dilluns, 7 de setembre de 2009

HE BEGUT DEL TEU ARBRE

*
.....He begut del teu arbre silenciós en la nit assedegada de paraules. Un llampec obert en l'enigma transfigura la meua llum en les teues estrelles. Seduesc amb la meua ombra el teu espill de llindars jeroglífics. La veritat de la boira em mira respirant. No conec la fórmula del temps, aqueixa que tot ho guareix, el túnel i tot. Els túnels de l'ànima són simbiòtics o es carreguen d'abismes inconcrets, amb tot allò que amaguen d'altres éssers. Egrègors del camp de consciència acreixen la seua massa cada dia. Si estem ben alegres se'ns contagien forces d'alegria. I, si estem en gàbies, cada vegada les nostres gàbies són més negres. He sabut de moltes hores cruels a través del buit. Hui he trencat aqueixos fils que connecten el teu cos amb el caos. Ara només resta connectar els teus fils d'or i argent amb Mirzam.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
HE BEBIDO DE TU ÁRBOL
*
.....He bebido de tu árbol silencioso en la noche sedienta de palabras. Un relámpago abierto en el enigma transfigura mi luz en tus estrellas. Seduzco con mi sombra a tu espejo de umbrales jeroglíficos. La verdad de la niebla me mira respirando. No conozco la fórmula del tiempo, ésa que sana todo, incluso el túnel. Los túneles del alma son simbióticos y se cargan de abismos inconcretos, con todo lo que ocultan otros seres. Egrégores del campo de conciencia acrecientan su masa cada día. Si estamos muy alegres se nos contagian fuerzas de alegría. Y si estamos en jaulas, cada vez nuestras jaulas son más negras. He sabido de muchas horas crueles a través del vacío. Hoy he roto esos hilos que conectan tu cuerpo con el caos. Ahora sólo queda conectar tus hilos de oro y plata con Mirzam.
*
*
Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari