dimecres, 9 de setembre de 2009

VAGABUNDA

*
A voltes
emetia un so de sirena
en els seus passeigs solitaris,

buscava als fems,
tractava d'entendre els jeroglífics,
els abraços d'argent,
la bellesa d'un món en extinció.

Vagabunda,
codi de boira
somorgollada en claus
imantades amb síl·labes.

Aqueixa dona corria
per grutes enmig de somnis
cap a un sol primigeni de raigs arc del cel.

A voltes emetia un eco
d'ultratomba.

Se l'emportà un espectre
cap a un espai errant, subtil com la pluja.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VAGABUNDA

A veces
emitía un sonido de sirena
en sus paseos solitarios,

buscaba en las basuras,
intentaba entender los jeroglíficos,
los abrazos de plata,
la belleza de un mundo en extinción.

Vagabunda,
código de niebla
sumergido entre claves
imantadas con sílabas.

Esa mujer corría
por grutas entre sueños
hacia un sol primigenio de rayos arco iris.

A veces emitía un eco
de ultratumba.

Se la llevó un espectro
hacia un espacio errante, sutil como la lluvia.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari