ÉSSERS OMBRA

*
Les criatures del desert
m'han prestat la seua veu,
perquè no diluesca en el mutisme
el caos del vertigen.

Els éssers ombra de l'oasi
volen donar-me una gota
del mirall de la set,
al bell mig de l'arena.

Però jo sempre vaig nua
i bec aigua de l'ensomni
sense desmaiar-me.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SERES SOMBRA

Las criaturas del desierto
me han prestado su voz,
para que no diluya en el mutismo
el cáos del vértigo.

Los seres sombra del oasis
quieren darme una gota
del espejismo de la sed,
entre la arena.

Pero yo siempre voy desnuda
y bebo agua del ensueño
sin desmayarme.


Ana Muela Sopeña