*
Esmuny pels teus llavis
el dit del silenci
i et fregue la pell amb la mirada.
Acarone el teu espai sense tocar-lo,
em somorgolle a la teua ment primigènia
i m'inunde de tu
en el temps incert.
Dispose ben a espaiet
vidrets d'ombra a la meua cintura
i perfile acrobàcies de paper
en seda entrellaçada amb el teu món.
Prepare en feltre roig
una bossa amb runes,
per a meditar al voltant dels arbres.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DESLIZO
Deslizo por tus labios
el dedo del silencio
y te rozo la piel con la mirada.
Acaricio tu espacio sin tocarlo,
me sumerjo en tu mente primigenia
y me inundo de ti
en el tiempo incierto.
Dispongo muy despacio
abalorios de sombra en mi cintura
y perfilo acrobacias de papel
en seda entralazada con tu mundo.
Preparo en fieltro rojo
una bolsa con runas,
para meditar sobre los árboles.
Ana Muela Sopeña
dilluns, 21 de setembre de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada