*
- Resta a distància, arrossegant la meua boira
enmig de les timbes de la meua ferida damunt del fum de broma.
- Pillardege per la gruta
del desastre de les palpebres.
- No avances pel marge, marginat em sent,
habite entre la llum i la penombra.
- En la immobilitat més absoluta
restaure el meu fum blanc
i em somorgolle en llacs de silenci.
- No te'n vages encara,
he de beure el quàntum de la teua estrella.
- He detés el temps
al deliri blau del matí.
- Tant de bo la pluja
allibere el meu arbre trist de l'infern de Dante.
- Estic entre les pàgines d'un llibre
i gaudesc amb tot allò que llegesc.
- Prosseguesc travessia
cap a la infinitud del caos fractal.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CAOS FRACTAL
- Permanece a distancia, arrastrando mi niebla
entre los precipicios de mi herida sobre el humo de bruma.
- Merodeo por la gruta
del desastre de los párpados.
- No avances sobre el margen, marginado me siento,
habito entre la luz y la penumbra.
- En la inmovilidad más absoluta
restauro mi humo blanco
y me sumerjo en lagos de silencio.
- No te vayas aún,
he de beber el cuántum de tu estrella.
- He detenido el tiempo
sobre el delirio azul de la mañana.
- Ojalá que la lluvia
libere mi árbol triste del infierno de Dante.
- Estoy entre las páginas de un libro
y disfruto con todo lo que leo.
- Prosigo travesía
hacia la infinitud del caos fractal.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 8 de setembre de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada