dissabte, 29 d’agost de 2009

QUIMERA ANTIGA

*
He parlat amb tu
sense la distància cruel de les ferides.
Al lluny tremolor
en la boira enfangada.
Hui la teua veu m'ha buscat en el silenci,
en la quimera antiga dels ocells,
damunt del blau grisenc
consagrat a la deessa submergida,
en la memòria errant
dels dies tan càlids
que ens pertangueren sense preguntes.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

QUIMERA ANTIGUA

He hablado contigo
sin la distancia cruel de las heridas.
A lo lejos temblor
en la niebla embarrada.
Hoy tu voz me ha buscado en el silencio,
en la quimera antigua de los pájaros,
sobre el azul grisáceo
consagrado a la diosa sumergida,
en la memoria errante
de los días tan cálidos
que nos pertenecieron sin preguntas.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari