*
Una dona miolava
en la pell dels somnis,
en la penombra oberta del rellotge.
Sortilegi de llum,
bategant en les lletres dels arbres.
El seu aixopluc
desaparegué darrere de l’encís,
amb llàgrimes d’exili,
davall de la irrealitat de les visions.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MAULLABA
Una mujer maullaba
en la piel de los sueños,
en la penumbra abierta del reloj.
Sortilegio de luz,
palpitando en las letras de los árboles.
Su refugio
desapareció tras el hechizo,
con lágrimas de exilio,
bajo la irrealidad de las visiones.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada