divendres, 18 de setembre de 2009

NO MESURE LA DISTÀNCIA

*
No mesure la distància entre els teus llavis i la meua boca,
perquè tot és estrany en el silenci.

No comprove l'estat de la boira
damunt d'aquests passos d'aigua.

He decidit ser com una eruga
i esdevindre aviat la crisàlide
que marxe contenta cap a la llum,
com una papallona de l'etern.

No calcule si el temps és adequat,
tan sols em delite amb paraules
abillades amb seda i pedreria,
per a poder ancorar un somni en síl·labes.

No fite els rellotges ni el baròmetre,
no consulte l'oracle de Delfos.

Senzillament em moc entre les llunes
i reconec en pètals-
d'un asfodel en el deliri,
com al·lucinació damunt de les dunes-
el meu origen estel·lar antic i còsmic.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NO MIDO LA DISTANCIA

No mido la distancia entre tus labios y mi boca,
porque todo es extraño en el silencio.

No compruebo el estado de la niebla
sobre estos pasos de agua.

He decidido ser como una oruga
y transformarme pronto en la crisálida
que contenta camine hacia la luz,
como una mariposa de lo eterno.

No calculo si el tiempo es adecuado,
tan sólo me deleito con palabras
ataviadas con seda y pedrería,
para poder anclar un sueño en sílabas.

No miro los relojes ni el barómetro,
no consulto el oráculo de Delfos.

Simplemente me muevo entre las lunas
y reconozco en pétalos-
de un asfodelo en el delirio,
como alucinación sobre las dunas-
mi origen estelar antiguo y cósmico.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari