L'HOME INVISIBLE

*
Invisible es mou pel metro
amb l'esguard esquívol,

tot perseguint el no-res...

Encerclat de nostàlgia viu.
És la seua experiència una pompa de sabó.
Tot s'esvaeix en les seues dues mans.

El mire uns segons
abans de validar el bitllet.

L'he perdut de vista,
el seu record es dilueix en l'espai.

Invisible prossegueix el seu camí.
Invisible prosseguesc el meu camí.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL HOMBRE INVISIBLE

Invisible se mueve por el metro
con la mirada huidiza,

persiguiendo la nada...

Vive rodeado de nostalgia.
Su experiencia es una pompa de jabón.
Todo se difumina en sus dos manos.

Le miro unos segundos
antes de validar el billete.

Le pierdo de vista,
su recuerdo se diluye en el espacio.

Invisible prosigue su camino.
Invisible prosigo mi camino.


Ana Muela Sopeña

NUMEN DE SILENCI

*
Numen de silenci
al símbol estimat del teu nom
que en espill es reflecteix.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NUMEN DE SILENCIO

Numen de silencio
en el símbolo amado de tu nombre
que se refleja en un espejo.


Ana Muela Sopeña

CIUTAT CONVULSA

*
A Elisa Golott

Són de por els teus passos
mentre venen les rèpliques
en la ciutat convulsa
inundada de pànic.

La temença no et deixa descansar
i les teues traces t'acosten
a la pluja en el redolí del temps.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CIUDAD CONVULSA

A Elisa Golott

Tus pasos son de miedo
mientras vienen las réplicas en la ciudad convulsa
inundada de pánico.

El temor no te deja descansar
y tus huellas te acercan
a la lluvia en el círculo del tiempo.


Ana Muela Sopeña

EM FREGUES

*
En un quasar em fregues
mentre espera el somni la visió.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ME ROZAS

Me rozas en un cuásar
mientras el sueño espera la visión.


Ana Muela Sopeña

ESPAI D'OMBRA

*
La bellesa de foc
em deixa respirant en l'oceà.

Et mire sense les caretes
i t'escolte en la nit.

M'atrapes amb els teus cercles d'arena
en la llum que en les visions s'amaga
mentre damunt dels carrers cau la pluja
i s'esmuny el temps per esquerdes.

Un espai d'ombra
es fixa a les imatges
del somni dibuixat en la teua pell lúbrica.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ESPACIO DE SOMBRA

La belleza de fuego
me deja respirando en el océano.

Te miro sin las máscaras
y te escucho en la noche.

Me atrapas con tus círculos de arena
en la luz que se esconde en las visiones,
mientras la lluvia cae sobre las calles
y el tiempo se desliza por rendijas.

Un espacio de sombra
se adhiere a las imágenes
del sueño dibujado en tu piel lúbrica.


Ana Muela Sopeña

T'AGRADA

*
T'agrada pensar
que jo sóc la dona davall de la pluja
que et du per senderes infinites.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TE GUSTA

Te gusta pensar
que yo soy la mujer bajo la lluvia
que te lleva por sendas infinitas.


Ana Muela Sopeña

SIMULACRES

*
Simulacres d'aigua
en l'espai quàntic de tu,

almanacs oberts al fat.

La finestra grisa
i defora cau la pluja
al damunt de les fulles seques de la tardor.

Una careta assuavida
en el somni inconclús de la mort.

El pols de la vida
es vessa en voreres de nostàlgia.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SIMULACROS

Simulacros de agua
en el espacio cuántico de ti,

almanaques abiertos al destino.

Una ventana gris
y fuera cae la lluvia
sobre las hojas secas del otoño.

Una máscara suave
en el sueño inacabado de la muerte.

El pulso de la vida
se derrama en aceras de nostalgia.


Ana Muela Sopeña

METORFOSI

*
I

Un núvol em crida, clandestí,
en el cementeri de les ombres,
en l'espessor greu
que deixa desarmats els vampirs.


II

Un arbre de silenci
m'invita a ser de fum
en el camí suau de l'amor,
amb pluja seduïda per la pell.


III

Sóc au en llunyania
que el gebre dissol,
en la lluna imantada pel vers.


IV

Els quaderns de llambrecs
amb rosada en penombra,
en la cabanya negra, sense història.


V

De sobte l'Aleph
m'enlluerna amb la seua força
primigènia
i em du per rutes siderals,
on regnen les síl·labes
sense temps.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

METAMORFOSIS

I

Una nube me llama, clandestina,
al cementerio de las sombras,
en la espesura grave
que deja a los vampiros desarmados.


II

Un árbol de silencio
me invita a ser de humo
en el camino suave del amor,
con lluvia seducida por la piel.


III

Soy ave en lejanía
que disuelve la escarcha,
en la luna imantada por el verso.


IV

Cuadernos de visiones
con rocío en penumbra,
en la cabaña negra, sin historia.


V

De repente el Aleph
me asombra con su fuerza primigenia
y me lleva por rutas siderales,
donde reinan las sílabas sin tiempo.


Ana Muela Sopeña

BEU DEL MEU CALZE

*
Beu del meu calze,
participa'm del regne de la teua espasa,
beguem aquest beuratge que simbòlic pugna
per aqueixa alquímia màgica del món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BEBE DE MI CÁLIZ

Bebe de mi cáliz,
particípame del reino de tu espada,
bebamos este filtro que simbólico pugna
por esa alquimia mágica del mundo.


Ana Muela Sopeña

EM DU LA TEUA VEU

*
La teua veu em porta sempre per llocs
de pluja consagrada a Ísis sense vel.

Em demane si saps mirar
al dellà del meu mocador egipci.

Déus ancestrals amb Artemisa implore
i espere que el meu ull
recorrega l'univers amb els púlsars.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TU VOZ ME LLEVA

Tu voz me lleva siempre por lugares
de lluvia consagrada a Isis sin velo.

Me pregunto si tú sabes mirar
más allá de mi pañuelo egipcio.

Con Artemisa imploro a dioses ancestrales
y espero que mi ojo
recorra el universo con los púlsares.


Ana Muela Sopeña

ES PRESENTA LA NIT

*
La nit es presenta silenciosa
dels seus robatges negres.

Una llum continguda
l'arbre suau emmarca del meu bosc.

Els brufols miren sempre
al seus voltants,
amb els seus ulls de vidre i de metall.

Els sons nocturns
respiren sense descans núvols freds
i permeteixen que un cúmul de pluja
interrogue sense pressa el vent sud.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA NOCHE SE PRESENTA

La noche se presenta silenciosa
con sus ropajes negros.

Una luz contenida
enmarca el árbol suave de mi bosque.

Los búhos miran siempre
alrededor,
con sus ojos de vidrio y de metal.

Los sonidos nocturnos
respiran sin descanso nubes frías
y permiten que un cúmulo de lluvia
interrogue sin prisa al viento sur.


Ana Muela Sopeña

OMBRA DEL TEU NO-RES

*
Jo volia ànima ser de la teua carn
i carn de la teua ànima,
però no pogué ser...

i vet ací que em tens somiant les distàncies
en d'altres universos coneguts.

Jo volguí el tot ser de la teua llum
però a l'ombra em quedí del teu no-res.

I ara el meu deliri és al regne
d'un altres ulls que acacen la meua galàxia.

Però el follet nat de les aigües
et du per la dècima estació,
t'alimenta d'arrels i plantes
i del verb et dóna la música.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOMBRA DE TU NADA

Yo quería ser alma de tu carne
y carne de tu alma,
pero no pudo ser...

y aquí me tienes soñando las distancias
en otros universos conocidos.

Yo quise ser el todo de tu luz
mas me quedé en la sombra de tu nada.

Y ahora mi delirio está en el reino
de otros ojos que persiguen mi galaxia.

Pero el duende nacido de las aguas
te lleva por la décima estación,
te alimenta de plantas y raíces
y te dona la música del verbo.


Ana Muela Sopeña

M'ATRAPEN LES PARAULES

*
M'atrapen les paraules
al lloc d'un món il·luminat
per la llum de la boira.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ME ATRAPAN LAS PALABRAS

Me atrapan las palabras
en el lugar de un mundo iluminado
por la luz de la niebla.


Ana Muela Sopeña

PLUJA EN LA DISTÀNCIA

*
El plugim en la distància
em capbussa en el silenci
de la ciutat buida.

Els cotxes al lluny
resisteixen amb el soroll l'altra llum,
amb motors absents en llunes que cavalquen.

Miratge de son en erms que miren
d'arribar fins a les aigües de la història
em sorprenen amb les ombres de l'abisme.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LLUVIA EN LA DISTANCIA

La lluvia en la distancia
me sume en el silencio de la ciudad vacía.

Los coches a los lejos
resisten con el ruido la otra luz,
con motores ausentes en lunas que cabalgan.

Espejismos de sueño en páramos que intentan
llegar hasta las aguas de la historia
me sorprenden con sombras del abismo.


Ana Muela Sopeña

GAIA SAP

*
A Elisa Golott

Gaia sap de música i de sorolls
que marquen amb les seues lletres ancestrals
l'escorça exterior del món atòmic.

Terratrèmols que assolen els arrels
d'un planeta convuls
que plora entre les pedres
el dany dels hòmens sense consciència.

Gaia concilia sempre amb la seua dansa
la vida trepidant o la gran mort.

Jo no sé si és atzar açò que hui ocorre
en la nostra amada Terra eonària
o més aviat consequència
de barbàrie armada de l'humà.

La nostra espècie no pensa que la Terra
és un organisme vivent, sent i gemega.

Els assaigs subterranis nuclears,
les ones de freqüències,
milers de satèl·lits en òrbita,
les bombes de les guerres i matances.

Sentim la barbàrie? Que no la sentim?
Ens tapem els ulls? És ceguesa!!!!

Tot amb el tot es lliga,
no hi ha un fet aïllat al planeta.

Ara és, doncs, el moment
de reflexionar entre tambors
que sonen primitius
en la Gaia mistèrica i xamànica.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

GAIA SABE

A Elisa Golott

Gaia sabe de música y de ruidos
que marcan con sus letras ancestrales
la corteza exterior del mundo atómico.

Terremotos que asolan las raíces
de un planeta convulso
que llora entre las piedras
el daño de los hombres sin conciencia.

Gaia armoniza siempre con su danza
la vida trepidante o la gran muerte.

Yo no sé si es azar lo que hoy ocurre
en nuestra amada Tierra eonaria
o más bien consecuencia
de la barbarie armada del humano.

Nuestra especie no piensa que la Tierra
es un organismo vivo, siente y gime.

Las pruebas subterráneas nucleares,
las ondas de frecuencias,
los miles de satélites en órbita,
las bombas de las guerras y masacres.

¿Oímos la barbarie? ¿No la oímos?
¿Nos tapamos los ojos? ¡Es ceguera!!!!

Todo se relaciona con el todo,
no existe un hecho aislado en el planeta.

Ahora es el momento,
para reflexionar entre tambores
que primitivos suenan
en la Gaia mistérica y chamánica.


Ana Muela Sopeña

VEU PROFUNDA

*
A Rosa Iglesias

Ets la veu profunda que capgira l'univers
des del punt ancestral de lava i llotim,
assenyales una llum en la paraula oculta

enllaçada en la ferida de l'abisme,
en l'úter estimat del silenci.

Ets la veu d'un temps
que reclama soterrani,
per a començar el cicle de les coses

i cantes sense cessar
els versos dels mons que jauen amagats
en els sortilegis de bellesa.

La veu ets que inquieta
es fa seducció en la penombra
o sanglot de lluna en llunyania.

La poesia es música i cadència
en el so atàvic del verb.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VOZ PROFUNDA

A Rosa Iglesias

Eres la voz profunda que trastoca el universo
desde el punto ancestral de lava y lodo,
señalas una luz en la palabra oculta

enlazada en la herida del abismo,
en el útero amado del silencio.

Eres la voz de un tiempo
que clama subterráneo,
por empezar el ciclo de las cosas

y cantas sin cesar
el verso de los mundos que yacen escondidos
en sortilegios de belleza.

Eres la voz que inquieta
se torna seducción en la penumbra
o sollozo de luna en lejanía.

La poesía es música y cadencia
en el sonido atávico del verbo.


Ana Muela Sopeña

LES GAVINES A L'AIGUA

*
Les gavines a l'aigua
s'emboliquen amb l'escuma de l'oceà,
mentre gemega el temps
en les roques somnàmbules.
Contemple els crepuscles de llum
a través de les ombres de la lluna,
en el lloc de la boira consagrat
a la bellesa efímera de l'aire.
Diviso en llunyania
una silueta errant
que busca enmig de la calitja jeroglífics.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

GAVIOTAS EN EL AGUA

Gaviotas en el agua
se enredan con la espuma del océano,
mientras el tiempo gime
en las rocas sonámbulas.
Contemplo los crepúsculos de luz
a través de las sombras de la luna,
en el lugar de niebla consagrado
a la belleza efímera del aire.
Diviso en lejanía
una silueta errante
que busca entre la bruma jeroglíficos.


Ana Muela Sopeña

LA LLUM SENSE LLÀGRIMES

*
El dolor de la ferida
guareix respirant en el crepuscle
amb foc d'infinit
i aigua en la penombra.

Un nen entra en la meua història primigènia
i s'amaga en mil·lenaris de galàxies,
a través de l'espai dels pulsars
i de partícules blanques subatòmiques.

La creença al món
la rosa etèrica busca,
on poder contemplar la llum sense llàgrimes.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ SIN LÁGRIMAS

El dolor de la herida
se cura respirando en el crepúsculo
con fuego de infinito
y agua en la penumbra.

Un niño entra en mi historia primigenia
y se esconde en milenios de galaxias,
a través del espacio de los púlsares
y partículas blancas subatómicas.

La creencia del mundo
busca la rosa etérica,
donde poder mirar la luz sin lágrimas.


Ana Muela Sopeña

BOMBOLLA

*
La soledat em tanca
en la bombolla blava dels crepuscles
i és allí
que el teu reflex m'arriba
com una llum polsant damunt del món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BURBUJA

La soledad me encierra
en la burbuja azul de los crepúsculos
y allí,
tu reflejo me llega
como una luz pulsando sobre el mundo.


Ana Muela Sopeña

L'ESPERA

*
L'espera es fa eterna.
Aquesta nit no entenc la penombra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA ESPERA

La espera se hace eterna.
Esta noche no entiendo la penumbra.


Ana Muela Sopeña

TEMPS D'INCERTESA

*
Has de saber que tot és un teatre
en aquest temps d'incertitud
que busca entre els símbols la clau.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TIEMPO DE INCERTIDUMBRE

Has de saber que todo es un teatro
en este tiempo de incertidumbre
que busca entre los símbolos la clave.


Ana Muela Sopeña

L'ALBA

*
L'alba es renovella
pels mons del silenci.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL ALBA

El alba se renueva
a través de los mundos del silencio.


Ana Muela Sopeña

CALENDARI DELS SOMNIS

*
Espere que algun dia em prengues de la mà
als molls de les gavines,
on la llum de l'alba ens pertanga
i la il·lusió d'un món creador
ens transfigure.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CALENDARIO DE LOS SUEÑOS

Espero que algún día me tomes de la mano
en muelles con gaviotas,
donde la luz del alba sea nuestra
y la ilusión de un mundo creador
nos transfigure.


Ana Muela Sopeña

ENTRE CORTINETES

*
Entre cortinetes miren les dones
les voravies sense gent,
per a sobreviure enmig de la boira.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENTRE VISILLOS

Entre visillos miran las mujeres
las aceras sin gente,
para sobrevivir entre la niebla.


Ana Muela Sopeña

PER A SOBREVIURE

*
Et somie en la distància
per a sobreviure al buit.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PARA SOBREVIVIR

Te sueño en la distancia
para sobrevivir en el vacío.


Ana Muela Sopeña

AL DAMUNT DE L'ARENA

*
Al damunt de l'arena,
l'instint de l'aigua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOBRE LA ARENA

Sobre la arena,
el instinto del agua.


Ana Muela Sopeña

DAMUNT DEL FIL DEL SILENCI

*
Estima'm damunt del fil del silenci
mostra'm la nit i la seua follia
abraça'm en la terra de l'enigma
frega'm amb la teua pell als llençols.

Dorm al meus braços de Vestal
amarra'm als nus de la teua estrella
besa'm sota un pulsar misteriós
uneix-te a la cançó de la galàxia.

Deslliura'm el secret lúdic de l'ànima
introdueix la teua llum als meus caus
porta el foc ancestral a les meues marees.

Deslliura'm l'ombra del destí
escriu dins de mi jeroglífics
remoreja en l'obscur el teu altre nom.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOBRE EL HILO DEL SILENCIO

Ámame sobre el hilo del silencio
enséñame la noche y su locura
abrázame en la tierra del enigma
rózame con tu piel entre las sábanas.

Duérmete entre mis brazos de Vestal
amárrame a los nudos de tu estrella
bésame bajo un pulsar misterioso
únete a la canción de la galaxia.

Dame el secreto lúdico del alma
introduce tu luz en mis guaridas
lleva el fuego ancestral a mis mareas.

Entrégame la sombra del destino
escribe jeroglíficos en mí
susúrrame en lo oscuro tu otro nombre.


Ana Muela Sopeña

LA POESIA ÉS MARE

*
A Pere Bessó
Feliç aniversari, amic

Les paraules transformen molts mons
a través de metàfores i imatges,
en un endecasíl·lab perfecte.

La poesia és mare de la Terra
i hi mire sense temps la bellesa
de les deesses que busquen l'origen.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA POESÍA ES MADRE

A Pere Bessó
Feliz cumpleaños, amigo

Las palabras transforman muchos mundos
a través de metáforas e imágenes,
en un endecasílabo perfecto.

La poesía es madre de la Tierra
y allí miro sin tiempo la belleza
de las diosas que buscan el origen.


Ana Muela Sopeña

AL MIG DE LES AIGÜES

*
Al mig de les aigües,
la boniquesa del món.
Es veu un teuladí.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENTRE LAS AGUAS

Entre las aguas,
la belleza del mundo.
Se ve un gorrión.


Ana Muela Sopeña

ENFILANT AMB FILS

*
Com dir en somnis les paraules
que jauen en l'aurora del silenci,
enfilant amb fils entre síl·labes
la bellesa d'un món en ebriesa,
als rius estimats per les ombres.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENHEBRANDO CON HILOS

Cómo decir en sueños las palabras
que yacen en la aurora
del silencio,
enhebrando con hilos entre sílabas
la belleza de un mundo en ebriedad,
en los ríos amados por las sombras.


Ana Muela Sopeña

LLUM DELS TEATRES

*
Lliura'm la llum dels teatres
en l'espai concau de l'art,
perquè els meus plors siguen teus.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ DE LOS TEATROS

Entrégame la luz de los teatros
en el espacio cóncavo del arte,
para que mis sollozos sean tuyos.


Ana Muela Sopeña

LES ONES BRESSEN LA TEUA PELL

*
Les ones bressen la teua pell
a través de la paraula
i somien amb els sons
que s'hi beuen fulles de gebrada.
La bellesa dels teus iris
es meravella en aigües de l'ànima,
pregàries del submón
consagrat a la ginesta.
Se't bada la mar a les palpebres
mentre l'estrella llunyana
sedueix un astre de llum
del seu misteri i la seua dansa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LAS OLAS MECEN TU PIEL

Las olas mecen tu piel
a través de la palabra
y sueñan con los sonidos
que beben hojas de escarcha.
La belleza de tus iris
se asombra en aguas del alma,
en plegarias del submundo
consagrado a la retama.
El mar se quiebra en tus párpados
mientras la estrella lejana
seduce a un astro de luz
con su misterio y su danza.


Ana Muela Sopeña

CANSADA DEL BRUNZIT

*
Esgotada del zum-zum telefònic
em recloc a la meua cambra,
on no arriben veus del carrer,
només se senten sons
des del subsomni.

Em lliure a les marees de la vida
i dur em deixe pel secret.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CANSADA DEL ZUMBIDO

Cansada del zumbido telefónico
me recluyo en mi cuarto,
donde no llegan voces de la calle,
sólo se oyen sonidos
del subsueño.

Me entrego a las mareas de la vida
y me dejo llevar por el secreto.


Ana Muela Sopeña

BOSC DE PARAULES

*
Un bosc de paraules
traçat interiorment
s'oculta amb l'arena del rellotge.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BOSQUE DE PALABRAS

Un bosque de palabras
trazado interiormente
se cubre con la arena del reloj.


Ana Muela Sopeña

SOLEDAT ÍNTIMA

*
La lluna s'estremeix
enllà del crepuscle d'arena
en aqueixa soledat íntima i cruel.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOLEDAD ÍNTIMA

La luna se estremece
más allá del crepúsculo de arena
en esa soledad íntima y cruel.


Ana Muela Sopeña

LLUM DELS ESPILLS

*
He atrapat la llum dels espills
en la meua pell de l'abisme,
perquè m'escoltes en la nit.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ DE LOS ESPEJOS

He atrapado la luz de los espejos
en mi piel del abismo,
para que tú me escuches en la noche.


Ana Muela Sopeña

LLUNA DEL TEMPS

*
Lluna del temps
a través de les hores.
La lloba blanca.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUNA DEL TIEMPO

Luna del tiempo
a través de las horas
La loba blanca


Ana Muela Sopeña

(Segunda versión)


*****

LUNA DEL TIEMPO

Luna del tiempo
a través de las horas.
Un lobo blanco.


Ana Muela Sopeña

(Primera versión)

CALENDARIS SENSE SUBORNS

*
El xàfec
invita a l'apertura de la ment
en calendaris sense cap suborn.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CALENDARIOS SIN SOBORNOS

El aguacero
invita a la apertura de la mente
en calendarios sin sobornos.


Ana Muela Sopeña

SOL

*
A Gustavo
*
Sol
ets
als valls
deliciosos,
entre la calitja.
En silenci
de mons
propis.
Tu

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
SOL
*
A Gustavo
*
Sol
eres
en valles
deliciosos,
entre la bruma.
En silencio
de mundos
propios.
Tú
*
*
Ana Muela Sopeña

L'AIGUA ESTÀ LLAVANT LA CIUTAT

*
Plou.
L'aigua està llavant la ciutat
amb les seues paors arcaiques, incrustades
en voreres antigues i volàtils.

El soroll de les gotes
fa que recorde itineraris
de vida trepidant,

la biografia blava dels oblits
que entrellacen la meua ploma amb el vertigen.

Plou.
L'aigua es dilueix entre les pedres
cala en els transeünts
que caminen a espai a algun lloc.

La pluja primigènia em delata
mirant en direcció a l'horitzó.

La gent pels carrers ja no veu.
Capficada en els seus problemes, sense arrels,
pretén conjurar l'univers.

Plou.
El mar es fa present a la ciutat,
a través del seu cicle, amb els niguls.

L'aigua em fa ser una mica més dúctil
i sé que hauré d'acceptar qualsevol destí.

La voluntat abraça vida i mort,

però l'atzar em porta per racons
obscurs com henna o atzebeja.

Em reconcilia la pluja la pell suau
amb un temps de volers o de naufragis

em somorgolle d'espais en secret,
per a
poder
de
bell
nou
alçar-me.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL AGUA ESTÁ LAVANDO LA CIUDAD

Llueve.
El agua está lavando la ciudad
con sus miedos arcaicos, incrustados
en aceras antiguas y volátiles.

El sonido de las gotas
me hace recordar itinerarios
de vida trepidante,

la biografía azul de los olvidos
que entrelazan mi pluma con el vértigo.

Llueve.
El agua se diluye entre las piedras
cala en los transeúntes
que caminan despacio a alguna parte.

La lluvia primigenia me delata
mirando en dirección al horizonte.

La gente por las calles ya no ve.
Absorta en sus problemas, sin raíces,
pretende conjurar al universo.

Llueve.
El mar se hace presente en la ciudad,
a través de su ciclo, con las nubes.

El agua me hace ser algo más dúctil
y sé que he de aceptar cualquier destino.

La voluntad abraza vida y muerte,

pero el azar me lleva por rincones
oscuros como henna o azabache.

La lluvia reconcilia mi piel suave
con un tiempo de amor o de naufragios

y me inundo de espacios en secreto,
para
poder
de
nuevo
levantarme.


Ana Muela Sopeña