*
Em vist amb la meua túnica de sol
i acace quimeres a les roques.
Lleons i gaseles
es giten a la seua dansa de la sang.
No m’agrada ser caça.
Aparte de la meua vista aqueix ritual
i continue caminant
cap a enlloc.
Em despulle de llunes
i nua ja de tot
endivine vocals entre lliris
i consonants dúctils en roses.
Fite les escenes
als camps de blat i dacsa.
Em cobresc amb la tela de l’exili
i mantinc la meua llum davall de les aigües.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TÚNICA DE SOL
Me visto con mi túnica de sol
y persigo quimeras en las rocas.
Leones y gacelas
se arrojan a su danza de la sangre.
No me gusta ser caza.
Aparto de mi vista ese ritual
y sigo caminando
hacia ninguna parte.
Me desnudo de lunas
y despojada ya de todo
adivino vocales entre lirios
y consonantes dúctiles en rosas.
Observo las escenas
en los campos de trigo y de maíz.
Me cubro con la tela del exilio
y mantengo mi luz bajo las aguas.
Ana Muela Sopeña
dissabte, 12 de setembre de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada