LES TEUES PARAULES

*
Les teues paraules m’arriben amb cercles.

Sóc conscient d’ombres
que amenacen sense llum
l’animal alat que ens nodreix.

La soledat em fereix
al buit de l’ànima
ocult a la pell dels oceans,
al mar de la teua boca.

Espirals de pluja
m’acosten aqueixa llimba enmig dels arbres,
en un món d’espills.

Les hores ja no esperen,
el nostre somni ha abastat
l’arrel, el límit del vertigen.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TUS PALABRAS

Tus palabras me llegan entre círculos.

Soy consciente de sombras
que amenazan sin luz
al animal alado que nos nutre.

La soledad me hiere
en el hueco del alma
oculto entre la piel de los océanos,
en el mar de tu boca.

Espirales de lluvia
me acercan a ese limbo entre los árboles,
en un mundo de espejos.

Las horas ya no esperan,
nuestro sueño ha llegado
a la raíz, al límite del vértigo.


Ana Muela Sopeña