FLORS D'AIGUA

*
Ací les flors d'aigua
en les visions del somni.
Hores sense fred.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

FLORES DE AGUA

Flores de agua
en visiones de sueño.
Horas sin frío.


Ana Muela Sopeña

CIUTAT EN SORTILEGI

*
Ciutat en sortilegi,
conjuració de bellesa,
silenci de la ferida melangiosa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CIUDAD EN SORTILEGIO

Ciudad en sortilegio,
conjuro de belleza,
silencio de la herida melancólica.


Ana Muela Sopeña

SHHH

*
Shhh,
silenci en la penombra,
t'escolte molt baixet
als ravals de la nafra.

Lliura'm el teu món melancòlic
en les teues mans emboirades.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SHHH

Shhh,
silencio en la penumbra,
te escucho muy bajito
entre los arrabales de la herida.

Entrégame tu mundo melancólico
en tus manos de niebla.


Ana Muela Sopeña

ENMIG DE LA CALITJA

*
Enmig de la calitja
papallons blaus.
Dibuixos d'aire
amb somnis circulars
de bellesa infinita.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENTRE LA BRUMA

Entre la bruma
mariposas azules.
Dibujos de aire
con sueños circulares
de belleza infinita.


Ana Muela Sopeña

SÍL·LABES SENSE HORES

*
Un silenci de boira
m'arrossega cap als cimals de la teua ferida,
amb les llàgrimes de sal en l'exili.

Un silenci de gebre
em porta per la ruta mineral
vers la teua pell amant del meu abraç.

El teu silenci de pluja ressona
en les meues paraules sota clau.

Les meues síl·labes sense cap hora
alliberen la teua il·lusió del seu segrest.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SÍLABAS SIN HORAS

Un silencio de niebla
me arrastra hacia las cumbres de tu herida,
con lágrimas de sal en el exilio.

Un silencio de escarcha
me lleva por la ruta mineral
hacia tu piel amante de mi abrazo.

Tu silencio de lluvia
resuena en mis palabras bajo llave.

Mis sílabas sin horas
rescatan tu ilusión de su secuestro.


Ana Muela Sopeña

HERBA DE SOL

*
Un laberint creua els senders
amb l'herba de sol groga
i pètals d'aigua.

Un tronc va sorprenent-me en el no-res,
en àmbits diferents,
amb cendres i sutze de fumerals
i remors de veus del desert.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

YERBA DE SOL

Un laberinto cruza los senderos
con la yerba de sol
amarilla, con pétalos de agua.

Un tronco va asombrándome en la nada,
en planos diferentes,
con cenizas y hollín de chimeneas
y murmullos de voces del desierto.


Ana Muela Sopeña

UN VAIXELL

*
A voltes el misteri de la nit
es torna incandescent
i cert codi de boira
atrapa amb la seua por els abismes.

Contemple al buit
un vaixell que ve de ben lluny.

Travessa l'espill del jaguar,
recicla moltes hores
i l'experiència del viatge
transmuta en la seua ànima.

Al quadern de bitàcola
hi ha cada dia paraules diferents
que canten sense atur la remor de les aigües.

A voltes els enigmes del foscam
inspiren els vocables
que expressen en les seues síl·labes
un món evanescent.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN BARCO

A veces el misterio de la noche
se torna incandescente
y un código de niebla
atrapa con su miedo los abismos.

Contemplo en el vacío
un barco
que viene de muy lejos.

Atraviesa el espejo del jaguar,
recicla muchas horas
y transmuta en su alma la experiencia del viaje.

En el cuaderno de bitácora
cada día hay palabras diferentes
que cantan sin descanso al rumor de las aguas.

A veces los enigmas de lo oscuro
inspiran los vocablos
que expresan en sus sílabas un mundo evanescente.


Ana Muela Sopeña

VEIG UN VAIXELL

*
En la llunyedat veig un vaixell gris
que especula amb aus la distància
de soledat volguda pel somni.

Una litúrgia de fum el temps abraça
que íntim m'emporta
pel camí cruel dels oblits.

I allí em trobe
amb la paret d'un món inextingible
que respira matèria en els seus tentacles.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VEO UN BARCO

En lontananza veo un barco gris
que especula con aves la distancia
de soledad querida por el sueño.

Una liturgia abraza el tiempo de humo
que íntimo me lleva
por el camino cruel de los olvidos.

Y allí,
me encuentro
con la pared de un mundo inextinguible
que respira materia en sus tentáculos.


Ana Muela Sopeña

LLIGA'M ALS ARBRES

*
Lliga’m als arbres
mentre el teu nom rabent oblide.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ÁTAME A LOS ÁRBOLES

Átame a los árboles
mientras olvido rápido tu nombre.


Ana Muela Sopeña

ESTRANYE LES PARAULES

*
Estranye les paraules de la màgia
en la malenconia de la nit
amb l'arena celestial dels somnis.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EXTRAÑO LAS PALABRAS

Extraño las palabras de la magia
en la melancolía de la noche
con la arena divina de los sueños.


Ana Muela Sopeña

LA NOSTÀLGIA EM TRENCA

*
La nostàlgia em trenca
la pell de l'ànima,
invisible en les costes de la mort,
de l'aigua custodiada per l'aigua.

Una muntanya freda
damunt d'un espill crida el seu tremor.

Un brufol amb la nit
sospira en l'hivern, el seu aliat.

Al cristall d'un món seduït
una àmfora de la por es rebel·la,
com ocell càlid de calitja.

En voltes de gel les hores s'escorren
vers l'instint blau de la paraula.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA NOSTALGIA ME ROMPE

La nostalgia me rompe
la piel del alma,
invisible en las costas de la muerte,
del agua custodiada por el agua.

Una montaña fría
sobre un espejo grita su temblor.

Un búho con la noche
suspira en el invierno que es su aliado.

En el cristal de un mundo seducido
un ánfora de miedo se rebela,
como pájaro cálido de bruma.

En bóvedas de hielo las horas se deslizan
hacia el instinto azul de la palabra.


Ana Muela Sopeña

CAMINAVA NUA

*
Caminava nua
de braços caiguts,
per corredors de llum i de records.

Un home la mirà en el cristall del somni,
per un calidoscopi de visions.

No pogué veure el rostre,
no sabia si ell era el seu home
o només una imatge de la seua ombra.

Caminava descalça
per abismes alats i sense centre.

Despertà en un altre món
amb un fred absolut,
neu en l'aire.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CAMINABA DESNUDA

Caminaba desnuda
con los brazos caídos,
por pasillos de luz y de recuerdos.

Un hombre la miró en el cristal del sueño,
por un caleidoscopio de visiones.

No pudo ver el rostro,
no sabía si él era su hombre
o tan sólo una imagen de su sombra.

Caminaba descalza
por abismos alados y sin centro.

Despertó en otro mundo
con un frío absoluto,
nieve en el aire.


Ana Muela Sopeña

DOLCESA

*
Dolcesa al capvespre,
amb la llum de l'amor ocult i trencat.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DULZURA

Dulzura en el crepúsculo,
con la luz del amor oculto y roto.


Ana Muela Sopeña

ESPERES EL DESTÍ

*
En captivitat esperes el destí,
davall de la lluna cruel
que apàtrida et mira desde l'aire.

La calitja s'esbargeix entre les branques
alhora que albires horitzons,
amb estrelles blaves.

L'instint de la boira
abassegar es deixa damunt dels arbres
que deploren la partida de l'hivern.

La beutat d'un tren en llunyania
et fa recordar
un regne desvetlat de paraules.

No t'oblides que les hores van passant
a través dels cristalls de l'obsidiana,
dins d'una arqueta de vent.

En la teua gruta de gebrada
els somnis esdevenen la pedra
que es dissol arcaica en el silenci.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ESPERAS EL DESTINO

En cautivero esperas el destino,
bajo la luna cruel
que apátrida te mira desde el aire.

La bruma se dispersa entre las ramas
al tiempo que divisas horizontes,
con estrellas azules.

El instinto de niebla
se deja capturar sobre los árboles
que lloran la partida del invierno.

La belleza de un tren en lejanía
te hace recordar
un reino develado de palabras.

No olvidas que las horas van pasando
a través de cristales de obsidiana,
en un cofre de viento.

En tu gruta de escarcha
los sueños se convierten en la piedra
que arcaica se diluye en el silencio.


Ana Muela Sopeña

VÍA DE RETORN

*
La bellesa també es troba en aquella
que s'amaga del món en les seues paraules
submergides en ones del subson.
Aterra amb crits d'animals
que experimenten por, angoixa i pànic
com símbols grisos de silenci
en l'aigua d'un arbre traït.

La belleza s'amaga a espaiet
en síl·labes d'imatges oníriques
que saben de la fuita en nits clares
i persegueixen la sal de les alquímies.
Interioritza el caos damunt d'una foguera
de versos inconclosos, sense la saba
de la natura pura i lúbrica.

La bellesa pregona la seua llei àcrata
en submons de llum, abís i ombra,
per a trobar la vía de retorn
a la llar de la infància suau i càlid.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VÍA DE RETORNO

La belleza también está en aquélla
que se esconde del mundo en sus palabras
sumergidas en olas del subsueño.
Aterriza con gritos de animales
que experimentan miedo, angustia y pánico
como símbolos grises de silencio
en el agua de un árbol traicionado.

La belleza se oculta muy despacio
en sílabas de imágenes oníricas
que saben de la huída en noches claras
y persiguen la sal de las alquimias.
Interioriza el caos sobre una hoguera
de versos inconclusos, sin la savia
de la naturaleza pura y lúbrica.

La belleza pregona su ley ácrata
en submundos de luz, abismo y sombra,
para encontrar la vía de retorno
al hogar de la infancia suave y cálido.


Ana Muela Sopeña

INSPIRA'M

*
Núvol
que vas estimant la meua pell
mentre l'aigua
cau damunt d'un mantell de neu delicada,
inspira'm poemes del bandeig.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

INSPÍRAME

Nube
que vas amando mi piel
mientras el agua
cae sobre un manto de nieve delicada,
inspírame poemas del destierro.


Ana Muela Sopeña

LA PELL DE LA SON

*
Enmig de la pluja
les paraules de la boira,
la pell de la son.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PIEL DE SUEÑO

Entre la lluvia
las palabras de niebla,
la piel de sueño.


Ana Muela Sopeña

MÓN DEL DEMÀ

*
Malenconia suau de la ferida
a través de l'oníric d'un ferro
que s'inspira en el món del demà.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MUNDO DEL MAÑANA

Melancolía suave de la herida
a través de lo onírico de un hierro
que se inspira en el mundo del mañana.


Ana Muela Sopeña

METÀFORES BLANQUES EN ESTELS

*
Les teues paraules m'emporten per llindars
de metàfores blanques en estels,
on un ocell blau en l'ensomni
enmig de la calitja m'empara.

Em lliures cada dia molts mons
continguts en d'altres, amb les síl·labes
que marquen territoris de violes.

El verb sap ser el meu fidel amic
en la teua ploma d'hivern
i al cristall tallat de l'eufònic.

La teua música va mudant-se
en hemistiquis -dunes d'un atzar
que s'escapbussa en galàxies,
supernoves i nebuloses lúdiques-
en la memòria dúctil del passat.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

METÁFORAS BLANCAS EN ESTRELLAS

Tus palabras me llevan por umbrales
de metáforas blancas en estrellas,
donde un pájaro azul en el ensueño
me ampara entre la bruma.

Me entregas cada día muchos mundos
contenidos en otros, con las sílabas
que marcan territorios de violetas.

El verbo sabe ser mi fiel amigo
en tu pluma de invierno
y en el cristal tallado de lo eufónico.

La música de ti va transformándose
en hemistiquios - dunas de un azar
que bucea en galaxias, supernovas
y nebulosas lúdicas-
en la memoria dúctil del pasado.


Ana Muela Sopeña

SI DIC PEDRA

*
Si dic pedra d'aire
puc dir que el vent es fa mar
i un llac és una estrella entre els teus ulls
i els pulsars, la terra que t'acull.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SI DIGO PIEDRA

Si digo piedra de aire
puedo decir que el viento se hace mar
y un lago es una estrella entre tus ojos
y los púlsares, la tierra que te acoge.


Ana Muela Sopeña

NINA DE SAL

*
Una nina de sal genera el món
en les seues mans proclius al misteri
de gavines delitoses del blau.

Una nina de sal encalça en somnis
la teua pell abstreta per la llum
que amida la bellesa del crepuscle.

Una nina de sal trenca la luna
amb els seus ulls de mar
fixats a núvols de secrets.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NIÑA DE SAL

Una niña de sal genera el mundo
en sus manos abiertas al misterio
de gaviotas amantes del azul.

Una niña de sal persigue en sueños
tu piel ensimismada por la luz
que mide la belleza del crepúsculo.

Una niña de sal rompe la luna
con sus ojos de mar
adheridos a nubes de secretos.


Ana Muela Sopeña

CLAU

*
Una clau en l'arena és un record
de finestres ocultes al teu nom
que porten a les ombres del llindar.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LLAVE

Una llave en la arena es un recuerdo
de ventanas ocultas en tu nombre
que conducen a sombras del umbral.


Ana Muela Sopeña

CERCLE DE BOIRA

*
Un cercle de boira em fa seua
amb la lluna ballant als seus arrels
d'ombra sublimada pel plany
i pedra detesa en un altre temps.

La beutat d'un món d'azurita
em fa veure l'espiral dels abismes,
en la terra de brufols enigmàtics
que atrapen amb els seus ulls el sol negre.

Un arbre enmig de la neu és el llindar
del silenci penjat de la calitja,
entre la plata d'aire obert al cosmos.

Crepuscles volguts en la brisa
en el mar em fan ama de l'encís,
amb les algues salades del subsomni.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CÍRCULO DE NIEBLA

Un círculo de niebla me hace suya
con la luna bailando en sus raíces
de sombra sublimada por el llanto
y piedra detenida en otro tiempo.

La belleza de un mundo de azurita
me muestra la espiral de los abismos,
en la tierra de búhos enigmáticos
que atrapan con sus ojos el sol negro.

Un árbol entre nieve es el umbral
del silencio colgado de la bruma,
en la plata de un aire abierto al cosmos.

Crepúsculos amados en la brisa
en el mar me hacen dueña del hechizo,
con las algas saladas del subsueño.


Ana Muela Sopeña

UN NÚVOL CONTEMPLA

*
Un núvol contempla la teua pell híbrida
en llanguiment de mons sublimats,
en les hores consagrades
a l'ebrietat d'un arbre sense arrels.

M'agrunse en rellotges de paper
davall de la lluna blanca,
en la llum d'un crepuscle dormit.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UNA NUBE CONTEMPLA

Una nube contempla tu piel híbrida
en languidez de mundos sublimados,
en horas consagradas
a la ebriedad de un árbol sin raíces.

Me columpio en relojes de papel
bajo la luna blanca,
en la luz de un crepúsculo dormido.


Ana Muela Sopeña

UNA AMB EL TOT

*
La dona recorregué els escalons
de l'instint de la boira més atàvic
que li feia sentir-se una amb el tot,
abans de dissoldre's en el no-res.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UNA CON TODO

La mujer recorrió los escalones
del instinto de niebla más atávico
que la hacía sentirse una con todo,
antes de disolverse entre la nada.


Ana Muela Sopeña

INSTINT D'ARENA

*
El meu instint d'arena
m'emporta per camins delicats
cap a nous indrets
i somnis a mig concloure.

Els éssers que dissolen el seu delit
es perverteixen en notes musicals,
abillats amb el pànic de l'aigua.

La part de rèptil que habita l'ull
es molesta a ser
tan antiga com el món
i arcaica com brufols en hivern.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

INSTINTO DE ARENA

El instinto de arena
me lleva por caminos delicados
hacia lugares nuevos
y sueños inconclusos.

Los seres que disuelven su ansiedad
se pervierten en notas musicales,
ataviados con pánico del agua.

La parte de reptil que habita el ojo
se molesta con ser
antigua como el mundo
y arcaica como búhos en invierno.


Ana Muela Sopeña

TEMPS EMBRIAGAT

*
.....Desitge que isques del teu tancament, en la lluïssor mineral de la paraula que assalta els abismes de l'ínfim. Desitge que em mires en el foc, enllà del llindar del possible, lliurat a la rosa primitiva. Desitge que acarones la meua pell blanca, mentre viatge a satèlits de boirassa i aguiate de la teua llum un impossible. Desitge que em crides pel meu nom, damunt de llacs blaus de nenúfars i mons abillats d'espills. Desitge que l'ombra s'acabe en el temps embriagat pels astres, en les hores d'enigmes inconcrets.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*

*

*****

*
TIEMPO EMBRIAGADO

.....Deseo que salgas de tu encierro, en el brillo mineral de la palabra que asalta los abismos de lo ínfimo. Deseo que me mires en el fuego, más allá del umbral de lo posible, entregado a la rosa primitiva. Deseo que acaricies mi piel blanca, mientras viajo a satélites de bruma y espero de tu luz un imposible. Deseo que me llames por mi nombre, sobre lagos azules de nenúfares y mundos ataviados con espejos. Deseo que la sombra se termine en el tiempo embriagado por los astros, en las horas de enigmas inconcretos.
*
*
Ana Muela Sopeña

HE DORMIT EN LA TEUA PELL

*
He dormit en la teua pell
de terra i fum
damunt de paraules àvides de son,
en el presagi obert de la teua llum.

Has dormit en la meua pell de la paraula
sota la lluna suau dels rius,
naufragant en el món de l'ombra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HE DORMIDO EN TU PIEL

He dormido en tu piel
de tierra y humo
sobre palabras ávidas de sueño,
en el presagio abierto de tu luz.

Has dormido en mi piel de la palabra
bajo la luna suave de los ríos,
naufragando en el mundo de la sombra.


Ana Muela Sopeña

SILICI DEL VERB

*
El silici del verb suau em torna,
allotge la meua pell
dins de la teua paraula
i t'anomene en les nits d'exili.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SILICIO DEL VERBO

El silicio del verbo me hace suave,
me introduzco en la piel
de tu palabra
y te nombro en las noches del exilio.


Ana Muela Sopeña

EN EL SOSPIR

*
Quan m'adorm en el sospir
vaig convertint-me en una au
i véns en la teua nau
i m'amolles un papir.
A poc a poc sent el gir
que m'emboca a l'ample mar
on poder-nos estimar.
Els versos de gran altura
són com ingerir datura
en vaixell i navegar.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN EL SUSPIRO

Cuando duermo en el suspiro
voy transformándome en ave
y tú llegas en tu nave
y me brindas un papiro.
Poco a poco siento el giro
que me aboca al ancho mar
donde podernos amar.
Los versos de gran altura
son como ingerir datura
en un barco y navegar.


Ana Muela Sopeña

EN CLAU

*
Desolació en clau de paraules,
el meu regal patí des del silenci.

Pensava que era llum des de l'exili,
però el teu refús cruel
em fa perplexitat en el buit.

Abismes de bellesa, estranyesa en cendres,
el meu fred es fa adult en conéixer-te.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN CLAVE

Desolación en clave de palabras,
mi regalo sufrió desde el silencio.

Pensaba que era luz desde el exilio,
mas tu rechazo cruel
me da perplejidad en el vacío.

Abismos de belleza, extrañeza en cenizas,
mi frío se hace adulto al conocerte.


Ana Muela Sopeña

CERCLE

*
En el cercle blanc del silenci
habiten les aurores del teu nom.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CÍRCULO

En el círculo blanco del silencio
habitan las auroras de tu nombre.


Ana Muela Sopeña

LA LLOBA BLANCA

*
La lloba blanca t’encerca
al boscam de la gebrada,
on reverberen les veus
i retenteix la paraula,
Et persegueix amb la lluna
alhora que pren la brasa
en els troncs dels arbres salzes,
en la vereda de plata.
Que la lloba blanca et besa
en el somni que t'abraça
i la pluja esdevé nítida
en el paratge de l'ànima.
Et mira des del misteri,
et connecta a la seua ala,
com si tu fores un àngel
que recordàs l’enyorança.
La lloba blanca et bressola
amb la música de samba,
i t’agrunsa amb el seu udol
mentre dibuixa un mandala.
Que de la gola et devora
i tendrament et resguarda
en el seu univers de mons
de rius, sal i obsidiana.
La lloba blanca et nomena
amb els llavis en la platja
i et brinda una visió
de vasos de porcellana.
T'inspira amb la seua imatge
de bellesa entre la calma
i t'invita a ser de foc
sobre l'escuma de l'alba.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA LOBA BLANCA

La loba blanca te busca
en el bosque de la escarcha,
donde resuenan las voces
y retumban las palabras.
Te persigue con la luna
al tiempo que prenden brasas
en los troncos de los sauces
y en la vereda de plata.
La loba blanca te besa
en el sueño que te abraza
y la lluvia se hace nítida
en el espacio del alma.
Te mira desde el misterio
y te conecta a sus alas,
como si fueras un ángel
recordando la añoranza.
La loba blanca te mece
con su música de samba
y te acuna con su aullido
mientras dibuja un mandala.
Te devora con sus fauces
y tiernamente te ampara
en su universo de mundos
de ríos, sal y obsidiana.
La loba blanca te nombra
con sus labios en la playa
y te brinda una visión
de vasos de porcelana.
Te inspira con sus imágenes
de belleza entre la calma
y te invita a ser de fuego
sobre la espuma del alba.


Ana Muela Sopeña

EPÍLEG

*
Epíleg de gebrada
damunt de la teua pell amant del crepuscle.
Ombra de la bellesa submergida
en les nits atrapades per la rosa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EPÍLOGO

Epílogo de escarcha
sobre tu piel amante del crepúsculo.
Sombra de la belleza sumergida
en noches atrapadas por la rosa.


Ana Muela Sopeña

OCELLS CAPTIUS

*
Els ocells captius del capvespre
xiuxiuegen al vent
i s'alcen a un altre món
de boira seductora.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PÁJAROS CAUTIVOS

Los pájaros cautivos de la tarde
susurran al viento
y se elevan a otro mundo
de niebla seductora.


Ana Muela Sopeña

LLUM EN LA BOIRA

*
Llum en la boira
en la teua pell atrapada en ombres fredes.
Nit en silenci.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ EN LA NIEBLA

Luz en la niebla
en tu piel atrapada en sombras frías.
Noche en silencio.


Ana Muela Sopeña

PLUJA DE FADES

*
L'espill recorda aqueixos contes d'aigua,
una fulla va velant la visió de libèl·lules
i els arbres volen amb els nens d'ales.
Mentre els gats riuen del gebre d'argent,
l'essència va somiant la pluja de les fades.

Invente laberints entre llits de núvols
i el dorment al riu, amb cançons de seda.
Els mars imaginen des d'una llum de terra
i en el viatge de neu hiverna el llibre d'arena.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LLUVIA DE HADAS

El espejo recuerda esos cuentos de agua,
una hoja va velando la visión de libélulas
y los árboles vuelan con los niños de alas.
Mientras los gatos ríen de la escarcha de plata
la esencia va soñando la lluvia de las hadas.

Invento laberintos entre camas de nubes
y el durmiente en el río, con canciones de seda.
Los mares imaginan desde una luz de tierra
y en el viaje de nieve hiberna el libro de arena.


Ana Muela Sopeña

VALS

*
Les gotes ballen un vals
de pluja abraçada al vent.

Un núvol em xiuxiueja
paraules de ritme antic
en la densitat de l'aire.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VALS

Las gotas bailan un vals
de lluvia abrazada al viento.

Una nube me susurra
palabras de ritmo antiguo
en la densidad del aire.


Ana Muela Sopeña

SET POEMES BREUS

*
I

Un nàufrag em mira a les nits
i resol els seus dubtes delerant
el buit de la meua pell en sortilegi.


II

Els llavis de la foscor
m'arriben en abismes d'obsidiana.


III

Les hores se succeixen sense atur
mentre un arbre somia amb arrels.


IV

L'aigua del teu mar m'inspira en pluja
atrapada en els signes de les dees.


V

Nostàlgia de l'oceà en la boira,
quan escoltes sense temps les campanes.


VI

Flor del ros, delicada en la seua essència.
Desolació.


VII

Un instant de boira ens delata
a través d'un llampec en l'ocult.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SIETE POEMAS BREVES



Un náufrago me mira por las noches
y resuelve sus dudas anhelando
el hueco de mi piel en sortilegio.


II

Los labios de lo oscuro
me llegan en abismos de obsidiana.


III

Las horas se suceden sin descanso
mientras un árbol sueña con raíces.


IV

El agua de tu mar me inspira en lluvia
atrapada en los signos de las diosas.


V

Nostalgia del océano en la niebla,
cuando escuchas sin tiempo las campanas.


VI

Flor del rocío, delicada en su esencia.
Desolación.


VII

Un instante de bruma nos delata
a través de un relámpago en lo oculto.


Ana Muela Sopeña

METÀFORA INVISIBLE

*
No tinc vida,
sinó una ombra de paraules
que s'adhereix en respirar al meu cos.

No tinc mort,
sinó la llum de la metàfora invisible
que en tot moment m'acompanya.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

METÁFORA INVISIBLE

No tengo vida,
sino una sombra de palabras
que se adhiere a mi cuerpo al respirar.

No tengo muerte,
sino la luz de la metáfora invisible
que me acompaña en todos mis momentos.


Ana Muela Sopeña

QUAN CONTEMPLE LA BELLESA

*
Dedique aquesta dècima al grup "Ala décima",
amb una abraçada des d'Espanya fins a Cuba

Quan contemple la bellesa
de l'amor en la memòria
comprove que és ja la història
consagrada en subtilesa.
Amagada en la malesa
habita una flor formosa
que dansa molt sigilosa
sobre el teu jardí secret.
Tant de bo que el meu decret
fóra ser sempre ta rosa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUANDO MIRO LA BELLEZA

Dedico esta décima al grupo Ala décima,
con un abrazo desde España hasta Cuba

Cuando miro la belleza
del amor en mi memoria
compruebo que es ya mi historia
consagrada en sutileza.
Escondida en la maleza
habita una flor hermosa
que danza muy silenciosa
sobre tu jardín secreto.
Quisiera que mi decreto
fuera ser siempre tu rosa.


Ana Muela Sopeña

NAIX FERIDA UNA LLETRA

*
Naix ferida una lletra,
s'esvaneix en el món
entre vocals,
les consonants àuries es rebel·len,
les síl·labes defensen
la seua pèrdua,
les paraules ressorgeixen en la sang,
els versos són l'arma
del poeta,
les estrofes esdeven llum,
el poema s'irradia
com un quasar.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NACE HERIDA UNA LETRA

Nace herida una letra,
se desvanece el mundo
entre vocales,
las consonantes áureas se rebelan,
las sílabas defienden
su extravío,
las palabras resurgen en la sangre,
los versos son el arma
del poeta,
las estrofas se van haciendo luz,
el poema se irradia
como un cuásar.


Ana Muela Sopeña

ALS TEUS IRIS

*
Boirassa als teus iris,
assuaviment de l'aurora.
Principia el dia.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN TUS IRIS

Bruma en tus iris,
suavidad de la aurora.
Comienza el día.


Ana Muela Sopeña

CENDRES

*
L'aigua va llavant
l'instant de boira.
Mormolen les finestres
el teu nom entre els llops i els monstres,
però tot és mentida.

El foc va cremant
la resina d'un tronc.

Les remors s'emporten
les cendres d'un món d'un altre temps.

L'aire es baralla
amb les lletres d'un mite inexistent.

Difamacions negres en un cofre.

La terra sap ser la sepultura
de l'autobiografia més lluent.

Un nou naixement,
malgrat els obstacles
es va gestant dins de la teua història.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CENIZAS

El agua va lavando
el instante de niebla.
Murmuran las ventanas
tu nombre entre los lobos y los monstruos,
pero todo es mentira.

El fuego va quemando
la resina de un tronco.

Los rumores se llevan
las cenizas de un mundo de otro tiempo.

El aire se pelea
con las letras de un mito inexistente.

Difamaciones negras en un cofre.

La tierra sabe ser la sepultura
de la autobiografía más brillante.

Un nuevo nacimiento,
a pesar de los obstáculos
se va gestando dentro de tu historia.


Ana Muela Sopeña

EL MAR EM DEIXA VEURE'T

*
El mar em deixa veure't
amb la lluna jugant a amagar-se,
en balancins de neu,
en l'ebrietat de l'aire.

La tristesa m'inspira a les nits
amb escuma d'oceans maleïts
i sol de la memòria més atàvica,
amb un arbre de coure en el misteri.

Abismes de penombra
s'esmuyen en boira
amb almesc de cossos ja raptats.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL MAR ME DEJA VERTE

El mar me deja verte
con la luna jugando al escondite,
en columpios de nieve,
en la ebriedad del aire.

La tristeza me inspira por las noches
con espuma de océanos malditos
y sol de la memoria más atávica,
con un árbol de cobre en el misterio.

Abismos de penumbra
se deslizan en niebla
con almizcle de cuerpos ya raptados.


Ana Muela Sopeña

LLAÇOS INDOMIABLES

*
Acaricies
la
meua
pell
entre
els
llençols,
em
xiuxiueiges
cosetes
a
l'oïda,
t'emporte amb la boca
a la frenesia
i tu em lliures tot de tu mateix.
*
Et dic aqueixes paraules que t'exciten,
em mires com a deesa prehistòrica,
ens estimem en nits de secrets,
rodem per mil llits sense pudor.
*
Ens banyem amb cava entre gerds,
assaborim
moments
insadollables,
et seduesc sense hores des de sempre.
*
Em somies en visions de silenci,
et pense quan et mire
els crepuscles,
ens
unim
amb
llaços
indomiables.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
LAZOS INDOMABLES
*
Acaricias
mi
piel
entre
las
sábanas,
me
susurras
cositas
al
oído,
te llevo con mi boca
al frenesí
y tú me entregas todo de tí mismo.
*
Te digo esas palabras que te excitan,
me miras como diosa prehistórica,
nos amamos en noches de secretos,
rodamos por mil camas sin pudor.
*
Nos duchamos con cava entre frambuesas,
degustamos
momentos
insaciables,
te seduzco sin horas desde siempre.
*
Me sueñas en visiones de silencio,
te pienso cuando miro
los crepúsculos,
nos
unimos
con
lazos
indomables.
*
*
Ana Muela Sopeña

CICATRIUS

*
No hi ha amor que esborre fàstics inesborrables,
quan l'ànima s'ha assecat ja no pot ressorgir,
perquè el moviment escaient no ve de fora,
el moviment escaient ve de dins,
d'algun lloc murallat
amb caretes de cristall d'un món que no existeix.

No hi ha amor que esborre les cicatrius de la guerra,
però podem exorcitzar el destí
i tota prova passa per l'experiment delicat
de començar de nou, encara que en res no es crega.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CICATRICES

No hay amor que borre hastíos imborrables,
cuando el alma se ha secado ya no puede resurgir,
porque el movimiento necesario no viene de afuera,
el movimiento necesario viene de adentro,
de algún lugar amurallado
con máscaras de cristal de un mundo inexistente.

No hay amor que borre las cicatrices de la guerra,
pero se puede exorcizar al destino
y toda prueba pasa por el experimento delicado
de volver a empezar, aunque no se crea en nada.


Ana Muela Sopeña

CREPUSCLE DE TU

*
Crepuscle de tu,
alfabet de sols i cireres
entrant a l'incendi del meu cos,
per a somiar que som un sol.

Cansada de rodar per les ciutats
necessite que estigues
damunt de la meua vorera
que m'escoltes sense temps
i begues de les meues llàgrimes.

Consonants tan embriagues que espaventen

T'espere damunt del vòrtex de l'aigua
en les hores estimades del destí.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CREPÚSCULO DE TI

Crepúsculo de ti,
alfabeto de soles y cerezas
entrando en el incendio de mi cuerpo,
para soñar que somos uno solo.

Cansada de rodar por las ciudades
necesito que estés
sobre mi acera
que me escuches sin tiempo
y bebas de mis lágrimas.

Consonantes tan ebrias que dan pánico...

Te espero sobre el vórtice del agua
en las horas amadas del destino.


Ana Muela Sopeña

PALPEBRES

*
Sota les meues palpebres
l'enigma del vent,
la teua pell estimada.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PÁRPADOS

Bajo mis párpados
el enigma del viento,
tu piel amada.


Ana Muela Sopeña

EN LA MEUA PARAULA

*
Has vingut
per a restar en la meua paraula,
perquè la meua paraula conté moltes paraules
i alhora cap.
Heus ací la paradoxa...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN MI PALABRA

Has venido
para quedarte en mi palabra,
porque mi palabra contiene muchas palabras
y al mismo tiempo ninguna.
He ahí la paradoja...


Ana Muela Sopeña