*
L’arbre de la teua ferida
s’amaga a la pell dels oceans.
Els ulls de la teua ànima
van mutant a estels
i una blava tempesta va inspirant-me,
mentre un llavi estimat em sedueix,
amb nits esglaiades per la pluja,
per a somiar desperta amb el món
i esperar pacientment
el fum del teatre,
mentre que la lluna entona els seus sons.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ÁRBOL DE TU HERIDA
El árbol de tu herida
se esconde entre la piel de los océanos.
Los ojos de tu alma
van mutando hacia estrellas
y una tormenta azul me va inspirando,
mientras un labio amado me seduce,
con noches asombradas por la lluvia,
para soñar despierta con el mundo
y esperar con paciencia
al humo del teatro,
mientras la luna entona sus sonidos.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada