*
Cada vegada que la lluna
capriciosa em porta per abismes
em sent trista,
però si no hi ha vaivé
i tot és pla,
el buit em cobreix.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DUALIDADES
Cada vez que la luna
caprichosa me lleva por abismos
me siento triste,
pero si no hay vaivén
y todo es plano,
el vacío me cubre.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada