*
Ploren les mans de pluja
entre els buits de l'alba
i els mons de la nit
s'alimenten de paraules.
Neven els dits amb fred
enmig de cercles d'aigua
i dissenyen als núvols
naufragis en una barca.
Gela l'esperit antic
al centre del no-res,
per a somiar amb els teus ulls
en la pell de les galàxies.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MANOS DE LLUVIA
Lloran las manos de lluvia
entre los huecos del alba
y los mundos de la noche
se alimentan de palabras.
Nievan los dedos con frío
entre círculos de agua
y diseñan en las nubes
naufragios en una barca.
Hiela el espíritu antiguo
en el centro de la nada,
para soñar con tus ojos
en la piel de las galaxias.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada