LIBA DEL MEU MAR

*
Torbada, als teus braços de sal i de sorra,
en la nit que plou als teus iris.

Introdueix el teu ceptre poètic
al meu calze d’aigua
i mou-te en un púlsar de marees,
mentre que la soledat es transfigura.

Liba del meu mar
encriptat a les coves del vers
i absorbeix l’espessura de la meua sal,
amb els teus llavis d’algues.

Jo em delitaré amb el teu arbre blanc
que nu es queda sense fulles
i em brinda el seu nèctar del món
en un líquid ple de quàsars.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LIBA DE MI MAR

Turbada, en tus brazos de sal y de arena,
en la noche que llueve en tus iris.

Introduce tu cetro poético
en mi cáliz de agua
y muévete en un púlsar de mareas,
mientras la soledad se transfigura.

Liba de mi mar
encriptado en las cuevas del verso
y absorbe la espesura de mi sal,
con tus labios de algas.

Yo me deleitaré con tu árbol blanco
que desnudo se queda sin hojas
y me brinda su néctar del mundo
en un líquido lleno de cuásares.


Ana Muela Sopeña