dissabte, 8 d’agost de 2009

COM UNA DONA MUSSOL

*
La meua Lluna Nova m’atrapa
en el vertigen errant d’allò verge
i cante Bossa Nova cada nit,
al bell mig d’arbres dormits en el seu món.

En el Quart Creixent hi ha una ploma
que sap de la meua pell en l’exili
i m’arrabassa en somnis,
com una dona mussol.

L’illa en Lluna Redona
es llança a allò mistèric,
a la punta de l’alba.

I enllà del mar, un rat-penat inicia
la pelegrinació cap a Shamballa,
en la Lluna Minvant,
sense avís.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

COMO UNA MUJER BÚHO

Mi Luna Nueva me atrapa
en el vértigo errante de lo virgen
y canto Bossa Nova cada noche,
entre árboles dormidos en su mundo.

En el Cuarto Creciente hay una pluma
que sabe de mi piel en el exilio
y me arrebata en sueños,
como una mujer búho.

La isla en Luna Llena
se lanza a lo mistérico,
al límite del alba.

Y más allá del mar, un murciélago inicia
la peregrinación hacia Shamballa,
en la Luna Menguante,
sin aviso.


Ana Muela Sopeña

2 comentaris: