*
Un espill de sal en la distància
em mira respirant
entre falgueres i algues.
A través de l'oceà
l'instint de sorra em posseeix.
Bellesa de la broma en el silenci,
amb l'aigua que busca el seu arrel.
La lluna al seu aixopluc em protegeix
mentre que m'amague en nius de falzies.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN NIDOS DE VENCEJOS
Un espejo de sal en la distancia
me mira respirando
entre helechos y algas.
A través del océano
el instinto de arena me posee.
Belleza de la bruma en el silencio,
con el agua que busca su raíz.
La luna en su refugio me protege
mientras me escondo en nidos de vencejos.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada