*
Hòmens amb caretes desfilen pels carrers de la por,
dones amb escuts baixen per les rampes de la història.
Grups encoberts
afloren als trens i autobusos
amb batecs ocults, subterranis,
embolcallats en enigmes de silenci.
La por col·lectiva
és l’impuls fort cap a la ferida
d’una pluja constant de nostàlgia.
La nuesa d’un infant
molt aviat es transforma en armadura.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HOMBRES CON ANTIFAZ
Hombres con antifaz desfilan por las calles del temor,
mujeres con escudos descienden por las rampas de la historia.
Grupos enmascarados
afloran en los trenes y autobuses
con latidos ocultos, subterráneos,
envueltos en enigmas de silencio.
El miedo colectivo
es el impulso fuerte hacia la herida
de una lluvia constante de nostalgia.
La desnudez de un niño
muy pronto se transforma en armadura.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada