*
Et lliure la meua nostàlgia de bellesa,
em xiuxiueges paraules ancestrals
de noves emocions,
per grutes amagades
en l'ocàs trist dels déus.
La vida ens ensenya que el missatge
és un mètode fastigós.
De l'instint pregon la nostra sang
no pot accedir als nostres versos.
El món es contrau entre paraules
i recorda el meu lúdic univers.
En la historiografia dels anys
comprove sense narcòtics la teua aura.
La bellesa és un ocell errabund
que pacta en allò matern el seu llenguatge
d'espiga en l'ebrietat dels meus silencis.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MI EBRIEDAD
Te entrego mi nostalgia de belleza,
me susurras palabras ancestrales
de nuevas emociones,
por grutas escondidas
en el ocaso triste de los dioses.
La vida nos enseña que el mensaje
es un tedioso método.
Del instinto profundo nuestra sangre
no puede acceder a nuestros versos.
El mundo se contrae entre palabras
y recuerda mi lúdico universo.
En la historiografía de los años
compruebo sin narcóticos tu áura.
La belleza es un pájaro errabundo
que pacta en lo materno su lenguaje
de espiga en la ebriedad de mis silencios.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada