*
La pluja va calant
en la meua tristesa llangorosa,
amb la nostàlgia de l’estiu,
a les meues mans de prímules.
Gebrada de merenga,
malenconia en pètals de sang
i l’aigua de la nit
aquieta entre els bassots el misteri.
Boirina a la ciutat
i una llàgrima oculta en el silenci
de la meua ploma callada.
Al bell mig dels núvols càlids
una brúixola errant,
a la pell de l’exili.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
BRÚJULA ERRANTE
La lluvia va calando
en mi tristeza lánguida,
con la nostalgia del estío,
en mis manos de prímulas.
Escarcha de merengue,
melancolía en pétalos de sangre
y el agua de la noche
aquieta entre los charcos el misterio.
Neblina en la ciudad
y una lágrima oculta en el silencio
de mi pluma callada.
Entre las nubes cálidas
una brújula errante,
en la piel del exilio.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada