diumenge, 13 de setembre de 2009

VESTIT DE SOL

*
- Dóna'm un lloc real,
on puga beure de l'aigua clara
i somiar que els dies són daurats.

- T'oferesc un mirall,
un territori fèrtil de l'ensomni
i teixit d'argent en la visió.

- Dóna'm un espai càlid,
on puga sentir que sóc real
i gaudir les nits amb xiu-xius.

- Et concedesc una escena,
un guió fet de nacre i atzabeja,
entramats de lletres i silencis.

- Dóna'm un temps sense fred,
una hora de gaubança del rellotge,
una instància de pluja damunt de la pell.

- Et lliure el calendari
amb les fases lunars encara vèrgens,
un vestit de sol i de petúnies.

- Dóna'm un moment aquàtic,
entre els ravals de la ferida,
per a guarir del pànic a la boira.

- Et regale el meu vòrtex de sorra,
les biblioteques àuries de la llum
i els noms del món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VESTIDO DE SOL

- Dame un lugar real,
donde pueda beber del agua clara
y soñar que los días son dorados.

- Te ofrezco un espejismo,
un territorio fértil del ensueño
y tejido de plata en la visión.

- Dame un espacio cálido,
donde pueda sentir que soy real
y disfrutar las noches con susurros.

- Te concedo una escena,
un guión hecho de nácar y azabache,
entramados de letras y silencios.

- Dame un tiempo sin frío,
una hora jubilosa del reloj,
una instancia de lluvia sobre piel.

- Te entrego el calendario
con las fases lunares aún vírgenes,
un vestido de sol y de petunias.

- Dame un momento acuático,
entre los arrabales de la herida,
para sanar del pánico a la niebla.

- Te regalo mi vórtice de arena,
las bibliotecas áureas de la luz
y los nombres del mundo.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari