dissabte, 8 d’agost de 2009

TEMPLES DE CARIÀTIDES

*
La soledat cruix entre la meua pell
i la pell del món convençuda
em mostra uns altres espais

en galàxies nues i despertes.

Nies pensaments
d’acabar com més prompte,
però un so en síl·labes,

exiliat i descalç,
et porta per abismes d’obsidiana.

No comprens que el temps és ara o mai.
Trobes que sóc un número
en temples de cariàtides.

Però jo sóc Persèfone
i busque en sil·labaris japonesos
tot allò que usurpares des d’Andròmeda.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TEMPLOS DE CARIÁTIDES

La soledad cruje entre mi piel
y la piel del mundo convencida
me muestra otros espacios

en galaxias desnudas y despiertas.

Anidas pensamientos
de acabar cuanto antes,
pero un sonido en sílabas,

exiliado y descalzo,
te lleva por abismos de obsidiana.

No comprendes que el tiempo es ahora o nunca.
Te crees que soy un número
en templos de cariátides.

Pero yo soy Perséfone
y busco en silabarios japoneses
todo lo que usurpaste desde Andrómeda.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari