diumenge, 20 de setembre de 2009

A MIHAI EMINESCU

*
Una princesa de conte
dorm en la seua cabanya negra,
amb els elfos dels boscos,
envoltada de cireres.

Somia que un núvol càlid
li xiuxiueja enmig de la lluna
els sons dels brufols,
atrapats en la broma.

De dia cull flors
als camps de lliris,
per a preparar essències
amb els pètals de segles.

Per la vesprada dansa en cercles
per a seduir un arbre
i somiar damunt de la terra
que un estam acut a les seues mans.

A la nit s’adelera
comptant estrelles llunyanes,
mentre que es mira en un espill
i recita les paraules.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A MIHAI EMINESCU

Una princesa de cuento
duerme en su cabaña negra,
con los elfos de los bosques,
rodeada de cerezas.

Sueña que una nube cálida
le susurra entre la luna
los sonidos de los búhos,
atrapados en la bruma.

Por el día coge flores
entre los campos de lirios,
para preparar esencias
con los pétalos de siglos.

Por la tarde danza en círculos
para seducir a un árbol
y soñar sobre la tierra
que un estambre va a sus manos.

Por las noches se deleita
contando estrellas lejanas,
mientras se mira a un espejo
y recita las palabras.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari