diumenge, 13 de setembre de 2009

VERSOS A LA MANERA DE SAFO

*
El meu amic no té nom,
resideix en allò més ocult del silenci.

En record d’un frec
em vist amb garlandes de Les Plèiades
i espere aqueixos moments tan volguts,

quan la nit sencera
sospira en l’abisme del desig.

El meu amat va respirant-me,
des del somni sublim de la rosa
temperant boires amb buit,
enmig d’un crepuscle de llavis.

Espere que la pluja de la meua pell
s’inunde amb deliris de la seua veu.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VERSOS A LA MANERA DE SAFO

Mi amado no tiene nombre,
reside en lo más oculto del silencio.

En recuerdo de un roce
me visto con guirnaldas de Las Pléyades
y espero esos momentos tan queridos,

cuando la noche entera
suspira en el abismo del deseo.

Mi amado va respirándome,
desde el sueño sublime de la rosa
atemperando nieblas con vacío,
en medio de un crepúsculo de labios.

Espero que la lluvia de mi piel
se inunde con delirios de su voz.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari