*
Vagarejava en l’exili
buit, sense amics, sense diners
amb fuets de fred en la distància.
Els badius de les seues mans
gitaven l’obscur a d’altres espais
de fugida enmig de les ombres.
Evasió de la seua veu captiva en ferro
amb la por al món darwinista.
Un encontre de sols
amb mirades d’ocells erràtics,
sincronia amb un altre ésser humà.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SÍNDROME DE ULISES
Vagaba en el exilio
vacío, sin amigos, sin dinero
con látigos de frío en la distancia.
Los huecos de sus manos
arrojaban lo oscuro a otros espacios
de huída entre las sombras.
Evasión de su voz cautiva en hierro
con el temor al mundo darwinista.
Un encuentro de soles
con miradas de pájaros erráticos,
sincronía con otro ser humano.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada