*
.....Un sutra de pau, perquè accepte el moment de la desolació.
Un llac
envoltat de pètals.
Nenúfars que somien
en la distància sense fissures.
.....Un sutra d’harmonia, en el punt sagrat de la vibració sense nom.
Contemplació a la vesprada,
entre les lletres èbries
que, en la seua nuesa,
es fusionen amb els núvols.
.....Un sutra de compassió que em permetesca ser des de l’altre.
I embolcallada en la llum
arribar allí,
on l’abisme
es torna penombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UN SUTRA
.....Un sutra de paz, para que acepte el momento de la desolación.
Un lago
envuelto en pétalos.
Nenúfares que sueñan
en la distancia sin fisuras.
.....Un sutra de armonía, en el punto sagrado de la vibración sin nombre.
Contemplación a la tarde,
entre las letras ebrias
que, en su desnudez,
se fusionan con las nubes.
.....Un sutra de compasión que me permita ser desde el otro.
Y envuelta en la luz
llegar allí,
donde el abismo
se convierte en penumbra.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 13 de setembre de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada