NUCS

*
Els nucs del passat
atrapen en les portes la boirina
i una història de broma.

Desolació cridant
el buit de l'aigua,
entre llot obedient,
als abismes de coiots,
amb esferes de brufols primigenis.

Els núvols es comporten
com vertigen fosc en arxipèlags
de llavors convexes.

Quaderns de diari dissimulen el buit
en l'arrel del vent.

Un encreuat de carícies
en la distància engabia aqueixa pluja sonora,
mentre que el riu passa
i la vida s'esfuma...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NUDOS

Los nudos del pasado
atrapan en las puertas la neblina
y una historia de bruma.

Desolación llamando
al vacío del agua,
entre lodo obediente,
en los abismos de coyotes,
con esferas de búhos primigenios.

Las nubes se comportan
como vértigo oscuro en archipiélagos
de semillas convexas.

Cuadernos de diario solapan la oquedad
en la raíz del viento.

Un crucigrama de caricias
en la distancia enjaula esa lluvia sonora,
mientras el río pasa
y la vida se esfuma...


Ana Muela Sopeña