*
En voreres de la fam
em reconec úter i ritual.
Quan no talla l’alba la seducció d’un pètal,
entrampat al fum d’un altre espai,
s’oblida del meu cos.
El món al seu marasme
pretén subvertir l’ordre clàssic.
Al fulgor del temps
una espiral de llum es deixa veure.
Un llampec suau
a l’escala guarda el seu record.
Espectres de l’exili
convergeixen als vòrtexs de l’ànima.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ÚTERO Y RITUAL
En aceras del hambre
me reconozco útero y ritual.
Cuando no corta el alba la seducción de un pétalo,
entrampado en el humo de otro espacio,
se olvida de mi cuerpo.
El mundo en su marasmo
pretende subvertir el orden clásico.
En el fulgor del tiempo
una espiral de luz se deja ver.
Un relámpago suave
en la escalera guarda su recuerdo.
Espectros del exilio
convergen en los vórtices del alma.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada