dissabte, 8 d’agost de 2009

MUSES

*
Tenien pètals roses
ornant els seus cabells negres.
Portaven branques de pi
amagant-se les mans de nines.
Vestien amb flors silvestres
entrellaçades pels colls i per les cintures.

Calçaven sandàlies de lluna
que descobrien els seus dits de muses.
Cantaven poemes volcànics
que em parlaven de la natura dels seus cossos.

Reien de la primavera les galtes
encara que els seus ulls mostraven gelats somriures.

Tenien pètals roigs
ornant els seus cabells rossos.

Així eren les fadrines del meu somni.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MUSAS

Tenían pétalos rosas
adornando sus negros cabellos.
Llevaban ramas de pino
escondiendo sus manos de niñas.
Vestían con flores silvestres
entrelazadas por los cuellos y por las cinturas.

Calzaban sandalias de luna
que descubrían sus dedos de musas.
Cantaban poemas volcánicos
que me hablaban de la naturaleza de sus cuerpos.

Reían de la primavera las mejillas
aunque sus ojos mostraban sonrisas gélidas.

Tenían pétalos rojos
adornando sus rubios cabellos.

Así eran las muchachas de mi sueño.


Ana Muela Sopeña

2 comentaris:

  1. Un poema bellisimo. Les muses sempre acompanyen al poeta. Excel·lent traducció.

    Paloma

    ResponSuprimeix