*
La soledat cruix entre la meua pell
i la pell del món convençuda
em mostra uns altres espais
en galàxies nues i despertes.
Nies pensaments
d’acabar com més prompte,
però un so en síl·labes,
exiliat i descalç,
et porta per abismes d’obsidiana.
No comprens que el temps és ara o mai.
Trobes que sóc un número
en temples de cariàtides.
Però jo sóc Persèfone
i busque en sil·labaris japonesos
tot allò que usurpares des d’Andròmeda.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TEMPLOS DE CARIÁTIDES
La soledad cruje entre mi piel
y la piel del mundo convencida
me muestra otros espacios
en galaxias desnudas y despiertas.
Anidas pensamientos
de acabar cuanto antes,
pero un sonido en sílabas,
exiliado y descalzo,
te lleva por abismos de obsidiana.
No comprendes que el tiempo es ahora o nunca.
Te crees que soy un número
en templos de cariátides.
Pero yo soy Perséfone
y busco en silabarios japoneses
todo lo que usurpaste desde Andrómeda.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada