NÚVOLS DE SOMNI

*
Núvols de somni a l’arena del món. Pètals d’aigua.
Cúmuls nivis a l’arbre del sud. Estams auris.
Pluja dormida a les teues mans de lli. Infinitud.
Rosada i pell al meu rostre sense neu. Dubtes, preguntes.
Roses en coves, mentre que mire el teu centre. Llit de llàgrimes.
Fulles al vent a les nines estimades. Nostàlgia i veu.
Brúixola i flames enmig de cossos sense síl·labes. Malenconia.
Rius d’escuma, als peixos que ploren. Dia ennuvolat.
Gebrada en pèl damunt de llotim de roques. Respiració.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NUBES DE SUEÑO

Nubes de sueño, en la arena del mundo. Pétalos de agua.
Cúmulos níveos, en el árbol del sur. Estambres áureos.
Lluvia dormida, en tus manos de lino. Infinitud.
Rocío y piel, en mi rostro sin nieve. Dudas, preguntas.
Rosas en cuevas, mientras miro tu centro. Cama de lágrimas.
Hojas al viento, en pupilas amadas. Nostalgia y voz.
Brújula y llamas entre cuerpos sin sílabas. Melancolía.
Ríos de espuma, en los peces que lloran. Día nublado.
Escarcha en rama, sobre lodo de rocas. Respiración.


Ana Muela Sopeña

SENSE SUBORNS

*
Un món enmig de tenebres,
al dellà del llampec i el somni
ens espera sonàmbul,
entre els miralls de la ferida.

Un sender de llum als cimals,
ixint de l'abisme
cap a un sol protector,
ens mira respirant
a l'entremig d'imatges suaus, sense suborns.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SIN SOBORNOS

Un mundo entre tinieblas,
más allá del relámpago y el sueño
nos espera sonámbulo,
entre los espejismos de la herida.

Un sendero de luz entre las cumbres,
saliendo del abismo
hacia un sol protector,
nos mira respirando
entre imágenes suaves, sin sobornos.


Ana Muela Sopeña

UN PIT-ROIG DORM

*
La lluna m’està mirant la pell d’aigua
entre el món del somni i les teues nines.
En l’ebrietat un pit-roig dorm.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN PETIRROJO DUERME

La luna está mirando mi piel de agua
entre el mundo del sueño y tus pupilas.
En la ebriedad un petirrojo duerme.


Ana Muela Sopeña

QUIMERA ANTIGA

*
He parlat amb tu
sense la distància cruel de les ferides.
Al lluny tremolor
en la boira enfangada.
Hui la teua veu m'ha buscat en el silenci,
en la quimera antiga dels ocells,
damunt del blau grisenc
consagrat a la deessa submergida,
en la memòria errant
dels dies tan càlids
que ens pertangueren sense preguntes.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

QUIMERA ANTIGUA

He hablado contigo
sin la distancia cruel de las heridas.
A lo lejos temblor
en la niebla embarrada.
Hoy tu voz me ha buscado en el silencio,
en la quimera antigua de los pájaros,
sobre el azul grisáceo
consagrado a la diosa sumergida,
en la memoria errante
de los días tan cálidos
que nos pertenecieron sin preguntas.


Ana Muela Sopeña

DOS MONS

*
Hi ha dos mons al mateix rostre:
la nuesa sense màscares
i moltes caretes de la ferida.

Cada vegada que entaulem connexió
no sabem quin món hi trobarem,

és un camp minat.

Si hi entrem sense les carotes de sorra
hi ha una relliscada cap a ermassos d'exili,
on la nostra germanor es fa més forta.

Però a l'altra banda
plourà municions
i ningú no ens farà lloc a les trinxeres.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DOS MUNDOS

Hay dos mundos en el mismo rostro:
la desnudez sin máscaras
y muchos antifaces de la herida.

Cada vez que entablamos conexión
no sabemos qué mundo encontraremos,

es un campo minado.

Si entramos sin las máscaras de arena
hay un deslizamiento hacia eriales de exilio,
donde nuestra hermandad se hace más fuerte.

Pero en el otro lado
lloverán municiones
y nadie nos hará hueco en las trincheras.


Ana Muela Sopeña

SÍL·LABES DE FOC

*
A Fernando Sabido, gran poeta i amic

Aire d’encís als boscos,
en miralls
de la nit sonàmbula.

Quimeres a les síl·labes de foc,
on trenquen les ones en crepuscles.

Pressentiments,
en les vesprades estimades,
enmig dels arbres
que revelen arrels a l’aigua.

Terra dormida
damunt dels diccionaris de la sang,
amb dones sense caretes de pluja.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

SÍLABAS DE FUEGO

A Fernando Sabido, gran poeta y amigo

Aire de embrujo entre los bosques,
en espejismos
de la noche sonámbula.

Quimeras en las sílabas de fuego,
donde rompen las olas en crepúsculos.

Presentimientos,
en las tardes amadas,
entre árboles
que revelan raíces en el agua.

Tierra dormida
sobre los diccionarios de la sangre,
con mujeres sin máscaras de lluvia.


Ana Muela Sopeña

FUM DEL PASSAT

*
El fum del passat
dissol enmig de la sal aquesta enruna,
enmig dels epitafis de la sang,
en la nit d'espectres.

Acrobàcies del món i blancs carrusels
amb vesc silvestre i flor de grèvol,
per a guarir els miralls.

Un salze em defensa de la pluja
i el lliri papallona enmig dels somnis
dilueix la meua tristesa damunt de zínnia.

Un lotus de bellesa sense nostàlgia
m'ofereix amb argelaga la gran llum,
perquè viatge alegre pels púlsars.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HUMO DEL PASADO

El humo del pasado
disuelve entre la sal este derrumbe,
entre los epitafios de la sangre,
en la noche espectral.

Acrobacias del mundo y carruseles blancos
con muérdago silvestre y flor de acebo,
para sanar los espejismos.

Un sauce me defiende de la lluvia
y el lirio mariposa entre los sueños
diluye mi tristeza sobre zinia.

Un lotus de belleza sin nostalgia
me ofrece con aulaga la gran luz,
para que viaje alegre por los púlsares.


Ana Muela Sopeña

UN ESTEL S'EXTINGEIX

*
El somni cau al bell mig de la boira cada nit.

Quan un es rendeix
i ja no vol caminar cap a la llum,
un estel s’extingeix
en el silenci...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UNA ESTRELLA SE APAGA

El sueño cae entre la niebla cada noche.

Cuando alguien se rinde
y ya no quiere caminar hacia la luz,
una estrella se apaga
en el silencio...


Ana Muela Sopeña

LLETRES FOSQUES

*
LLetres fosques
a la pell del meu món.

Cristalls amb iguanes balbes,
les ombres aguaitant
al bell mig de la llum de l'aigua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LETRAS OSCURAS

Letras oscuras
en la piel de mi mundo.

Cristales con iguanas ateridas,
las sombras acechando
entre la luz del agua.


Ana Muela Sopeña

DE LA SET

*
Dolorós l’aire de la set
i la follia suau
de l’entramat eteri del teu caos.

Evoque la distància
i somie amb serpents de la lluna,
on la meua veu es lliura als oceans.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DE LA SED

Doloroso es el aire de la sed
y la locura suave
del entramado etéreo de tu caos.

Evoco la distancia
y sueño con serpientes de la luna,
donde mi voz se entrega a los océanos.


Ana Muela Sopeña

PLOGUDA DE LLUM

*
Ploguda de llum
als teus ullars d’ombra.
Desolació.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LLUVIA DE LUZ

Lluvia de luz
en tus ojos de sombra.
Desolación.


Ana Muela Sopeña

PAPERS VÈRGENS

*
Papers vèrgens
en les dunes d'arena,

entrellacen esperma amb els quàsars.

I de sobte un fulgor
apareix en la gruta de la boira,
com si només fos una paraula.

Però no és una a soles,

són milers de paraules
que venen enfilades
com comptes de collar de lapislàtzuli.

S'estimen i dansen,
s'atrapen i mosseguen.

Un poema s'esdevé processó
de síl·labes i vòrtexs d'origen.

Els versos adherits a la broma
ascendeixen pels cimals de l'enigma.

Quaderns blancs,
amb òvuls d'estrelles i de mar.

Els signes jeroglífics
entaulen la batalla dels temps.

Un alfil blanc es deté,
la torre negra ja no guaita.

Peó per dama...

Tàctica i estratègia.

L'escaquer es mostra esquívol i tímid.

Els cercles del món de la ferida
es converteixen en verbs i adjetius.

Estrofes als codis de púlsars
es transmuten en adn i lletres.

Sonores les vocals de l'inici
que juguen a ser pedres en la llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PAPELES VÍRGENES

Papeles vírgenes
en las dunas de arena,

entrelazan esperma con los cuásares.

Y de pronto un fulgor
aparece en la gruta de la niebla,
como si fuera sólo una palabra.

Pero no es una sola,

son miles de palabras
que vienen engarzadas
como cuentas de collar de lapislázuli.

Se aman y danzan,
se atrapan y muerden.

Un poema deviene procesión
de sílabas y vórtices de origen.

Los versos adheridos a la bruma
ascienden por las cumbres del enigma.

Cuadernos blancos,
con óvulos de estrellas y de mar.

Los signos jeroglíficos
entablan la batalla de los tiempos.

Un alfil blanco se detiene,
la torre negra ya no espera.

Peón por dama...

Táctica y estrategia.

El damero se muestra esquivo y tímido.

Los círculos del mundo de la herida
se convierten en verbos y adjetivos.

Estrofas en los códigos de púlsares
se transmutan en adn y letras.

Sonoras las vocales del inicio
que juegan a ser piedras en la luz.


Ana Muela Sopeña

ÉSSERS OMBRA

*
Les criatures del desert
m'han prestat la seua veu,
perquè no diluesca en el mutisme
el caos del vertigen.

Els éssers ombra de l'oasi
volen donar-me una gota
del mirall de la set,
al bell mig de l'arena.

Però jo sempre vaig nua
i bec aigua de l'ensomni
sense desmaiar-me.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SERES SOMBRA

Las criaturas del desierto
me han prestado su voz,
para que no diluya en el mutismo
el cáos del vértigo.

Los seres sombra del oasis
quieren darme una gota
del espejismo de la sed,
entre la arena.

Pero yo siempre voy desnuda
y bebo agua del ensueño
sin desmayarme.


Ana Muela Sopeña

PAPER DEL CONJUR

*
El paper del conjur en un cristall
aprén de la llum i la bellesa
en balancins d'eclipsis i malesa,
tobogans de riure sideral.

Un ocell al seu niu amb la sal
accepta l'aigua freda en la seua crudesa,
amb números i espectres d'enteresa,
en el buit del mar, en l'abissal.

La platja encoberta per la lluna
es mou en una esfera cada any,
en un globus d'antics sentiments,

amb iris enrobats pel seu bressol tot d'una
i la pell del gebre en l'arbre castany,
amb ombra alliberada pels vents.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PAPEL DEL CONJURO

El papel del conjuro en un cristal
aprende de la luz y la belleza
en columpios de eclipses y maleza,
toboganes de risa sideral.

Un pájaro en su nido con la sal
acepta el agua fría en su crudeza,
con números y espectros de entereza,
en el hueco del mar, en lo abisal.

La playa enmascarada por la luna
se mueve en una esfera cada año,
en un globo de antiguos sentimientos,

con iris arropados por su cuna
y la piel de la escarcha en un castaño,
con sombra liberada por los vientos.


Ana Muela Sopeña

LLINDARS

*
A través dels teus ulls seduïts
la meua pell va negant-se en el silenci.

Serps a les coves,
amb el seu pànic blau,
esmunyen per llindars d'humitat
els seus cossos consagrats a l'exili.

Un sol ple de llum
al paisatge esquinça els espills.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UMBRALES

A través de tus ojos seducidos
mi piel se va anegando en el silencio.

Serpientes en las cuevas,
con su pánico azul,
deslizan por umbrales de humedad
sus cuerpos consagrados al exilio.

Un sol pleno de luz
en el paisaje rasga los espejos.


Ana Muela Sopeña

SIS POEMES BREUS

*
I
Un espai adherit a l'aigua càlida
em recorda els teus ulls.

II
Sospire al bell mig de la boira malencònica
i estranye la teua presència.

III
La pluja de l'hivern
fertilitza els llavis amb la seua llum.

IV
Una flor reposant en una cistelleta,
una dona nua
amb l'encís llangorós
del somni detés en la contemplació del món.

V
Un instant de llum pot ser-ho tot.

VI
Una paraula sola
pot canviar el nostre destí.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SEIS POEMAS BREVES

I
Un espacio adherido al agua cálida
me recuerda tus ojos.

II
Suspiro entre la niebla melancólica
y extraño tu presencia.

III
La lluvia del invierno
fertiliza los labios con su luz.

IV
Una flor reposando en un cestillo,
una mujer desnuda
con el encanto lánguido
del sueño detenido en la contemplación del mundo.

V
Un instante de luz puede ser todo.

VI
Una palabra sola
puede cambiar nuestro destino.


Ana Muela Sopeña

PELL DE LLUNA

*
Dóna’m la mà
en aquesta nit perduda,
damunt de la pell de lluna
i les roses atàviques.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PIEL DE LUNA

Dame la mano
en esta noche perdida,
sobre la piel de luna
y las rosas atávicas.


Ana Muela Sopeña

DANSA

*
L'espiadimonis
al seu ball de lluna.
Alliberament.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DANZA

Una libélula
en su danza de luna.
Liberación.


Ana Muela Sopeña

MUSES

*
Tenien pètals roses
ornant els seus cabells negres.
Portaven branques de pi
amagant-se les mans de nines.
Vestien amb flors silvestres
entrellaçades pels colls i per les cintures.

Calçaven sandàlies de lluna
que descobrien els seus dits de muses.
Cantaven poemes volcànics
que em parlaven de la natura dels seus cossos.

Reien de la primavera les galtes
encara que els seus ulls mostraven gelats somriures.

Tenien pètals roigs
ornant els seus cabells rossos.

Així eren les fadrines del meu somni.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MUSAS

Tenían pétalos rosas
adornando sus negros cabellos.
Llevaban ramas de pino
escondiendo sus manos de niñas.
Vestían con flores silvestres
entrelazadas por los cuellos y por las cinturas.

Calzaban sandalias de luna
que descubrían sus dedos de musas.
Cantaban poemas volcánicos
que me hablaban de la naturaleza de sus cuerpos.

Reían de la primavera las mejillas
aunque sus ojos mostraban sonrisas gélidas.

Tenían pétalos rojos
adornando sus rubios cabellos.

Así eran las muchachas de mi sueño.


Ana Muela Sopeña

EXISTÈNCIA

*
Vull
dur
una
existència
on
la
bellesa
em
fregue
amb
els
seus
dits
d’aigua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EXISTENCIA

Quiero
llevar
una
existencia
donde
la
belleza
me
roce
con
sus
dedos
de
agua.


Ana Muela Sopeña

ARRELS DELS SOMNIS

*
Dubtes
en la nit del fum.
Crepuscles encesos.
Llum a l’ombra,
on el cercle màgic
ens toca els arrels dels somnis.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RAÍCES DE LOS SUEÑOS

Dudas
en la noche del humo.
Encendidos crepúsculos.
Luz en la sombra,
donde el círculo mágico
nos toca las raíces de los sueños.


Ana Muela Sopeña

FA UNS DIES

*
Fa uns dies
descobrí un ocell.
Em demanà moribund
que li donàs una gota de silenci.
Però només li doní aigua de marasme
i el lliurí a la nit
sense permís.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HACE UNOS DÍAS

Hace unos días
descubrí un pájaro.
Me pidió moribundo
que le diera una gota de silencio.
Mas sólo le di agua de marasmo
y lo entregué a la noche
sin permiso.


Ana Muela Sopeña

COM UNA DONA MUSSOL

*
La meua Lluna Nova m’atrapa
en el vertigen errant d’allò verge
i cante Bossa Nova cada nit,
al bell mig d’arbres dormits en el seu món.

En el Quart Creixent hi ha una ploma
que sap de la meua pell en l’exili
i m’arrabassa en somnis,
com una dona mussol.

L’illa en Lluna Redona
es llança a allò mistèric,
a la punta de l’alba.

I enllà del mar, un rat-penat inicia
la pelegrinació cap a Shamballa,
en la Lluna Minvant,
sense avís.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

COMO UNA MUJER BÚHO

Mi Luna Nueva me atrapa
en el vértigo errante de lo virgen
y canto Bossa Nova cada noche,
entre árboles dormidos en su mundo.

En el Cuarto Creciente hay una pluma
que sabe de mi piel en el exilio
y me arrebata en sueños,
como una mujer búho.

La isla en Luna Llena
se lanza a lo mistérico,
al límite del alba.

Y más allá del mar, un murciélago inicia
la peregrinación hacia Shamballa,
en la Luna Menguante,
sin aviso.


Ana Muela Sopeña

COSSOS VESTALS

*
Véns nu per la ruta
dels ocells
i em prens les mans
en naus de quimera.

Et sent entre els arbres
mentre el gran misteri ens encisa.

Enmig dels codis s’estén el foc
dels cossos vestals.

Abraces als teus dits
el símbol del canvi,
per a retrocedir al Paleolític.

Un mamut sap del teu repte caçador
i t’imposa l’instant del ritual.

Caníbals sense música
tornen dels monts de la lluna.

Però no sona la fam.

A través de campanes
s’endevina una flaire pels núvols.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUERPOS VESTALES

Vienes desnudo por la ruta
de los pájaros
y me tomas las manos
en naves de quimera.

Te escucho entre los árboles
mientras el gran misterio nos hechiza.

Se extiende entre los códigos el fuego
de los cuerpos vestales.

Abrazas en tus dedos
el símbolo del cambio,
para retroceder al Paleolítico.

Un mamut sabe de tu reto cazador
y te impone el instante del ritual.

Caníbales sin música
regresan de los montes de la luna.

Pero no suena el hambre.

A través de campanas
se adivina un aroma entre las nubes.


Ana Muela Sopeña

DIUEN

*
Diuen que ja no véns als boscos,
per a somiar nu amb la meua pell.

Diuen que t’has mudat a una altra ciutat,
on els meus ecos suaus no se senten,
però jo no el sent al meu endins.

Crec que cavalques encara
en el temps
de la bellesa exhausta
i melangiosa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DICEN

Dicen que ya no vienes a los bosques,
para soñar desnudo con mi piel.

Dicen que te has mudado a otra ciudad,
donde mis ecos suaves no se escuchan,
pero yo no lo siento en mi interior.

Creo que aún cabalgas
en el tiempo
de la belleza exhausta
y melancólica.


Ana Muela Sopeña

FUGIT DE L'OMBRA

*
Un bes a l'horabaixa fugit de l'ombra
travessant ports i muntanyes.
Foscor desèrtica.
Llum a la ferida.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HUÍDO DE LA SOMBRA

Un beso en el crepúsculo huído de la sombra,
atravesando puertos y montañas.
Oscuridad desértica.
Luz en la herida.


Ana Muela Sopeña

ARIADNA EN LABERINTS

*
Ariadna en laberints
s'ha extraviat en l'ombra de les seues llàgrimes,
en timbes brutes,
amb la llum escarpada del seu ventre.

Un conflicte ancestral l'encoratja en somnis,
per veredes
de mussols
i
de corbs,
a través de les roques,
on les pitonisses es diverteixen amb rituals foscos.

A l'arena callada,
l'eremita busca enmig de l'alquímia
la soledat del món incandescent.

I ella sent en la broma,
en aquell horitzó de fantasmes
que destil·len certesa al seu cau.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ARIADNA EN LABERINTOS

Ariadna en laberintos
se ha extraviado en la sombra de sus lágrimas,
en precipicios sucios,
con la luz escarpada de su vientre.

Un conflicto ancestral la anima en sueños,
por veredas
de búhos
y
de cuervos,
a través de las rocas,
donde las pitonisas se divierten con rituales oscuros.

En la arena callada,
el eremita busca entre la alquimia
la soledad del mundo incandescente.

Y ella siente en la bruma,
en aquel horizonte de fantasmas
que destilan certeza en su guarida.


Ana Muela Sopeña

ELLA ERA ELL

*
Era l’ombra vertadera
en un espill de la fira,
quan a la nit sense fi
sabé que ella era ell.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ELLA ERA ÉL

Era la sombra verdadera
en un espejo de la feria,
cuando en la noche sin final
supo que ella era él.


Ana Muela Sopeña

SONA EL MAR

*
Sona el mar
en el teu silenci.
Enmig del conjur
reclame els meus espais.
Em xiuxiueges un verb.
Branques de salze.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SUENA EL MAR

Suena el mar
en tu silencio.
En mitad del conjuro
reclamo mis espacios.
Me susurras un verbo.
Ramas de sauce.


Ana Muela Sopeña

UNA CRISÀLIDE

*
A Pere Bessó, gran poeta, traductor i aliat en la paraula

Una crisàlide
a la boca del llop.
Sibil·la i somni.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UNA CRISÁLIDA

A Pere Bessó, gran poeta, traductor y aliado en la palabra

Una crisálida
en la boca del lobo.
Sibila y sueño.


Ana Muela Sopeña

TEMPLES DE CARIÀTIDES

*
La soledat cruix entre la meua pell
i la pell del món convençuda
em mostra uns altres espais

en galàxies nues i despertes.

Nies pensaments
d’acabar com més prompte,
però un so en síl·labes,

exiliat i descalç,
et porta per abismes d’obsidiana.

No comprens que el temps és ara o mai.
Trobes que sóc un número
en temples de cariàtides.

Però jo sóc Persèfone
i busque en sil·labaris japonesos
tot allò que usurpares des d’Andròmeda.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TEMPLOS DE CARIÁTIDES

La soledad cruje entre mi piel
y la piel del mundo convencida
me muestra otros espacios

en galaxias desnudas y despiertas.

Anidas pensamientos
de acabar cuanto antes,
pero un sonido en sílabas,

exiliado y descalzo,
te lleva por abismos de obsidiana.

No comprendes que el tiempo es ahora o nunca.
Te crees que soy un número
en templos de cariátides.

Pero yo soy Perséfone
y busco en silabarios japoneses
todo lo que usurpaste desde Andrómeda.


Ana Muela Sopeña

EL TEU DELIRI

*
Somorgollada em té el teu deliri
en crepuscles suaus de merenga
amb la tristesa errant,
en l’ombra captiva de la pell.

La llum de les galàxies invisibles
infanta l’animal que em lleva del tedi
i m’acosta fum blanc al bell mig de la boira.

La bellesa del somni
dissol broma etèria, com un idil·li fosc.

La calitja del port no deixa veure els cotxes,
a través de la lluna de cristall.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TU DELIRIO

Tu delirio me tiene sumergida
en crepúsculos suaves de merengue
con la tristeza errante,
en la sombra cautiva de la piel.

La luz de las galaxias invisibles
alumbra al animal que me saca del tedio
y me acerca humo blanco entre la niebla.

La belleza del sueño
disuelve bruma etérea, como un idilio oscuro.

La calima del puerto no deja ver los coches,
a través de la luna de cristal.


Ana Muela Sopeña

LES TEUES PARAULES

*
Les teues paraules m’arriben amb cercles.

Sóc conscient d’ombres
que amenacen sense llum
l’animal alat que ens nodreix.

La soledat em fereix
al buit de l’ànima
ocult a la pell dels oceans,
al mar de la teua boca.

Espirals de pluja
m’acosten aqueixa llimba enmig dels arbres,
en un món d’espills.

Les hores ja no esperen,
el nostre somni ha abastat
l’arrel, el límit del vertigen.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TUS PALABRAS

Tus palabras me llegan entre círculos.

Soy consciente de sombras
que amenazan sin luz
al animal alado que nos nutre.

La soledad me hiere
en el hueco del alma
oculto entre la piel de los océanos,
en el mar de tu boca.

Espirales de lluvia
me acercan a ese limbo entre los árboles,
en un mundo de espejos.

Las horas ya no esperan,
nuestro sueño ha llegado
a la raíz, al límite del vértigo.


Ana Muela Sopeña

DELERS

*
Trobar un espai per a ser,

deslliurar
les
amarres
del
destí,

habilitar rellotges
per al somni,

construir nous verbs per a estimar,

nugar
els
moments
del
plaer,

seduir les roses
amb els ulls,

enfilar en l’iris d’altres móns,

començar
des de
zero
cada
dia,

respirar amb la llum
enmig dels carrers,

connectar amb els mites de Plató,

descobrir
en
l'aigua
unes
altres
esferes,

i sentir el nostre vincle
en silenci...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ANHELOS

Encontrar un espacio para ser,

desatar
las
amarras
del
destino,

habilitar relojes
para el sueño,

construir nuevos verbos para amar,

anudar
los
momentos
del
placer,

seducir a las rosas
con los ojos,

enhebrar en el iris otros mundos,

comenzar
desde
cero
cada
día,

respirar con la luz
entre las calles,

conectar con los mitos de Platón,

descubrir
en
el
agua
otras
esferas,

y sentir nuestro vínculo
en silencio...


Ana Muela Sopeña

CREPUSCLE ONÍRIC

*
Un ocell de somni et vetlla
mentre la vesprada dorm enmig dels arbres.
Una horabaixa onírica et nega.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CREPÚSCULO ONÍRICO

Un pájaro de sueño te vigila
mientras la tarde duerme entre los árboles.
Un crepúsculo onírico te inunda.


Ana Muela Sopeña