dimecres, 23 de setembre de 2009

SÍNDROME D'ULISSES

*
Vagarejava en l’exili
buit, sense amics, sense diners

amb fuets de fred en la distància.

Els badius de les seues mans
gitaven l’obscur a d’altres espais
de fugida enmig de les ombres.

Evasió de la seua veu captiva en ferro
amb la por al món darwinista.

Un encontre de sols
amb mirades d’ocells erràtics,

sincronia amb un altre ésser humà.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SÍNDROME DE ULISES

Vagaba en el exilio
vacío, sin amigos, sin dinero

con látigos de frío en la distancia.

Los huecos de sus manos
arrojaban lo oscuro a otros espacios
de huída entre las sombras.

Evasión de su voz cautiva en hierro
con el temor al mundo darwinista.

Un encuentro de soles
con miradas de pájaros erráticos,

sincronía con otro ser humano.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari