dissabte, 8 d’agost de 2009

EL TEU DELIRI

*
Somorgollada em té el teu deliri
en crepuscles suaus de merenga
amb la tristesa errant,
en l’ombra captiva de la pell.

La llum de les galàxies invisibles
infanta l’animal que em lleva del tedi
i m’acosta fum blanc al bell mig de la boira.

La bellesa del somni
dissol broma etèria, com un idil·li fosc.

La calitja del port no deixa veure els cotxes,
a través de la lluna de cristall.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TU DELIRIO

Tu delirio me tiene sumergida
en crepúsculos suaves de merengue
con la tristeza errante,
en la sombra cautiva de la piel.

La luz de las galaxias invisibles
alumbra al animal que me saca del tedio
y me acerca humo blanco entre la niebla.

La belleza del sueño
disuelve bruma etérea, como un idilio oscuro.

La calima del puerto no deja ver los coches,
a través de la luna de cristal.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari