dimecres, 2 de setembre de 2009

HORES DE LA SET

*
Cavalca’m en les hores de la set
enmig d’arbres dormits en la terra,
començant la ruta de retorn.

Sedueix-me
amb veus de mil·lenaris,
entre volcans
nivis de passió,
com si fos
fembra prehistòrica.

Inicia amb el meu úter l’Aleph
cap als cimals blancs de la rialla.

Esquinça
en
mi
l’incert
de
la
nit
i
dóna’m
la
teua
certesa
entre
deliris.

Somia’m
amb
les
lletres
del
teu
món,
sense
ombres
adherides
al
crepuscle.

Devora’m amb dents de jaguar,
perquè la fam siga diluïda.

Abraça’m
als cercles de sal,
a través del buit
primigeni.

Mata’m amb el teu pols silenciós
i fes que la nostra història siga eterna.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HORAS DE LA SED

Cabálgame en las horas de la sed
entre árboles dormidos en la tierra,
comenzando la ruta de regreso.

Sedúceme
con voces de milenios,
entre volcanes
níveos de pasión,
como si fuera
hembra prehistórica.

Inicia con mi útero el Aleph
hacia las cumbres blancas de la risa.

Desgarra
en

lo
incierto
de
la
noche
y
dame
tu
certeza
entre
delirios.

Suéñame
con
las
letras
de
tu
mundo,
sin
sombras
adheridas
al
crepúsculo.

Devórame con dientes de jaguar,
para que el hambre sea diluida.

Abrázame
en los círculos de sal,
a través del vacío
primigenio.

Mátame con tu pulso silencioso
y haz que nuestra historia sea eterna.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari