LLUNYANIA

*

.....Llunyania que fuig de la meua ombra, entre la rosa negra, ferida en obertura del vespre. Un so de boira en la distància. Pell ensagnada, amb l'alé nu. Llibres amb les fulles encara sense obrir. Setembre va passant, en lentitud d'acer i un avió fingeix que la vida transcorre en un polsar. Però el temps s'ha detés en la contemplació de la llum.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*

*

*****

*

LEJANÍA

*

.....Lejanía que huye de mi sombra, entre la rosa negra, herida en abertura de la tarde. Un sonido de niebla en la distancia. Piel ensangrentada, con el halo desnudo. Libros con las hojas aún sin abrir. Septiembre va pasando, en lentitud de acero y un avión finge que la vida transcurre en un pulsar. Pero el tiempo se ha detenido en la contemplación de la luz.
*

*

Ana Muela Sopeña