dissabte, 5 de setembre de 2009

ARBRE DE LA TEUA FERIDA

*
L’arbre de la teua ferida
s’amaga a la pell dels oceans.

Els ulls de la teua ànima
van mutant a estels

i una blava tempesta va inspirant-me,
mentre un llavi estimat em sedueix,
amb nits esglaiades per la pluja,

per a somiar desperta amb el món
i esperar pacientment
el fum del teatre,

mentre que la lluna entona els seus sons.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ÁRBOL DE TU HERIDA

El árbol de tu herida
se esconde entre la piel de los océanos.

Los ojos de tu alma
van mutando hacia estrellas

y una tormenta azul me va inspirando,
mientras un labio amado me seduce,
con noches asombradas por la lluvia,

para soñar despierta con el mundo
y esperar con paciencia
al humo del teatro,

mientras la luna entona sus sonidos.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari