OCELL DE PLUJA

*
He volgut ser sempre
un ocell de pluja en la distància,
per a enfilar el temps
amb la llum d'una estrella.
La meua pell mor d'ombra sense el teu frec,
per això ensomie mons en llindes
que comuniquen Gaia amb Andròmeda.
El meu doble hi sap del teu cos.
En l'altra dimensió
ja som flama única
i la tremolor que ens uneix és molt antiga.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PÁJARO DE LLUVIA

He querido ser siempre
un pájaro de lluvia en la distancia,
para enhebrar el tiempo
con la luz de una estrella.
Mi piel muere de sombra sin tu roce,
por eso ensueño mundos en umbrales
que comunican Gaia con Andrómeda.
Allí mi doble sabe de tu cuerpo.
En la otra dimensión
ya somos llama única
y el temblor que nos une es muy antiguo.


Ana Muela Sopeña