PAPERS VÈRGENS

*
Papers vèrgens
en les dunes d'arena,

entrellacen esperma amb els quàsars.

I de sobte un fulgor
apareix en la gruta de la boira,
com si només fos una paraula.

Però no és una a soles,

són milers de paraules
que venen enfilades
com comptes de collar de lapislàtzuli.

S'estimen i dansen,
s'atrapen i mosseguen.

Un poema s'esdevé processó
de síl·labes i vòrtexs d'origen.

Els versos adherits a la broma
ascendeixen pels cimals de l'enigma.

Quaderns blancs,
amb òvuls d'estrelles i de mar.

Els signes jeroglífics
entaulen la batalla dels temps.

Un alfil blanc es deté,
la torre negra ja no guaita.

Peó per dama...

Tàctica i estratègia.

L'escaquer es mostra esquívol i tímid.

Els cercles del món de la ferida
es converteixen en verbs i adjetius.

Estrofes als codis de púlsars
es transmuten en adn i lletres.

Sonores les vocals de l'inici
que juguen a ser pedres en la llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PAPELES VÍRGENES

Papeles vírgenes
en las dunas de arena,

entrelazan esperma con los cuásares.

Y de pronto un fulgor
aparece en la gruta de la niebla,
como si fuera sólo una palabra.

Pero no es una sola,

son miles de palabras
que vienen engarzadas
como cuentas de collar de lapislázuli.

Se aman y danzan,
se atrapan y muerden.

Un poema deviene procesión
de sílabas y vórtices de origen.

Los versos adheridos a la bruma
ascienden por las cumbres del enigma.

Cuadernos blancos,
con óvulos de estrellas y de mar.

Los signos jeroglíficos
entablan la batalla de los tiempos.

Un alfil blanco se detiene,
la torre negra ya no espera.

Peón por dama...

Táctica y estrategia.

El damero se muestra esquivo y tímido.

Los círculos del mundo de la herida
se convierten en verbos y adjetivos.

Estrofas en los códigos de púlsares
se transmutan en adn y letras.

Sonoras las vocales del inicio
que juegan a ser piedras en la luz.


Ana Muela Sopeña