dissabte, 5 de setembre de 2009

XIU-XIUS DE L'ESPÈCIE

*
Al solc del vent
habiten els xiu-xius de l'espècie.

Una espècie en perill d'extinció,
els gens de la qual miren de
multiplicar-se sense control.

Ací hi ha els licantrops de broma
armats d'udols de silenci,
per a abastar el sol i els caus.

Però en les altres clivelles
resideixen els xius-xius d'hòmens i dones
que escolten les cançons
de l'octava galàctica.

Ressonen en les seues ànimes,
antigues com eons estel·lars,
els codis del cosmos
oberts als púlsars.

Aquests éssers de llum
construeixen la utopia amb les seues empremtes.

Desarmats es llancen als carrers
per a sentir la vida en les seues artèries
i coparticipar
tot essent cocreadors de l'Aleph.

Després hi ha els híbrids
que són meitat licantrops
i meitat descendents dels quàsars.

Els híbrids recerquen
els codis numérics
que eleven la seua frequència cap als quàsars,

o el soma preparat
per a inundar l'obscur amb el seu udolament.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SUSURROS DE LA ESPECIE

En el surco del viento
habitan los susurros de la especie.

Una especie en peligro de extinción,
cuyos genes persiguen
multiplicarse sin control.

Ahí van los licántropos de bruma
armados con aullidos de silencio,
para alcanzar el sol y las guaridas.

Pero en las otras grietas
residen los susurros de hombres y mujeres
que escuchan las canciones
de la octava galáctica.

Resuenan en sus almas,
antiguas como eones estelares,
los códigos del cosmos
abiertos a los púlsares.

Estos seres de luz
construyen la utopía con sus huellas.

Desarmados se lanzan a las calles
para sentir la vida en sus arterias
y coparticipar
siendo cocreadores del Aleph.

Después están los híbridos
que son mitad licántropos
y mitad descendientes de los cuásares.

Los híbridos rebuscan
los códigos numéricos
que eleven su frecuencia hacia los cuásares,

o el soma preparado
para inundar lo oscuro con su aullido.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari