dissabte, 8 d’agost de 2009

COSSOS VESTALS

*
Véns nu per la ruta
dels ocells
i em prens les mans
en naus de quimera.

Et sent entre els arbres
mentre el gran misteri ens encisa.

Enmig dels codis s’estén el foc
dels cossos vestals.

Abraces als teus dits
el símbol del canvi,
per a retrocedir al Paleolític.

Un mamut sap del teu repte caçador
i t’imposa l’instant del ritual.

Caníbals sense música
tornen dels monts de la lluna.

Però no sona la fam.

A través de campanes
s’endevina una flaire pels núvols.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUERPOS VESTALES

Vienes desnudo por la ruta
de los pájaros
y me tomas las manos
en naves de quimera.

Te escucho entre los árboles
mientras el gran misterio nos hechiza.

Se extiende entre los códigos el fuego
de los cuerpos vestales.

Abrazas en tus dedos
el símbolo del cambio,
para retroceder al Paleolítico.

Un mamut sabe de tu reto cazador
y te impone el instante del ritual.

Caníbales sin música
regresan de los montes de la luna.

Pero no suena el hambre.

A través de campanas
se adivina un aroma entre las nubes.


Ana Muela Sopeña

2 comentaris:

  1. Un poema preciós i una traducció impecable. La paraula en estat pur.


    Paloma

    ResponElimina
  2. Gràcies, Paloma, per llegir aquest poema i la seua traducció.

    És una alegria rebre't en el meu blog.

    Un petó molt gran
    Ana

    ResponElimina