*
Una dona embolcallada en la seua nostàlgia.
La seua foscor no té límits.
La soledat l'atrapa amb les seues xarxes.
S'acosta un vaixell.
Li fa seyals amb bengales.
Creu que el seu naufragi ja s'extingeix...
Però el vaixell prossegueix travessia
i ací segueix ella
esperant el matí.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UN BARCO
Una mujer envuelta en su nostalgia.
Su oscuridad no tiene límites.
La soledad la atrapa con sus redes.
Viene un barco.
Le hace señales con bengalas.
Cree que su naufragio ya se extingue...
Pero el barco prosigue travesía
y ahí sigue ella
esperando la mañana.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada