diumenge, 20 de setembre de 2009

QUATRE RÀFEGUES POÈTIQUES

*
I

La sal gemeca plorant al meu interior
i la tristesa viatja cap a dos sols,
amb la lluna que pacta amb erràtics
entre boira difusa.


II

La meua memòria no sap d’enderrocs.
Els cúmuls de pluja em fascinen
i des de la meua finestra els contemple.


III

La suavitat del dia m’asserena.
Al lluny muntanyes
amb la broma sonant dins de mi.


IV

El desert sanglota
amb els àngels blancs a les seues grutes.
Mentrestant,
en cites clandestines,
els amants perduts s’entrellacen,
sabent que la seua llum
jau a l’ombra
de l’oceà fèrtil.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUATRO RÁFAGAS POÉTICAS

I

La sal gime llorando en mi interior
y la tristeza viaja hacia dos soles,
con la luna que pacta con erráticos
entre niebla difusa.


II

Mi memoria no sabe de derrumbes.
Los cúmulos de lluvia me fascinan
y desde mi ventana los contemplo.


III

La suavidad del día me serena.
A lo lejos montañas
con la bruma sonando en mi interior.


IV

El desierto solloza
con los ángeles blancos en sus grutas.
Mientras,
en citas clandestinas,
los amantes perdidos se entrelazan,
sabiendo que su luz
yace en la sombra
del océano fértil.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada