dissabte, 19 de setembre de 2009

FER EL RONQUET

*
Faig el ronquet a la porta de l'enigma,
amb l'instint suau
que s'atreveix amb llunes de metall.
Esdevinc la gata
que busca al bell mig dels carrers el calor
dels segles de l'est.
Experimente un àpex
de bellesa perduda al desert.
Quan les meues ales freguen
els codis de llum,
es deté en el silenci la nostàlgia
dels motors del món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RONRONEO

Ronroneo en la puerta del enigma,
con el instinto suave
que se atreve con lunas de metal.
Me convierto en la gata
que busca entre las calles el calor
de los siglos del este.
Experimento un ápice
de belleza perdida en el desierto.
Cuando mis alas rozan
los códigos de luz,
se detiene en el silencio la nostalgia
de los motores del mundo.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari