dimarts, 15 de setembre de 2009

FREGA'M

*
Frega'm amb els teus dits
en la nit,
perquè en abraçar-te
em decidesca
a dissoldre en mar tots els teus dubtes.

Mira'm des del fons del teu somni
despulla'm d'arbres,
atrapa els meus arrels interiors
amb el pols de sol del teu adn.

Recupera l'arcaic,
en les teues cèl·lules plenes de la història.

Il·lumina el meu cos amb la teua llum,
abrasa la meua pell lúbrica de tu,
lliura'm el teu abís de silenci.

Dóna'm un asteroide amb les teues mans,
porta'm els arquetips de la ferida,
desintegra'm un quasar amb els teus llavis,
perquè el meu horitzó siga diàfan.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RÓZAME

Rózame con tus dedos
en la noche,
para que al abrazarte
me decida
a disolver en mar todas tus dudas.

Mírame desde el fondo de tu sueño
desnúdame de árboles,
atrapa mis raíces interiores
con el pulso de sol de tu adn.

Recupera lo arcaico,
en tus células llenas de la historia.

Ilumina mi cuerpo con tu luz,
abrasa mi piel lúbrica de ti,
entrégame tu abismo de silencio.

Dóname un asteroide con tus manos,
tráeme los arquetipos de la herida,
desintégrame un cuásar con tus labios,
para que mi horizonte sea diáfano.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada