diumenge, 13 de setembre de 2009

BRÚIXOLA ERRANT

*
La pluja va calant
en la meua tristesa llangorosa,
amb la nostàlgia de l’estiu,
a les meues mans de prímules.

Gebrada de merenga,
malenconia en pètals de sang
i l’aigua de la nit
aquieta entre els bassots el misteri.

Boirina a la ciutat
i una llàgrima oculta en el silenci
de la meua ploma callada.

Al bell mig dels núvols càlids
una brúixola errant,
a la pell de l’exili.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BRÚJULA ERRANTE

La lluvia va calando
en mi tristeza lánguida,
con la nostalgia del estío,
en mis manos de prímulas.

Escarcha de merengue,
melancolía en pétalos de sangre
y el agua de la noche
aquieta entre los charcos el misterio.

Neblina en la ciudad
y una lágrima oculta en el silencio
de mi pluma callada.

Entre las nubes cálidas
una brújula errante,
en la piel del exilio.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari