ELS TRES ESPILLS

*
EL PRIMER ESPILL

Reflectia les ombres de la vida
en la seua nítida línia de passat.

Acumulava mons

i

f
i
l
t
r
a
v
a

l'instant de la copa,
el seu vi era el desig i voluntat,
el nèctar dels triomfs i els goigs.
Perfilava el seu regne
en l'esgotament de la ferida.


EL SEGON ESPILL

Reflectia la llum del somni etern
en la seua forma inconcreta de futur.

Desterrava els mons

i

f
i
l
t
r
a
v
a

al seu vòrtex l'espasa,
la seua ambrosia, vesània en l'ebrietat,
l'essència del procés sense la meta.
Delineava un edén amb molt fruits
a través de l'oblit,
en la meditació del temps únic,
com temps sense temps a la clepsidra.


EL TERCER ESPILL

Reflectia l'estrella de l'esperit
en la seua matèria dúctil de present.

Endevinava llunes de cristall,
amb l'estima del vent més arcaic.
Contenia els mons
en la seua font d'imatges pregones.

I
n
t
e
g
r
a
v
a

l'Àlef
en la seua esfera divina d'aigua i ambre.
Solcava sense problemes
Aldebaran, Polaris i Nashira.
Dibuixava els camps
de la il·luminació en mitocòndries.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LOS TRES ESPEJOS

EL PRIMER ESPEJO

Reflejaba las sombras de la vida
en su nítida línea de pasado.

Acumulaba mundos

y

f
i
l
t
r
a
b
a

el instante de la copa,
su vino era el deseo y voluntad,
el néctar de los triunfos y los gozos.
Perfilaba su reino
en el agotamiento de la herida.


EL SEGUNDO ESPEJO

Reflejaba la luz del sueño eterno
en su forma inconcreta de futuro.

Desterraba los mundos

y

f
i
l
t
r
a
b
a

en su vórtice la espada,
su ambrosía, vesania en la ebriedad,
la esencia del proceso sin la meta.
Delineaba un edén con muchos frutos
a través del olvido,
en la meditación del tiempo único,
como tiempo sin tiempo en la clepsidra.


EL TERCER ESPEJO

Reflejaba la estrella del espíritu
en su materia dúctil de presente.

Adivinaba lunas de cristal,
con el amor del viento más arcaico.
Contenía los mundos
en su fuente de imágenes profundas.

I
n
t
e
g
r
a
b
a

el Aleph
en su esfera divina de agua y ámbar.
Surcaba sin problemas
Aldebarán, Polaris y Nashira.
Dibujaba los campos
de la iluminación en mitocondrias.


Ana Muela Sopeña