*
La meua Lluna Nova m’atrapa
en el vertigen errant d’allò verge
i cante Bossa Nova cada nit,
al bell mig d’arbres dormits en el seu món.
En el Quart Creixent hi ha una ploma
que sap de la meua pell en l’exili
i m’arrabassa en somnis,
com una dona mussol.
L’illa en Lluna Redona
es llança a allò mistèric,
a la punta de l’alba.
I enllà del mar, un rat-penat inicia
la pelegrinació cap a Shamballa,
en la Lluna Minvant,
sense avís.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
COMO UNA MUJER BÚHO
Mi Luna Nueva me atrapa
en el vértigo errante de lo virgen
y canto Bossa Nova cada noche,
entre árboles dormidos en su mundo.
En el Cuarto Creciente hay una pluma
que sabe de mi piel en el exilio
y me arrebata en sueños,
como una mujer búho.
La isla en Luna Llena
se lanza a lo mistérico,
al límite del alba.
Y más allá del mar, un murciélago inicia
la peregrinación hacia Shamballa,
en la Luna Menguante,
sin aviso.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bell poema i meravellosa traducció.
ResponEliminaUna abraçada
Paloma
Gràcies per les teues paraules, Paloma.
ResponEliminaUna abraçada
Ana