*
El buit de la nit
entrellaça amb fam soledat
i una llàgrima ferida entre la set
s'asfixia en el refús.
Saber que no hi ha futur en la distància,
caminar en el vertigen
cap a la llinda oberta del no-res.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UMBRAL ABIERTO
El hueco de la noche
entrelaza con hambre soledad
y una lágrima herida entre la sed
se asfixia en el rechazo.
Saber que no hay futuro en la distancia,
caminar en el vértigo
hacia el umbral abierto de la nada.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada