dijous, 24 de setembre de 2009

AQUESTA PENOMBRA

*
El teu món és un lloc ple d'ambre.
Sements de la llum i de l'ombra,
al cofre d'ònix i de mirra.
Les nits em recorden ciutats
on trens d'infància es revelen
entre xiuxius blancs, sense ferides.

El teu llit usurpa síl·labes al vent
i beu amb vocals de les muses

paraules fugideres dels núvols.
En dies de calitja, pluja i fred
aquesta penombra atrapa l'univers.
La foscor és desitjable a l'enigma,
un rat-penat nivi et sorprén.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ESTA PENUMBRA

Tu mundo es un lugar lleno de ámbar.
Simientes de la luz y de la sombra,
en el cofre de ónix y de mirra.
Las noches me recuerdan a ciudades
donde trenes de infancia se revelan
entre susurros blancos, sin heridas.

Tu cama usurpa sílabas al viento
y bebe con vocales de las musas

palabras huidizas de las nubes.
En días de calima, lluvia y frío
esta penumbra atrapa el universo.
Lo oscuro es deseable en el enigma,
un murciélago níveo te sorprende.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari