divendres, 30 d’octubre de 2009
CALZE ROIG
*
En somnis de l'amor t'obsequie el calze roig,
amb espills d'azurita i destins de bellesa.
El teu temps a les meues mans, els meus capcirons a la teua pell,
al meu ventre el teu món, la meua pluja per la teua ombra.
Saps que estime
la teua saliva de sal,
amb silici de gebre.
Una llum al meu èxtasi fon el teu pols dels quasars.
La teua por s'esmuny cap al meu oceà
amb rosada en un pètal d'absència.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CÁLIZ ROJO
En sueños del amor te obsequio el cáliz rojo,
con espejos de azurita y destinos de belleza.
Tu tiempo entre mis manos, mis yemas en tu piel,
en mi vientre tu mundo, mi lluvia por tu sombra.
Sabes que amo
tu saliva de sal,
con silicio de escarcha.
Una luz en mi éxtasis derrite tu pulso de los cuásares.
Tu miedo se desliza hacia mi océano
con rocío en un pétalo de ausencia.
Ana Muela Sopeña
En somnis de l'amor t'obsequie el calze roig,
amb espills d'azurita i destins de bellesa.
El teu temps a les meues mans, els meus capcirons a la teua pell,
al meu ventre el teu món, la meua pluja per la teua ombra.
Saps que estime
la teua saliva de sal,
amb silici de gebre.
Una llum al meu èxtasi fon el teu pols dels quasars.
La teua por s'esmuny cap al meu oceà
amb rosada en un pètal d'absència.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CÁLIZ ROJO
En sueños del amor te obsequio el cáliz rojo,
con espejos de azurita y destinos de belleza.
Tu tiempo entre mis manos, mis yemas en tu piel,
en mi vientre tu mundo, mi lluvia por tu sombra.
Sabes que amo
tu saliva de sal,
con silicio de escarcha.
Una luz en mi éxtasis derrite tu pulso de los cuásares.
Tu miedo se desliza hacia mi océano
con rocío en un pétalo de ausencia.
Ana Muela Sopeña
dijous, 29 d’octubre de 2009
AQUESTA TARDOR
*
Aquesta tardor el color és la tristesa
que es vesteix d'ombres en el cel,
mentre jo a l'espill miro el gel
que emana de la teua pell en la malesa.
Ara jo acace la bellesa
al bell mig de la llum i d'un violoncel
que plora amb la seua música als meus cabells,
deixant-me somiar amb la teua enteresa.
Propose que la nit hi siga un nom
atrapat al buit de l'amor,
per a eixir al món en un pronom.
Voldria que es detingués ja el dolor
i veure damunt d'un cristall que ets l'hom
lliurat a la meua història en una flor.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
****
ESTE OTOÑO
Este otoño el color es la tristeza
que se viste de sombras en el cielo,
mientras yo en un espejo miro el hielo
que emana de tu piel en la maleza.
Ahora yo persigo la belleza
en medio de la luz y un violonchelo
que llora con su música en mi pelo,
dejándome soñar con tu entereza.
Propongo que la noche sea un nombre
atrapado en el hueco del amor,
para salir al mundo en un pronombre.
Quisiera que parara ya el dolor
y ver sobre un cristal que eres el hombre
consagrado a mi historia en una flor.
Ana Muela Sopeña
Aquesta tardor el color és la tristesa
que es vesteix d'ombres en el cel,
mentre jo a l'espill miro el gel
que emana de la teua pell en la malesa.
Ara jo acace la bellesa
al bell mig de la llum i d'un violoncel
que plora amb la seua música als meus cabells,
deixant-me somiar amb la teua enteresa.
Propose que la nit hi siga un nom
atrapat al buit de l'amor,
per a eixir al món en un pronom.
Voldria que es detingués ja el dolor
i veure damunt d'un cristall que ets l'hom
lliurat a la meua història en una flor.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
****
ESTE OTOÑO
Este otoño el color es la tristeza
que se viste de sombras en el cielo,
mientras yo en un espejo miro el hielo
que emana de tu piel en la maleza.
Ahora yo persigo la belleza
en medio de la luz y un violonchelo
que llora con su música en mi pelo,
dejándome soñar con tu entereza.
Propongo que la noche sea un nombre
atrapado en el hueco del amor,
para salir al mundo en un pronombre.
Quisiera que parara ya el dolor
y ver sobre un cristal que eres el hombre
consagrado a mi historia en una flor.
Ana Muela Sopeña
UN ECLIPSI LUNAR
*
Un eclipsi lunar em du a tu,
a la teua pell que s'amaga als núvols
amb la sal d'un passat encara latent.
Asteroides estimats es rebel·len
amb lava
primigènia,
com esperma que brota dels vòrtexs,
entre papers vèrgens.
El meu úter no sap de l'ocult,
és un volcà que crida en erupció
damunt de pulsars lúbrics.
Un espermatozoide dels quasars
deambula entre les ones de l'oceà
i deposita en pedres el seu llegat.
L'ovari de l'aire
permet que els fils de la seda
em somorgollen en aigua, entre els codis.
Un òvul enigmàtic
travessa submons de silenci,
alhora que la llum
es dilueix en penombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UN ECLIPSE LUNAR
Un eclipse lunar me lleva a ti,
a tu piel que se oculta entre las nubes
con la sal de un pasado aún latente.
Asteroides amados se rebelan
con lava
primigenia,
como esperma que brota de los vórtices,
entre papeles vírgenes.
Mi útero no sabe de lo oculto,
es un volcán que grita en erupción
sobre púlsares lúbricos.
Un espermatozoide de los cuásares
deambula entre las olas del océano
y deposita en piedras su legado.
El ovario del aire
permite que los hilos de la seda
me sumerjan en agua, entre los códigos.
Un óvulo enigmático
atraviesa submundos de silencio,
al tiempo que la luz
se diluye en penumbra.
Ana Muela Sopeña
Un eclipsi lunar em du a tu,
a la teua pell que s'amaga als núvols
amb la sal d'un passat encara latent.
Asteroides estimats es rebel·len
amb lava
primigènia,
com esperma que brota dels vòrtexs,
entre papers vèrgens.
El meu úter no sap de l'ocult,
és un volcà que crida en erupció
damunt de pulsars lúbrics.
Un espermatozoide dels quasars
deambula entre les ones de l'oceà
i deposita en pedres el seu llegat.
L'ovari de l'aire
permet que els fils de la seda
em somorgollen en aigua, entre els codis.
Un òvul enigmàtic
travessa submons de silenci,
alhora que la llum
es dilueix en penombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UN ECLIPSE LUNAR
Un eclipse lunar me lleva a ti,
a tu piel que se oculta entre las nubes
con la sal de un pasado aún latente.
Asteroides amados se rebelan
con lava
primigenia,
como esperma que brota de los vórtices,
entre papeles vírgenes.
Mi útero no sabe de lo oculto,
es un volcán que grita en erupción
sobre púlsares lúbricos.
Un espermatozoide de los cuásares
deambula entre las olas del océano
y deposita en piedras su legado.
El ovario del aire
permite que los hilos de la seda
me sumerjan en agua, entre los códigos.
Un óvulo enigmático
atraviesa submundos de silencio,
al tiempo que la luz
se diluye en penumbra.
Ana Muela Sopeña
VOCALS SUAUS
*
Enmig de paraules,
bellesa de l'ònix.
Vocals suaus.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VOCALES SUAVES
Entre palabras,
la belleza del ónix.
Vocales suaves.
Ana Muela Sopeña
Enmig de paraules,
bellesa de l'ònix.
Vocals suaus.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VOCALES SUAVES
Entre palabras,
la belleza del ónix.
Vocales suaves.
Ana Muela Sopeña
LLUNA I RITUAL
*
A Pere Bessó, amb la meua amistat i admiració
A propòsit del seu poemari "Només per a dones"
A voltes un poema
s'amaga al bell mig de les roques
i pot restar-hi durant anys,
tot perseguint la llum.
A voltes un naufragi
permet que els versos
se somorgollen entre algues i vocals.
Un dia,
un llibre es presenta
amb la seua litúrgia i dansa
i emergeix de les ombres,
per a escenificar lluna i ritual...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LUNA Y RITUAL
A Pere Bessó, con mi amistad y admiración
A propósito de su poemario "Només per a dones"
A veces un poema
se oculta entre las rocas
y puede estar allí durante años,
persiguiendo la luz.
A veces un naufragio
permite que los versos
se sumerjan entre algas y vocales.
Un día,
un libro se presenta
con su liturgia y danza
y emerge de las sombras,
para escenificar luna y ritual...
Ana Muela Sopeña
A Pere Bessó, amb la meua amistat i admiració
A propòsit del seu poemari "Només per a dones"
A voltes un poema
s'amaga al bell mig de les roques
i pot restar-hi durant anys,
tot perseguint la llum.
A voltes un naufragi
permet que els versos
se somorgollen entre algues i vocals.
Un dia,
un llibre es presenta
amb la seua litúrgia i dansa
i emergeix de les ombres,
per a escenificar lluna i ritual...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LUNA Y RITUAL
A Pere Bessó, con mi amistad y admiración
A propósito de su poemario "Només per a dones"
A veces un poema
se oculta entre las rocas
y puede estar allí durante años,
persiguiendo la luz.
A veces un naufragio
permite que los versos
se sumerjan entre algas y vocales.
Un día,
un libro se presenta
con su liturgia y danza
y emerge de las sombras,
para escenificar luna y ritual...
Ana Muela Sopeña
dimecres, 28 d’octubre de 2009
LA LLUM ÉS UN RECLAM
*
La llum és un reclam de l'esperit
per a véncer ombres subterrànies.
A voltes la ceguesa ens impideix
caminar per la via,
però la llum ens crida
cap a somnis velats.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA LUZ ES UN RECLAMO
La luz es un reclamo del espíritu
para vencer a sombras subterráneas.
A veces la ceguera nos impide
caminar por la vía,
pero la luz nos llama
hacia sueños velados.
Ana Muela Sopeña
La llum és un reclam de l'esperit
per a véncer ombres subterrànies.
A voltes la ceguesa ens impideix
caminar per la via,
però la llum ens crida
cap a somnis velats.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA LUZ ES UN RECLAMO
La luz es un reclamo del espíritu
para vencer a sombras subterráneas.
A veces la ceguera nos impide
caminar por la vía,
pero la luz nos llama
hacia sueños velados.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 27 d’octubre de 2009
SONETA DE L'ALBA
*
Soneta de l'alba
a l'escuma d'oceà.
S'hi veuen gavines.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ALBA DORMIDA
Alba dormida
sobre espuma de océano.
Se ven gaviotas.
Ana Muela Sopeña
Soneta de l'alba
a l'escuma d'oceà.
S'hi veuen gavines.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ALBA DORMIDA
Alba dormida
sobre espuma de océano.
Se ven gaviotas.
Ana Muela Sopeña
dilluns, 26 d’octubre de 2009
BRUFOL IMMÒBIL
*
Un brufol immòbil
al seu branc de somni,
semblant un presagi.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
BÚHO INMÓVIL
Un búho inmóvil
en su rama de sueño,
como un presagio.
Ana Muela Sopeña
Un brufol immòbil
al seu branc de somni,
semblant un presagi.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
BÚHO INMÓVIL
Un búho inmóvil
en su rama de sueño,
como un presagio.
Ana Muela Sopeña
VERSICLES DE FOC
*
Versicles de foc en el mutisme
travessen la ferida més atàvica,
on els cossos criden pel gebre.
Les vocals en flames es rebel·len
pel rapte del món,
intangibilitat de la desídia.
Las lletres són el bàlsam
que furta la nostàlgia de la lluna,
per a lliurar al somni textos híbrids.
Les consonants mostren com torxes
les rutes a l'alba.
El vers és el recurs
que m'embolica als cercles del temps
per a véncer el déu de la immemòria.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VERSÍCULOS DE FUEGO
Versículos de fuego en el mutismo
atraviesan la herida más atávica,
donde los cuerpos gritan por la escarcha.
Las vocales en llamas se rebelan
por el rapto del mundo,
intangibilidad de la desidia.
Las letras son el bálsamo
que roba la nostalgia de la luna,
para entregar al sueño textos híbridos.
Las consonantes muestran como antorchas
las rutas en el alba.
El verso es el recurso
que me envuelve en los círculos del tiempo
para vencer al dios de la inmemoria.
Ana Muela Sopeña
Versicles de foc en el mutisme
travessen la ferida més atàvica,
on els cossos criden pel gebre.
Les vocals en flames es rebel·len
pel rapte del món,
intangibilitat de la desídia.
Las lletres són el bàlsam
que furta la nostàlgia de la lluna,
per a lliurar al somni textos híbrids.
Les consonants mostren com torxes
les rutes a l'alba.
El vers és el recurs
que m'embolica als cercles del temps
per a véncer el déu de la immemòria.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VERSÍCULOS DE FUEGO
Versículos de fuego en el mutismo
atraviesan la herida más atávica,
donde los cuerpos gritan por la escarcha.
Las vocales en llamas se rebelan
por el rapto del mundo,
intangibilidad de la desidia.
Las letras son el bálsamo
que roba la nostalgia de la luna,
para entregar al sueño textos híbridos.
Las consonantes muestran como antorchas
las rutas en el alba.
El verso es el recurso
que me envuelve en los círculos del tiempo
para vencer al dios de la inmemoria.
Ana Muela Sopeña
AJUDA'M A BUFAR
*
Ajuda'm a bufar damunt dels grisos
d'aquesta vespra plujosa, amb la boira,
perquè el sol de tardor
il·lumine la meua ànima desolada.
Ajuda'm a bufar damunt d'allò negre
d'aquesta nit tan freda
que entre la seua broma dolça i melangiosa
trobe jo el motiu de l'ombra
damunt de la llum d'un somni bandejat.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AYÚDAME A SOPLAR
Aýudame a soplar sobre los grises
de esta tarde lluviosa, con la niebla,
para que el sol de otoño
ilumine mi alma desolada.
Ayúdame a soplar sobre lo negro
de esta noche tan fría
que entre su bruma dulce y melancólica
encuentre yo el motivo de la sombra
sobre la luz de un sueño desterrado.
Ana Muela Sopeña
Ajuda'm a bufar damunt dels grisos
d'aquesta vespra plujosa, amb la boira,
perquè el sol de tardor
il·lumine la meua ànima desolada.
Ajuda'm a bufar damunt d'allò negre
d'aquesta nit tan freda
que entre la seua broma dolça i melangiosa
trobe jo el motiu de l'ombra
damunt de la llum d'un somni bandejat.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AYÚDAME A SOPLAR
Aýudame a soplar sobre los grises
de esta tarde lluviosa, con la niebla,
para que el sol de otoño
ilumine mi alma desolada.
Ayúdame a soplar sobre lo negro
de esta noche tan fría
que entre su bruma dulce y melancólica
encuentre yo el motivo de la sombra
sobre la luz de un sueño desterrado.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 25 d’octubre de 2009
DES DE LA MEUA TRISTESA
*
.....Des de la meua tristesa et salude amb roses recollides de l'ombra, en el saló dels espills. Encara vull oferir-te el meu somrís en aquesta tardor estranya i rellisca càlida cap a un encontre ocult en el deliri. Somnis de perdició o de somnàmbuls abraços, en la paraula fèrtil o en el racó fosc de l'eclipsi.
.....Un territori nou, tal volta poguera ser...Accepta la meua energia de l'oceà, per a enlairar la teua estrella amb l'ocell blau de la bellesa. Accepte el teu salt d'aigua en jeroglífic, per a arribar a temps a la consagració de l'atzavara.
.....Un territori nou, tal volta poguera ser...Accepta la meua energia de l'oceà, per a enlairar la teua estrella amb l'ocell blau de la bellesa. Accepte el teu salt d'aigua en jeroglífic, per a arribar a temps a la consagració de l'atzavara.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*****
*
DESDE MI TRISTEZA
*
.....Desde mi tristeza te saludo con rosas recogidas de la sombra, en el salón de los espejos. Aún quiero ofrecerte mi sonrisa en este otoño extraño y deslizarme cálida hacia un encuentro oculto en el delirio. Sueños de perdición o de sonámbulos abrazos, en la palabra fértil o en el rincón oscuro del eclipse
......Un territorio nuevo, quizás podría ser...Acepta mi energía del océano, para elevar tu estrella con el pájaro azul de la belleza. Acepto tu cascada en jeroglífico, para llegar a tiempo a la consagración del azahar.
*
*
Ana Muela Sopeña
*
*
Ana Muela Sopeña
CAMINS BIFURCATS
*
I
Nostàlgia de la pell de la paraula,
entre la llum d'un món subterrani,
xiuxiuejant bellesa sense rellotges.
II
Saviesa arcana en l'espai
d'una ombra en camins extraviats
en estàtues de sal.
III
Fertilitat d'oceans
als cossos somnàmbuls
que en l'ebriesa del caos
s'allunyen respirant sense les caretes.
IV
El poder no aconsegueix ser d'aigua,
escapa de la ferida
i s'instal·la en subsòls sense les claus.
V
Trenca l'alba en paisatges
on la vibració de les paraules
es deté en oceans de boira.
VI
Fum en la broma,
en pètals de somnis i de fulles
que només s'estremeixen amb el vent.
VII
Un camí cap al punt de l'amor
em permet seguir en la nuesa.
VIII
Les síl·labes de tots els poetes
em contemplen en nits d'humitat,
amb ocells nocturns
i pluja silenciosa
que dormita en voreres suaument.
IX
El so de l'ona
quan trenca en la foscor,
als penya-segats dels llops,
m'endinsa al misteri dels pulsars.
X
Sorra en caragoles d'orfandat,
per a somiar amb tu, sense el mur.
XI
Les teues lletres llisquen pels meus arcs
d'enigmes amagats en la terra.
XII
Vocals, consonants i diftongs
enmig del sender primigeni.
Iniciació sagrada, numenosa.
XIII
Camins bifurcats en la boira
per a eixir del pànic,
amb els ulls oberts a l'atzar.
XIV
Un camí d'estels,
heptasíl·labs
que duen cap a regnes infinits.
XV
Una altra via diabòlica,
en la depredació més absoluta
disfressada de lúbrics instants.
XVI
I la ruta de l'alquímia impregnada de quasars,
on viuen sense temps
les prímules que aspiren a ser mònades.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CAMINOS BIFURCADOS
I
Nostalgia de la piel de la palabra,
entre la luz de un mundo subterráneo,
susurrando belleza sin relojes.
II
Sabiduría arcana en el espacio
de una sombra en caminos extraviados
en estatuas de sal.
III
Fertilidad de océanos
en los cuerpos sonámbulos
que en la ebriedad del caos
se alejan respirando sin las máscaras.
IV
El poder no consigue ser de agua,
escapa de la herida
y se instala en subsuelos sin las claves.
V
Amanece en paisajes
donde la vibración de las palabras
se detiene en océanos de niebla.
VI
Humo en la bruma,
en pétalos de sueños y de hojas
que se estremecen sólo con el viento.
VII
Un camino hacia el punto del amor
me permite seguir en desnudez.
VIII
Las sílabas de todos los poetas
me contemplan en noches de humedad,
con pájaros nocturnos
y lluvia silenciosa
que dormita en aceras suavemente.
IX
El sonido de la ola
cuando rompe en lo oscuro,
en los acantilados de los lobos,
me adentra en el misterio de los púlsares.
X
Arena en caracolas de orfandad,
para soñar contigo, sin el muro.
XI
Tus letras se deslizan por mis arcos
de enigmas escondidos en la tierra.
XII
Vocales, consonantes y diptongos
en medio del sendero primigenio.
Iniciación sagrada, numinosa.
XIII
Caminos bifurcados en la niebla
para salir del pánico,
con los ojos abiertos al azar.
XIV
Un camino de estrellas,
heptasílabos
que llevan hacia reinos infinitos.
XV
Otra vía diabólica,
en la depredación más absoluta
disfrazada de lúbricos instantes.
XVI
Y la ruta de la alquimia impregnada de cuásares,
donde viven sin tiempo
las prímulas que aspiran a ser mónadas.
Ana Muela Sopeña
I
Nostàlgia de la pell de la paraula,
entre la llum d'un món subterrani,
xiuxiuejant bellesa sense rellotges.
II
Saviesa arcana en l'espai
d'una ombra en camins extraviats
en estàtues de sal.
III
Fertilitat d'oceans
als cossos somnàmbuls
que en l'ebriesa del caos
s'allunyen respirant sense les caretes.
IV
El poder no aconsegueix ser d'aigua,
escapa de la ferida
i s'instal·la en subsòls sense les claus.
V
Trenca l'alba en paisatges
on la vibració de les paraules
es deté en oceans de boira.
VI
Fum en la broma,
en pètals de somnis i de fulles
que només s'estremeixen amb el vent.
VII
Un camí cap al punt de l'amor
em permet seguir en la nuesa.
VIII
Les síl·labes de tots els poetes
em contemplen en nits d'humitat,
amb ocells nocturns
i pluja silenciosa
que dormita en voreres suaument.
IX
El so de l'ona
quan trenca en la foscor,
als penya-segats dels llops,
m'endinsa al misteri dels pulsars.
X
Sorra en caragoles d'orfandat,
per a somiar amb tu, sense el mur.
XI
Les teues lletres llisquen pels meus arcs
d'enigmes amagats en la terra.
XII
Vocals, consonants i diftongs
enmig del sender primigeni.
Iniciació sagrada, numenosa.
XIII
Camins bifurcats en la boira
per a eixir del pànic,
amb els ulls oberts a l'atzar.
XIV
Un camí d'estels,
heptasíl·labs
que duen cap a regnes infinits.
XV
Una altra via diabòlica,
en la depredació més absoluta
disfressada de lúbrics instants.
XVI
I la ruta de l'alquímia impregnada de quasars,
on viuen sense temps
les prímules que aspiren a ser mònades.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CAMINOS BIFURCADOS
I
Nostalgia de la piel de la palabra,
entre la luz de un mundo subterráneo,
susurrando belleza sin relojes.
II
Sabiduría arcana en el espacio
de una sombra en caminos extraviados
en estatuas de sal.
III
Fertilidad de océanos
en los cuerpos sonámbulos
que en la ebriedad del caos
se alejan respirando sin las máscaras.
IV
El poder no consigue ser de agua,
escapa de la herida
y se instala en subsuelos sin las claves.
V
Amanece en paisajes
donde la vibración de las palabras
se detiene en océanos de niebla.
VI
Humo en la bruma,
en pétalos de sueños y de hojas
que se estremecen sólo con el viento.
VII
Un camino hacia el punto del amor
me permite seguir en desnudez.
VIII
Las sílabas de todos los poetas
me contemplan en noches de humedad,
con pájaros nocturnos
y lluvia silenciosa
que dormita en aceras suavemente.
IX
El sonido de la ola
cuando rompe en lo oscuro,
en los acantilados de los lobos,
me adentra en el misterio de los púlsares.
X
Arena en caracolas de orfandad,
para soñar contigo, sin el muro.
XI
Tus letras se deslizan por mis arcos
de enigmas escondidos en la tierra.
XII
Vocales, consonantes y diptongos
en medio del sendero primigenio.
Iniciación sagrada, numinosa.
XIII
Caminos bifurcados en la niebla
para salir del pánico,
con los ojos abiertos al azar.
XIV
Un camino de estrellas,
heptasílabos
que llevan hacia reinos infinitos.
XV
Otra vía diabólica,
en la depredación más absoluta
disfrazada de lúbricos instantes.
XVI
Y la ruta de la alquimia impregnada de cuásares,
donde viven sin tiempo
las prímulas que aspiran a ser mónadas.
Ana Muela Sopeña
DIES D'ABSÈNCIA
*
Dies d'absència
amb la boca de riu noctàmbula al lluny.
Vaixells ombrívols.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DÍAS DE AUSENCIA
Días de ausencia
con la ría noctámbula a lo lejos.
Barcos en sombra.
Ana Muela Sopeña
Dies d'absència
amb la boca de riu noctàmbula al lluny.
Vaixells ombrívols.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DÍAS DE AUSENCIA
Días de ausencia
con la ría noctámbula a lo lejos.
Barcos en sombra.
Ana Muela Sopeña
UNA LIBÈL·LULA
*
Una libèl·lula
em fita des del fons del silenci,
al capvespre.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UNA LIBÉLULA
Una libélula
me mira desde el fondo del silencio,
en el crepúsculo.
Ana Muela Sopeña
Una libèl·lula
em fita des del fons del silenci,
al capvespre.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UNA LIBÉLULA
Una libélula
me mira desde el fondo del silencio,
en el crepúsculo.
Ana Muela Sopeña
LA MEUA COVA ÉS EL TEU AIXOPLUC
*
Els dubtes no em deixen respirar,
em sotmeten a exilis de la sang
en vagons foscos.
Una fossa de por subterrània
al bell mig de la sal de l'alba,
en el numen d'un arbre de silenci
m'esmuny entre les teues palpebres.
La ferida del teu món
em permet veure fotos color sèpia,
com aloses d'aigua.
La meua cova és el teu aixopluc,
on la meua pell et frega
amb llum dels crepuscles secrets.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MI CUEVA ES TU REFUGIO
Las dudas no me dejan respirar,
me someten a exilios de la sangre
en vagones oscuros.
Una fosa de miedo subterráneo
sobre la sal del alba,
en el numen de un árbol de silencio
me desliza entre tus párpados.
La herida de tu mundo
me permite ver fotos color sepia,
como alondras de agua.
Mi cueva es tu refugio,
donde mi piel te roza
con luz de los crepúsculos secretos.
Ana Muela Sopeña
Els dubtes no em deixen respirar,
em sotmeten a exilis de la sang
en vagons foscos.
Una fossa de por subterrània
al bell mig de la sal de l'alba,
en el numen d'un arbre de silenci
m'esmuny entre les teues palpebres.
La ferida del teu món
em permet veure fotos color sèpia,
com aloses d'aigua.
La meua cova és el teu aixopluc,
on la meua pell et frega
amb llum dels crepuscles secrets.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MI CUEVA ES TU REFUGIO
Las dudas no me dejan respirar,
me someten a exilios de la sangre
en vagones oscuros.
Una fosa de miedo subterráneo
sobre la sal del alba,
en el numen de un árbol de silencio
me desliza entre tus párpados.
La herida de tu mundo
me permite ver fotos color sepia,
como alondras de agua.
Mi cueva es tu refugio,
donde mi piel te roza
con luz de los crepúsculos secretos.
Ana Muela Sopeña
AQUEIXA POR A VIURE
*
Aqueixa por a viure és molt antiga,
quan la veu de l'aigua mirà
de mesclar totes les seues nits amb la sordidesa.
No desitjà ser número al llot,
trià ser el foc prometeic
a través de paraules enceses.
Aqueix terror atàvic és un llaç
amb la lletra candent i luxuriosa
que s'abissa en llindars de la seua ferida.
Hi ha mons esperant...
Tot allò que no viu un ésser de síl·labes
es confabula
sempre,
per a deixar-lo al camí a soles.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESE MIEDO A VIVIR
Ese miedo a vivir es muy antiguo,
cuando la voz del agua persiguió
mezclar todas sus noches con lo sórdido.
No deseó ser número en el lodo,
eligió ser el fuego prometeico
a través de palabras encendidas.
Ese terror atávico es un lazo
con la letra candente y lujuriosa
que se abisma en umbrales de su herida.
Hay mundos esperando...
Todo lo que no vive un ser de sílabas
se confabula
siempre,
para dejarlo solo en el camino.
Ana Muela Sopeña
Aqueixa por a viure és molt antiga,
quan la veu de l'aigua mirà
de mesclar totes les seues nits amb la sordidesa.
No desitjà ser número al llot,
trià ser el foc prometeic
a través de paraules enceses.
Aqueix terror atàvic és un llaç
amb la lletra candent i luxuriosa
que s'abissa en llindars de la seua ferida.
Hi ha mons esperant...
Tot allò que no viu un ésser de síl·labes
es confabula
sempre,
per a deixar-lo al camí a soles.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESE MIEDO A VIVIR
Ese miedo a vivir es muy antiguo,
cuando la voz del agua persiguió
mezclar todas sus noches con lo sórdido.
No deseó ser número en el lodo,
eligió ser el fuego prometeico
a través de palabras encendidas.
Ese terror atávico es un lazo
con la letra candente y lujuriosa
que se abisma en umbrales de su herida.
Hay mundos esperando...
Todo lo que no vive un ser de sílabas
se confabula
siempre,
para dejarlo solo en el camino.
Ana Muela Sopeña
AL LLOC SECRET
*
Una llum
imperceptible i cega
m'arribà de la teua ànima.
Llavors encengueres
la flama de la infància al teu amagatall
al lloc secret de les teues hores.
De sobte quelcom passà,
el radar es trencà
o potser fou una altra cosa...
La transmissió anà perdent-se,
el fum de la set anà apagant-se.
Ara només ens queda
aqueixa contemplació muda i distant
des del món de l'alba,
en
el
record
errant
d'allò que un dia fou...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN EL LUGAR SECRETO
Una luz
imperceptible y ciega
me llegó de tu alma.
Entonces encendiste
la llama de la infancia en tu escondite,
en el lugar secreto de tus horas.
De pronto pasó algo,
el radar se rompió
o quizás fue otra cosa...
La transmisión se fue perdiendo,
el humo de la sed se fue apagando.
Ahora sólo nos queda
esa contemplación muda y distante
desde el mundo del alba,
en
el
recuerdo
errante
de lo que un día fue...
Ana Muela Sopeña
Una llum
imperceptible i cega
m'arribà de la teua ànima.
Llavors encengueres
la flama de la infància al teu amagatall
al lloc secret de les teues hores.
De sobte quelcom passà,
el radar es trencà
o potser fou una altra cosa...
La transmissió anà perdent-se,
el fum de la set anà apagant-se.
Ara només ens queda
aqueixa contemplació muda i distant
des del món de l'alba,
en
el
record
errant
d'allò que un dia fou...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN EL LUGAR SECRETO
Una luz
imperceptible y ciega
me llegó de tu alma.
Entonces encendiste
la llama de la infancia en tu escondite,
en el lugar secreto de tus horas.
De pronto pasó algo,
el radar se rompió
o quizás fue otra cosa...
La transmisión se fue perdiendo,
el humo de la sed se fue apagando.
Ahora sólo nos queda
esa contemplación muda y distante
desde el mundo del alba,
en
el
recuerdo
errante
de lo que un día fue...
Ana Muela Sopeña
divendres, 23 d’octubre de 2009
HOLOGRAMA DE SILICI
*
La ciutat era un cúmul
d'ombres adherides als carrers.
La gent no mirava
els ulls de ningú,
només respirava imperceptiblement.
El fred s'ensenyorí de les dones
que en les seues barques de sal,
amb llàgrimes de seda,
esperaven la mà protectora.
L'abúlia esclavitzà tots els hòmens.
Reptaven pels parcs,
com boes famolenques i balbes,
buscant el pols còsmic
de les fembres sense temps
que habitaven els boscos de l'asfalt.
Una llum enlluernadora
sorprengué les dones
i els seus rellotges biònics
es posaren en marxa.
En l'abisme suau del capvespre
una dona antiga
seduí els androides de la màtrix
amb el seu holograma de silici.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HOLOGRAMA DE SILICIO
La ciudad era un cúmulo
de sombras adheridas a las calles.
La gente no miraba
a los ojos de nadie,
tan sólo respiraba imperceptiblemente.
El frío se adueñó de las mujeres
que en sus barcas de sal,
con lágrimas de seda,
esperaban la mano protectora.
La abulia esclavizó a todos los hombres.
Reptaban por los parques,
como boas hambrientas y ateridas,
buscando el pulso cósmico
de las hembras sin tiempo
que habitaban los bosques del asfalto.
Una luz cegadora
sorprendió a las mujeres
y sus relojes biónicos
se pusieron en marcha.
En el abismo suave del crepúsculo
una mujer antigua
sedujo a los androides de la mátrix
con su holograma de silicio.
Ana Muela Sopeña
La ciutat era un cúmul
d'ombres adherides als carrers.
La gent no mirava
els ulls de ningú,
només respirava imperceptiblement.
El fred s'ensenyorí de les dones
que en les seues barques de sal,
amb llàgrimes de seda,
esperaven la mà protectora.
L'abúlia esclavitzà tots els hòmens.
Reptaven pels parcs,
com boes famolenques i balbes,
buscant el pols còsmic
de les fembres sense temps
que habitaven els boscos de l'asfalt.
Una llum enlluernadora
sorprengué les dones
i els seus rellotges biònics
es posaren en marxa.
En l'abisme suau del capvespre
una dona antiga
seduí els androides de la màtrix
amb el seu holograma de silici.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HOLOGRAMA DE SILICIO
La ciudad era un cúmulo
de sombras adheridas a las calles.
La gente no miraba
a los ojos de nadie,
tan sólo respiraba imperceptiblemente.
El frío se adueñó de las mujeres
que en sus barcas de sal,
con lágrimas de seda,
esperaban la mano protectora.
La abulia esclavizó a todos los hombres.
Reptaban por los parques,
como boas hambrientas y ateridas,
buscando el pulso cósmico
de las hembras sin tiempo
que habitaban los bosques del asfalto.
Una luz cegadora
sorprendió a las mujeres
y sus relojes biónicos
se pusieron en marcha.
En el abismo suave del crepúsculo
una mujer antigua
sedujo a los androides de la mátrix
con su holograma de silicio.
Ana Muela Sopeña
MEMÒRIA BUIDA
*
Després d'aquella imatge
totes les il·lusions s'esfumaren.
La memòria buida
es convertí en llampec de foc,
per a assumir el temps
bandejant l'utòpic.
I de sobte un fulgor
de llibertat creixent
ascendí per la medul·la
i esclatà al cervell
com una llum blava fora del món.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MEMORIA VACÍA
Después de aquella imagen
todas las ilusiones se esfumaron.
La memoría vacía
se convirtió en relámpago de fuego,
para asumir el tiempo
desterrando lo utópico.
Y de pronto un fulgor
de libertad creciente
ascendió por la médula
y estalló en el cerebro
como una luz azul fuera del mundo.
Ana Muela Sopeña
Després d'aquella imatge
totes les il·lusions s'esfumaren.
La memòria buida
es convertí en llampec de foc,
per a assumir el temps
bandejant l'utòpic.
I de sobte un fulgor
de llibertat creixent
ascendí per la medul·la
i esclatà al cervell
com una llum blava fora del món.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MEMORIA VACÍA
Después de aquella imagen
todas las ilusiones se esfumaron.
La memoría vacía
se convirtió en relámpago de fuego,
para asumir el tiempo
desterrando lo utópico.
Y de pronto un fulgor
de libertad creciente
ascendió por la médula
y estalló en el cerebro
como una luz azul fuera del mundo.
Ana Muela Sopeña
dijous, 22 d’octubre de 2009
ABSTRETA
*
Una ciutat buida
m'aguaita en eixir a caminar.
El fred de la tardor m'emporta
per llocs impossibles,
on només la teua imatge
es fa nítida
i em permet esser-hi
abstreta.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ENSIMISMADA
Una ciudad vacía
me espera cuando salgo a caminar.
El frío del otoño me lleva por lugares imposibles,
donde sólo tu imagen se hace nítida
y me permite estar
ensimismada.
Ana Muela Sopeña
Una ciutat buida
m'aguaita en eixir a caminar.
El fred de la tardor m'emporta
per llocs impossibles,
on només la teua imatge
es fa nítida
i em permet esser-hi
abstreta.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ENSIMISMADA
Una ciudad vacía
me espera cuando salgo a caminar.
El frío del otoño me lleva por lugares imposibles,
donde sólo tu imagen se hace nítida
y me permite estar
ensimismada.
Ana Muela Sopeña
UNA PARAULA
*
Una paraula
és
un regne ocult.
Ací
la
mirada de l'amor,
els codis
de guerra
i
genocidi,
signatures
de
l'armistici,
el comiat
trist
i melangiós,
el recolzament fratern
d'un
amic.
Una paraula
és
un món de passió i de bellesa
o mort
silenciada
pels pòrtics.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UNA PALABRA
Una palabra
es
un reino oculto.
En ella
la
mirada del amor,
los códigos
de guerra
y
genocidio,
firmas
del
armisticio,
la despedida
triste
y melancólica,
el apoyo fraterno
de un
amigo.
Una palabra
es
un mundo de pasión y de belleza
o muerte
silenciada
por los pórticos.
Ana Muela Sopeña
Una paraula
és
un regne ocult.
Ací
la
mirada de l'amor,
els codis
de guerra
i
genocidi,
signatures
de
l'armistici,
el comiat
trist
i melangiós,
el recolzament fratern
d'un
amic.
Una paraula
és
un món de passió i de bellesa
o mort
silenciada
pels pòrtics.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UNA PALABRA
Una palabra
es
un reino oculto.
En ella
la
mirada del amor,
los códigos
de guerra
y
genocidio,
firmas
del
armisticio,
la despedida
triste
y melancólica,
el apoyo fraterno
de un
amigo.
Una palabra
es
un mundo de pasión y de belleza
o muerte
silenciada
por los pórticos.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 20 d’octubre de 2009
MALENCONIA ENMIG DE LA SORRA
*
El desert és els llimbs
dels desesperats.
Les dunes intocables
es lliuren com flors en hivern.
La travessia és sempre molt difícil.
Insaciable la set.
El desert reclama
turmentats
fills de la lluna,
per al
seu
cant
trist.
Malenconia enmig de la sorra,
quan moren els somnis
en miralls de la nit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MELANCOLÍA ENTRE LA ARENA
El desierto es el limbo
de los desesperados.
Las dunas intocables
se entregan como flores en invierno.
La travesía es siempre muy difícil.
Insaciable la sed.
El desierto reclama
atormentados
hijos de la luna,
para
su
canto
triste.
Melancolía entre la arena,
cuando mueren los sueños
en espejismos de la noche.
Ana Muela Sopeña
El desert és els llimbs
dels desesperats.
Les dunes intocables
es lliuren com flors en hivern.
La travessia és sempre molt difícil.
Insaciable la set.
El desert reclama
turmentats
fills de la lluna,
per al
seu
cant
trist.
Malenconia enmig de la sorra,
quan moren els somnis
en miralls de la nit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MELANCOLÍA ENTRE LA ARENA
El desierto es el limbo
de los desesperados.
Las dunas intocables
se entregan como flores en invierno.
La travesía es siempre muy difícil.
Insaciable la sed.
El desierto reclama
atormentados
hijos de la luna,
para
su
canto
triste.
Melancolía entre la arena,
cuando mueren los sueños
en espejismos de la noche.
Ana Muela Sopeña
ESPAIS CÒNCAUS DEL MITE
*
.....Una larva de foc es transforma en crisàlide plena de silenci. Quan la tardor aplega amb la seua llum, la rosa etèria està aguaitant en el somni. Un humà del bosc troba papallones als llacs. L'instant deté els rellotges dels espais còncaus del mite.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
ESPACIOS CÓNCAVOS DEL MITO
*
.....Una larva de fuego se transforma en crisálida plena de silencio. Cuando el otoño llega con su luz está la rosa etérea acechando en el sueño. Un humano del bosque encuentra mariposas en los lagos. El instante detiene los relojes de los espacios cóncavos del mito.
*
*
Ana Muela Sopeña
*
*
Ana Muela Sopeña
CAP A UN SOL LÚDIC
*
Al meu amic i gran poeta Miguel Íñiguez
La lluita no acaba a la tardor,
és un temps de canvis.
Atzar dins del nus,
òrfens de la ferida,
renaixement i llum cap a un sol lúdic.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HACIA UN SOL LÚDICO
A mi amigo y gran poeta Miguel Íñiguez
La lucha no termina en el otoño,
es un tiempo de cambios.
Azar dentro del nudo,
huérfanos de la herida,
renacimiento y luz hacia un sol lúdico.
Ana Muela Sopeña
Al meu amic i gran poeta Miguel Íñiguez
La lluita no acaba a la tardor,
és un temps de canvis.
Atzar dins del nus,
òrfens de la ferida,
renaixement i llum cap a un sol lúdic.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HACIA UN SOL LÚDICO
A mi amigo y gran poeta Miguel Íñiguez
La lucha no termina en el otoño,
es un tiempo de cambios.
Azar dentro del nudo,
huérfanos de la herida,
renacimiento y luz hacia un sol lúdico.
Ana Muela Sopeña
NEU EN LA ROSA
*
Llum al bell mig de la boira,
sobre la pell de l'exili.
Neu dins de la rosa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NIEVE EN LA ROSA
Luz entre niebla,
sobre piel del exilio.
Nieve en la rosa.
Ana Muela Sopeña
Llum al bell mig de la boira,
sobre la pell de l'exili.
Neu dins de la rosa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NIEVE EN LA ROSA
Luz entre niebla,
sobre piel del exilio.
Nieve en la rosa.
Ana Muela Sopeña
dilluns, 19 d’octubre de 2009
SET HAIKUS D'OCELLS
*
Una gavineta,
un capvespre d'aigua.
Meditació.
*
Vet el rossinyol -
al seu brancatge de somni.
Dolces visions.
*
Merles de tardor
en jardins secrets.
La música d'aire.
*
Un pit-roig
a l'arbre del món.
Desolació.
*
Esguarde una imatge.
Un teuladí petitet
al nostre esplandit.
*
Volen falcillots
en la vesprada del nord.
Platgeta de lluna.
*
Heus els pètals blancs,
al lluny un brufol.
Sublimació.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SIETE HAIKUS DE PÁJAROS
Una gaviota,
un crepúsculo de agua.
Meditación.
*
El ruiseñor
en su rama de sueño.
Dulces visiones.
*
Mirlos de otoño
en jardines secretos.
Música de aire.
*
Un petirrojo
en el árbol del mundo.
Desolación.
*
Miro una imagen.
Un gorrión pequeñito
en el alféizar.
*
Vuelan vencejos
en la tarde del norte.
Playa de luna.
*
Pétalos blancos,
a lo lejos un búho.
Sublimación.
Ana Muela Sopeña
Una gavineta,
un capvespre d'aigua.
Meditació.
*
Vet el rossinyol -
al seu brancatge de somni.
Dolces visions.
*
Merles de tardor
en jardins secrets.
La música d'aire.
*
Un pit-roig
a l'arbre del món.
Desolació.
*
Esguarde una imatge.
Un teuladí petitet
al nostre esplandit.
*
Volen falcillots
en la vesprada del nord.
Platgeta de lluna.
*
Heus els pètals blancs,
al lluny un brufol.
Sublimació.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SIETE HAIKUS DE PÁJAROS
Una gaviota,
un crepúsculo de agua.
Meditación.
*
El ruiseñor
en su rama de sueño.
Dulces visiones.
*
Mirlos de otoño
en jardines secretos.
Música de aire.
*
Un petirrojo
en el árbol del mundo.
Desolación.
*
Miro una imagen.
Un gorrión pequeñito
en el alféizar.
*
Vuelan vencejos
en la tarde del norte.
Playa de luna.
*
Pétalos blancos,
a lo lejos un búho.
Sublimación.
Ana Muela Sopeña
ORFANDAT A LES VORAVIES
*
El territori de la rosa
permet en acrobàcies els extrems.
Per tobogans de silenci
el meu ventre és en la nit
un animal d'aigua.
La teua llum se n'ha anat a amagar-se
al fons de l'abisme, amb les cordes.
En l'ombra del gel
una agulla assenyala un carreró.
Les roques invisibles de la teua ferida
es barallen amb la meua veu de les edats
i sons que venen d'un altre temps.
Un desert de síl·labes
abraça la meua orfenesa a les voreres.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ORFANDAD EN LAS ACERAS
El territorio de la rosa
permite en acrobacias los extremos.
Por toboganes de silencio
mi vientre es en la noche
un animal de agua.
Tu luz ha ido a esconderse
al fondo del abismo, con las cuerdas.
En la sombra del hielo
una aguja señala un callejón.
Las rocas invisibles de tu herida
se mezclan con mi voz de las edades
y sonidos que vienen de otro tiempo.
Un desierto de sílabas
abraza mi orfandad en las aceras.
Ana Muela Sopeña
El territori de la rosa
permet en acrobàcies els extrems.
Per tobogans de silenci
el meu ventre és en la nit
un animal d'aigua.
La teua llum se n'ha anat a amagar-se
al fons de l'abisme, amb les cordes.
En l'ombra del gel
una agulla assenyala un carreró.
Les roques invisibles de la teua ferida
es barallen amb la meua veu de les edats
i sons que venen d'un altre temps.
Un desert de síl·labes
abraça la meua orfenesa a les voreres.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ORFANDAD EN LAS ACERAS
El territorio de la rosa
permite en acrobacias los extremos.
Por toboganes de silencio
mi vientre es en la noche
un animal de agua.
Tu luz ha ido a esconderse
al fondo del abismo, con las cuerdas.
En la sombra del hielo
una aguja señala un callejón.
Las rocas invisibles de tu herida
se mezclan con mi voz de las edades
y sonidos que vienen de otro tiempo.
Un desierto de sílabas
abraza mi orfandad en las aceras.
Ana Muela Sopeña
AMAGATALL DE GEL
*
Aquell home embastava
els fils de la mort,
per a somiar capvespres
enmig dels follets.
El seu amagatall de gel
s'omplia de lava,
cada vegada que la nit
duia una paraula.
En adonar-se del seu pànic
embolcallat en la seda,
tractà de restar amagat
a cavall en la boira.
Un dia de la tardor,
tot i saber que els mons
creixien invisibles
amb arbres i brúfols,
detectà entre les coves
les síl·labes del fum,
besllumenant despert
la bellesa d'un jonc.
Aquell home tan sols
descobrí que la broma
era només una llum
enmig de la seua ruta
i procurà mirar
enllà de l'oculta
enfiladissa negra,
fosca en les seues dues grutes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
GUARIDA DE HIELO
Aquel hombre enhebraba
los hilos de la muerte,
para soñar crepúsculos
en medio de los duendes.
Su guarida de hielo
se llenaba de lava,
cada vez que la noche
traía una palabra.
Al saber de su pánico
envuelto entre la seda,
intentó estar oculto
a caballo en la niebla.
Un día del otoño,
sabiendo que los mundos
crecían invisibles
con árboles y búhos,
detectó entre las cuevas
las sílabas del humo,
vislumbrando despierto
la belleza de un junco.
Aquel hombre tan solo
descubrió que la bruma
era sólo una luz
en medio de su ruta
y procuró mirar
más allá de la oculta
enredadera negra,
oscura en sus dos grutas.
Ana Muela Sopeña
Aquell home embastava
els fils de la mort,
per a somiar capvespres
enmig dels follets.
El seu amagatall de gel
s'omplia de lava,
cada vegada que la nit
duia una paraula.
En adonar-se del seu pànic
embolcallat en la seda,
tractà de restar amagat
a cavall en la boira.
Un dia de la tardor,
tot i saber que els mons
creixien invisibles
amb arbres i brúfols,
detectà entre les coves
les síl·labes del fum,
besllumenant despert
la bellesa d'un jonc.
Aquell home tan sols
descobrí que la broma
era només una llum
enmig de la seua ruta
i procurà mirar
enllà de l'oculta
enfiladissa negra,
fosca en les seues dues grutes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
GUARIDA DE HIELO
Aquel hombre enhebraba
los hilos de la muerte,
para soñar crepúsculos
en medio de los duendes.
Su guarida de hielo
se llenaba de lava,
cada vez que la noche
traía una palabra.
Al saber de su pánico
envuelto entre la seda,
intentó estar oculto
a caballo en la niebla.
Un día del otoño,
sabiendo que los mundos
crecían invisibles
con árboles y búhos,
detectó entre las cuevas
las sílabas del humo,
vislumbrando despierto
la belleza de un junco.
Aquel hombre tan solo
descubrió que la bruma
era sólo una luz
en medio de su ruta
y procuró mirar
más allá de la oculta
enredadera negra,
oscura en sus dos grutas.
Ana Muela Sopeña
RETORN DELS CARRERS DE L'ESPILL
*
Retorn dels carrers de l'espill
on l'ombra blanca es diverteix amb la meua por.
Inaugure una plaça de silenci
per a vestir les hores dels llibres a les seues llindes.
Tot sabent
de la impossibilitat de senceresa
em retire a l'aurora
per les voreres suaus del llampec.
Imatgine una lletra
que fulgurant s'obri
entre camions de mudances.
I en acabant visualitze moltes síl·labes
que avancen sense treva
pels vòrtexs dels segles.
Em lliures les vocals davall de la teua pell gelada,
jo busque consonants
que accepten
els codis
anticsi
amagatsdarrere de les finestres...
Oculte l'Aleph,
entre cortinetes ràncies d'un poble en comiat.
Albire Zaniah
resplendent enmig de la boira de la teua ciutat apàtrida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
RETORNO DE LAS CALLES DEL ESPEJO
Retorno de las calles del espejo
donde la sombra blanca se divierte con mi temor.
Inauguro una plaza de silencio
para vestir las horas de los libros en sus umbrales.
Sabiendo
de la imposibilidad de completud
me retiro a la aurora
por las aceras suaves del relámpago.
Imagino una letra
que fulgurante se abre
entre camiones de mudanzas.
Y luego visualizo muchas sílabas
que avanzan sin tregua
por los vórtices de los siglos.
Me entregas las vocales bajo tu piel helada,
yo busco consonantes
que aceptan
los códigos
antiguos
y escondidos
tras las ventanas...
Oculto el Aleph,
entre visillos rancios de un pueblo en despedida.
Vislumbro a Zaniah
brillando entre la niebla de tu ciudad apátrida.
Ana Muela Sopeña
*****
Zaniah: Estrella de la constelación de Virgo
Retorn dels carrers de l'espill
on l'ombra blanca es diverteix amb la meua por.
Inaugure una plaça de silenci
per a vestir les hores dels llibres a les seues llindes.
Tot sabent
de la impossibilitat de senceresa
em retire a l'aurora
per les voreres suaus del llampec.
Imatgine una lletra
que fulgurant s'obri
entre camions de mudances.
I en acabant visualitze moltes síl·labes
que avancen sense treva
pels vòrtexs dels segles.
Em lliures les vocals davall de la teua pell gelada,
jo busque consonants
que accepten
els codis
anticsi
amagatsdarrere de les finestres...
Oculte l'Aleph,
entre cortinetes ràncies d'un poble en comiat.
Albire Zaniah
resplendent enmig de la boira de la teua ciutat apàtrida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
RETORNO DE LAS CALLES DEL ESPEJO
Retorno de las calles del espejo
donde la sombra blanca se divierte con mi temor.
Inauguro una plaza de silencio
para vestir las horas de los libros en sus umbrales.
Sabiendo
de la imposibilidad de completud
me retiro a la aurora
por las aceras suaves del relámpago.
Imagino una letra
que fulgurante se abre
entre camiones de mudanzas.
Y luego visualizo muchas sílabas
que avanzan sin tregua
por los vórtices de los siglos.
Me entregas las vocales bajo tu piel helada,
yo busco consonantes
que aceptan
los códigos
antiguos
y escondidos
tras las ventanas...
Oculto el Aleph,
entre visillos rancios de un pueblo en despedida.
Vislumbro a Zaniah
brillando entre la niebla de tu ciudad apátrida.
Ana Muela Sopeña
*****
Zaniah: Estrella de la constelación de Virgo
diumenge, 18 d’octubre de 2009
PALPEBRES DE L'AIGUA
*
I
La meua pell de les galaxies
balla en la supernova de la teua ferida.
II
Les palpebres de l'aigua
s'esmunyen a quasars de foc.
III
Els teus dits consagrats a la deessa
afermen estels al meu vientre.
IV
Els ulls de l'espai sideral
abasten asteroïdes
i amb nines plenes d'esglai
s'enjogassen en pulsars d'ònix.
V
Els cossos invisibles,
amb èxtasi de llunes,
s'abracen amb batecs del capvespre.
I
La meua pell de les galaxies
balla en la supernova de la teua ferida.
II
Les palpebres de l'aigua
s'esmunyen a quasars de foc.
III
Els teus dits consagrats a la deessa
afermen estels al meu vientre.
IV
Els ulls de l'espai sideral
abasten asteroïdes
i amb nines plenes d'esglai
s'enjogassen en pulsars d'ònix.
V
Els cossos invisibles,
amb èxtasi de llunes,
s'abracen amb batecs del capvespre.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PÁRPADOS DEL AGUA
I
Mi piel de las galaxias
baila en la supernova de tu herida.
*
*
II
Los párpados del agua
se deslizan a cuásares de fuego.
*
*
III
Tus dedos consagrados a la diosa
afianzan estrellas en mi vientre.
*
*
IV
Los ojos del espacio sideral
alcanzan asteroides
y con pupilas llenas del asombro
se recrean en púlsares de ónix.
*
*
V
Los cuerpos invisibles,
con éxtasis de lunas,
se abrazan con latidos del crepúsculo.
*
*
Ana Muela Sopeña
*****
PÁRPADOS DEL AGUA
I
Mi piel de las galaxias
baila en la supernova de tu herida.
*
*
II
Los párpados del agua
se deslizan a cuásares de fuego.
*
*
III
Tus dedos consagrados a la diosa
afianzan estrellas en mi vientre.
*
*
IV
Los ojos del espacio sideral
alcanzan asteroides
y con pupilas llenas del asombro
se recrean en púlsares de ónix.
*
*
V
Los cuerpos invisibles,
con éxtasis de lunas,
se abrazan con latidos del crepúsculo.
*
*
Ana Muela Sopeña
L'HOME DE L'ABISME
*
L'home de l'abisme
es precipita sempre
en la foscor més absoluta.
Mira de composar l'univers
amb les seues mans de nacre,
però aviat un fractal de caos i llot
apareix als seus ulls d'ombra.
A vegades un instant entre les pedres
li permet somiar amb la gran llum,
però un reflex enmig dels bassals
el porta per camins de follia.
L'home del sol negre
atrapa en fosses
de silenci
jeroglífics críptics de sorra,
per a volar de bell nou com Ícar.
Mes tots els seus inicis són de bades,
s'enderroca entre ruïnes
quasi cec
i retorna cap a nius
en cavernes,
amb matrius fosques,
tot deshabitant temps quasi màgics,
per no mirar de front allò real.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL HOMBRE DEL ABISMO
El hombre del abismo
se precipita siempre
en la oscuridad más absoluta.
Intenta componer el universo
con sus manos de nácar,
pero pronto un fractal de caos y lodo
aparece en sus ojos de la sombra.
A veces un instante entre las piedras
le permite soñar con la gran luz,
pero un reflejo entre los charcos
lo lleva por caminos de locura.
El hombre del sol negro
atrapa en fosas
de silencio
jeroglíficos crípticos de arena,
para volar de nuevo como Ícaro.
Mas todos sus inicios son en vano,
se derrumba entre ruinas
casi ciego
y regresa hacia nidos
en cavernas,
con matrices oscuras,
deshabitando tiempos casi mágicos,
por no mirar de frente lo real.
Ana Muela Sopeña
L'home de l'abisme
es precipita sempre
en la foscor més absoluta.
Mira de composar l'univers
amb les seues mans de nacre,
però aviat un fractal de caos i llot
apareix als seus ulls d'ombra.
A vegades un instant entre les pedres
li permet somiar amb la gran llum,
però un reflex enmig dels bassals
el porta per camins de follia.
L'home del sol negre
atrapa en fosses
de silenci
jeroglífics críptics de sorra,
per a volar de bell nou com Ícar.
Mes tots els seus inicis són de bades,
s'enderroca entre ruïnes
quasi cec
i retorna cap a nius
en cavernes,
amb matrius fosques,
tot deshabitant temps quasi màgics,
per no mirar de front allò real.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL HOMBRE DEL ABISMO
El hombre del abismo
se precipita siempre
en la oscuridad más absoluta.
Intenta componer el universo
con sus manos de nácar,
pero pronto un fractal de caos y lodo
aparece en sus ojos de la sombra.
A veces un instante entre las piedras
le permite soñar con la gran luz,
pero un reflejo entre los charcos
lo lleva por caminos de locura.
El hombre del sol negro
atrapa en fosas
de silencio
jeroglíficos crípticos de arena,
para volar de nuevo como Ícaro.
Mas todos sus inicios son en vano,
se derrumba entre ruinas
casi ciego
y regresa hacia nidos
en cavernas,
con matrices oscuras,
deshabitando tiempos casi mágicos,
por no mirar de frente lo real.
Ana Muela Sopeña
divendres, 16 d’octubre de 2009
UNA XICONA LÀNGUIDA
*
Una xicona lànguida
deambula entre la pluja,
per la ciutat deserta a la nit,
als cercles de l'aigua.
Sedueix els reflexos de la lluna als carrers,
on ploren les ombres,
des d'un ahir carregat de nostàlgia.
I mira malencònica la boira en espiral
de les places de fum, en forrellats suaus de silenci.
Emergeix de la llum
a través d'un llampec, en indrets de broma,
com si fos un fada de paper.
S'alça per un rumb cap a un destí incert,
damunt d'un Plutó utòpic,
amb l'ànima errabunda sota clau.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UNA MUCHACHA LÁNGUIDA
Una muchacha lánguida
deambula entre la lluvia, por la ciudad desierta
a la noche, en los círculos del agua.
Seduce a los reflejos de la luna en las calles,
donde lloran las sombras,
desde un ayer cargado de nostalgia.
Y mira melancólica la niebla en espiral
de las plazas de humo, en cerraduras suaves de silencio.
Emerge de la luz
a través de un relámpago, en lugares de bruma,
como si fuera un hada de papel.
Se eleva por un rumbo hacia un destino incierto,
sobre un Plutón utópico,
con el alma errabunda bajo llave.
Ana Muela Sopeña
Una xicona lànguida
deambula entre la pluja,
per la ciutat deserta a la nit,
als cercles de l'aigua.
Sedueix els reflexos de la lluna als carrers,
on ploren les ombres,
des d'un ahir carregat de nostàlgia.
I mira malencònica la boira en espiral
de les places de fum, en forrellats suaus de silenci.
Emergeix de la llum
a través d'un llampec, en indrets de broma,
com si fos un fada de paper.
S'alça per un rumb cap a un destí incert,
damunt d'un Plutó utòpic,
amb l'ànima errabunda sota clau.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UNA MUCHACHA LÁNGUIDA
Una muchacha lánguida
deambula entre la lluvia, por la ciudad desierta
a la noche, en los círculos del agua.
Seduce a los reflejos de la luna en las calles,
donde lloran las sombras,
desde un ayer cargado de nostalgia.
Y mira melancólica la niebla en espiral
de las plazas de humo, en cerraduras suaves de silencio.
Emerge de la luz
a través de un relámpago, en lugares de bruma,
como si fuera un hada de papel.
Se eleva por un rumbo hacia un destino incierto,
sobre un Plutón utópico,
con el alma errabunda bajo llave.
Ana Muela Sopeña
EM DESPULLARÉ
*
Només em despullaré quan el capvespre
haurà esgotat les hores
dels meus insomnis.
I amollaré la meua roba en un barranc,
em banyaré en un riu d'azurita
i un ocell de somni serà meu.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ME DESNUDARÉ
Sólo me desnudaré cuando el crepúsculo
haya agotado las horas
de mis insomnios.
Y soltaré mi ropa en un barranco,
me bañaré en un río de azurita
y un pájaro de sueño será mío.
Ana Muela Sopeña
Només em despullaré quan el capvespre
haurà esgotat les hores
dels meus insomnis.
I amollaré la meua roba en un barranc,
em banyaré en un riu d'azurita
i un ocell de somni serà meu.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ME DESNUDARÉ
Sólo me desnudaré cuando el crepúsculo
haya agotado las horas
de mis insomnios.
Y soltaré mi ropa en un barranco,
me bañaré en un río de azurita
y un pájaro de sueño será mío.
Ana Muela Sopeña
EL TEU SILENCI M'ARROSSEGA
*
El teu silenci m'arrossega
cap a una gruta oculta entre la sorra,
m'hi torne líquida,
em fusione amb sal dels mil·lenaris.
La teua distància transmuta
el meu oceà en cimbell de l'esglai
i aconsegueix que la meua pell
es transfigure.
El teu mutisme és un fuet
que em fa retornar
a les cavernes,
em converteix en dona
del paleolític.
Enmig de l'espai
et comunique en morse
que tot allò que hi ha
em pertany.
Em fusione amb núvols
i viatge cap a l'instant de la pluja.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TU SILENCIO ME ARRASTRA
Tu silencio me arrastra
hacia una gruta oculta entre la arena,
allí me torno líquida,
me fusiono con sal de los milenios.
Tu distancia transmuta
mi océano en señuelo del asombro
y logra que mi piel
se transfigure.
Tu mutismo es un látigo
que me hace regresar
a las cavernas,
me convierte en mujer
del paleolítico.
En medio del espacio
te comunico en morse
que todo lo que existe
me pertenece.
Me fusiono con nubes
y viajo hacia el instante de la lluvia.
Ana Muela Sopeña
El teu silenci m'arrossega
cap a una gruta oculta entre la sorra,
m'hi torne líquida,
em fusione amb sal dels mil·lenaris.
La teua distància transmuta
el meu oceà en cimbell de l'esglai
i aconsegueix que la meua pell
es transfigure.
El teu mutisme és un fuet
que em fa retornar
a les cavernes,
em converteix en dona
del paleolític.
Enmig de l'espai
et comunique en morse
que tot allò que hi ha
em pertany.
Em fusione amb núvols
i viatge cap a l'instant de la pluja.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TU SILENCIO ME ARRASTRA
Tu silencio me arrastra
hacia una gruta oculta entre la arena,
allí me torno líquida,
me fusiono con sal de los milenios.
Tu distancia transmuta
mi océano en señuelo del asombro
y logra que mi piel
se transfigure.
Tu mutismo es un látigo
que me hace regresar
a las cavernas,
me convierte en mujer
del paleolítico.
En medio del espacio
te comunico en morse
que todo lo que existe
me pertenece.
Me fusiono con nubes
y viajo hacia el instante de la lluvia.
Ana Muela Sopeña
LA DONA DE L'ESPILL
*
A la meua estimada amiga Conxa González Nieto
La dona de l'espill
et mira des d'un món d'obsidiana,
et
xiuxiueja
a
l'oïda
els enigmes del somni de la mort.
En l'ombra de l'alba
trobes als arbres la veu
de tots els que una vegada
respiraren
del nostre alé
en l'espavent.
En la pedra de sol
un híbrid descobreix la mirada
del doble que vetlla
els codis d'hivern
enmig de la gebrada.
La dona de l'espill
t'obsequia amb cançons
de les línies tel·lúriques de Gaia.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MUJER DEL ESPEJO
A mi querida amiga Concha González Nieto
La mujer del espejo
te mira desde un mundo de obsidiana,
te
susurra
al
oído
los enigmas del sueño de la muerte.
En la sombra del alba
encuentras en los árboles la voz
de todos los que un día
respiraron
de nuestro aliento
en el asombro.
En la piedra de sol
un híbrido descubre la mirada
del doble que vigila
los códigos de invierno
entre la escarcha.
La mujer del espejo
te obsequia con canciones
de las líneas telúricas de Gaia.
Ana Muela Sopeña
A la meua estimada amiga Conxa González Nieto
La dona de l'espill
et mira des d'un món d'obsidiana,
et
xiuxiueja
a
l'oïda
els enigmes del somni de la mort.
En l'ombra de l'alba
trobes als arbres la veu
de tots els que una vegada
respiraren
del nostre alé
en l'espavent.
En la pedra de sol
un híbrid descobreix la mirada
del doble que vetlla
els codis d'hivern
enmig de la gebrada.
La dona de l'espill
t'obsequia amb cançons
de les línies tel·lúriques de Gaia.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MUJER DEL ESPEJO
A mi querida amiga Concha González Nieto
La mujer del espejo
te mira desde un mundo de obsidiana,
te
susurra
al
oído
los enigmas del sueño de la muerte.
En la sombra del alba
encuentras en los árboles la voz
de todos los que un día
respiraron
de nuestro aliento
en el asombro.
En la piedra de sol
un híbrido descubre la mirada
del doble que vigila
los códigos de invierno
entre la escarcha.
La mujer del espejo
te obsequia con canciones
de las líneas telúricas de Gaia.
Ana Muela Sopeña
NAIPS
*
El cavall de copes em pregunta:
on m'amague a les nits.
I la regna de bastos em respon:
entre les gelosies mes arcaiques.
Mentrestant, el tres d'ors
s'inclina cap a mi per a temptar-me
i el nou d'espases
m'adverteix de perills que m'aguaiten.
Un rei d'ors vibra
amb tot allò que hi ha al meu paisatge,
però tres regnes de copes,
disfressades amb porpra,
m'inquieten amb les seues caretes d'acer...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NAIPES
El caballo de copas me pregunta:
en dónde me oculto por las noches.
Y la reina de bastos me responde:
entre las celosías más arcaicas.
Mientras, el tres de oros
se inclina sobre mí para tentarme
y el nueve de espadas
me advierte de peligros que me acechan.
Un rey de oros vibra
con todo lo que existe en mi paisaje,
mas tres reinas de copas,
disfrazadas con púrpura,
me inquietan con sus máscaras de acero...
Ana Muela Sopeña
El cavall de copes em pregunta:
on m'amague a les nits.
I la regna de bastos em respon:
entre les gelosies mes arcaiques.
Mentrestant, el tres d'ors
s'inclina cap a mi per a temptar-me
i el nou d'espases
m'adverteix de perills que m'aguaiten.
Un rei d'ors vibra
amb tot allò que hi ha al meu paisatge,
però tres regnes de copes,
disfressades amb porpra,
m'inquieten amb les seues caretes d'acer...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NAIPES
El caballo de copas me pregunta:
en dónde me oculto por las noches.
Y la reina de bastos me responde:
entre las celosías más arcaicas.
Mientras, el tres de oros
se inclina sobre mí para tentarme
y el nueve de espadas
me advierte de peligros que me acechan.
Un rey de oros vibra
con todo lo que existe en mi paisaje,
mas tres reinas de copas,
disfrazadas con púrpura,
me inquietan con sus máscaras de acero...
Ana Muela Sopeña
dijous, 15 d’octubre de 2009
EL MEU MAR SAP DE FERIDES
*
Les algues s'esmunyen per les meues mans
amants de carícies,
en l'arrel de l'aigua primigènia.
La teua música abandona els sentits
entre els meus dits suaus,
amb la pell imantada per estrelles
i nens que persegueixen una altra llum.
El meu mar sap de ferides
al cos de l'altra realitat.
La teua lluna va embolcallant-me a les coves
amb sogues de memòries infinites.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MI MAR SABE DE HERIDAS
Las algas se deslizan por mis manos
amantes de caricias,
en la raíz del agua primigenia.
Tu música abandona los sentidos
entre mis dedos suaves,
con la piel imantada por estrellas
y niños que persiguen otra luz.
Mi mar sabe de heridas
en el cuerpo de la otra realidad.
Tu luna va envolviéndome en las cuevas
con sogas de memorias infinitas.
Ana Muela Sopeña
Les algues s'esmunyen per les meues mans
amants de carícies,
en l'arrel de l'aigua primigènia.
La teua música abandona els sentits
entre els meus dits suaus,
amb la pell imantada per estrelles
i nens que persegueixen una altra llum.
El meu mar sap de ferides
al cos de l'altra realitat.
La teua lluna va embolcallant-me a les coves
amb sogues de memòries infinites.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MI MAR SABE DE HERIDAS
Las algas se deslizan por mis manos
amantes de caricias,
en la raíz del agua primigenia.
Tu música abandona los sentidos
entre mis dedos suaves,
con la piel imantada por estrellas
y niños que persiguen otra luz.
Mi mar sabe de heridas
en el cuerpo de la otra realidad.
Tu luna va envolviéndome en las cuevas
con sogas de memorias infinitas.
Ana Muela Sopeña
ABSÈNCIA AL CAPVESPRE
*
La vida en els seus inicis sembla un gran espill sense fissures,
que està rondinejant l'ànima, per a vestir la pluja
de murs i silencis compartits. Esperits sense temps ni visions
s'amaguen de mirades. Estranyesa en l'atmosfera
de follia i marinada. El món des de sempre, amb el seu vertigen,
esbossa laberints de futurs furtats
a les grutes de terra. El somni de les platges seduïdes
diverteix les xicones embriagades, que dansen a l'arena,
amb túniques, descalces; mentre la vesprada abriga, solitària,
absència al capvespre.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AUSENCIA EN EL CREPÚSCULO
La vida en sus inicios parece un gran espejo sin fisuras,
que está rondando el alma, para vestir la lluvia
de muros y silencios compartidos. Espíritus sin tiempo ni visiones
se esconden de miradas. Extrañeza en la atmósfera
de locura y marea. El mundo desde siempre, con su vértigo,
esboza laberintos de futuros robados
a las grutas de tierra. El sueño de las playas seducidas
divierte a las muchachas embriagadas, que danzan en la arena,
con túnicas, descalzas; mientras la tarde abriga, solitaria,
ausencia en el crepúsculo.
Ana Muela Sopeña
La vida en els seus inicis sembla un gran espill sense fissures,
que està rondinejant l'ànima, per a vestir la pluja
de murs i silencis compartits. Esperits sense temps ni visions
s'amaguen de mirades. Estranyesa en l'atmosfera
de follia i marinada. El món des de sempre, amb el seu vertigen,
esbossa laberints de futurs furtats
a les grutes de terra. El somni de les platges seduïdes
diverteix les xicones embriagades, que dansen a l'arena,
amb túniques, descalces; mentre la vesprada abriga, solitària,
absència al capvespre.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AUSENCIA EN EL CREPÚSCULO
La vida en sus inicios parece un gran espejo sin fisuras,
que está rondando el alma, para vestir la lluvia
de muros y silencios compartidos. Espíritus sin tiempo ni visiones
se esconden de miradas. Extrañeza en la atmósfera
de locura y marea. El mundo desde siempre, con su vértigo,
esboza laberintos de futuros robados
a las grutas de tierra. El sueño de las playas seducidas
divierte a las muchachas embriagadas, que danzan en la arena,
con túnicas, descalzas; mientras la tarde abriga, solitaria,
ausencia en el crepúsculo.
Ana Muela Sopeña
LA POR ES DILUEIX
*
La por es dilueix
entre les ombres toves de la vesprada,
amb èbries rates penades
que atrapen amb la seua llengua seda i fang.
Les roses de la nit
permeten que el perfum les delate,
com híbrids de sol
en eclipsis de lluna damunt del món.
Una visió de terra
abraça del seu tacte les imatges
de pluja a les nines.
La pell oculta i lànguida,
en soledat persegueix la bellesa
que en solcs s'esbargeix per la ferida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL MIEDO SE DILUYE
El miedo se diluye
entre las sombras huecas de la tarde,
con murciélagos ebrios
que atrapan con su lengua seda y barro.
Las rosas de la noche
permiten que el perfume las delate,
como híbridos de sol
en eclipses de luna sobre el mundo.
Una visión de tierra
abraza entre su tacto las imágenes
de lluvia en las pupilas.
La piel oculta y lánguida,
en soledad persigue la belleza
que en surcos se derrama por la herida.
Ana Muela Sopeña
La por es dilueix
entre les ombres toves de la vesprada,
amb èbries rates penades
que atrapen amb la seua llengua seda i fang.
Les roses de la nit
permeten que el perfum les delate,
com híbrids de sol
en eclipsis de lluna damunt del món.
Una visió de terra
abraça del seu tacte les imatges
de pluja a les nines.
La pell oculta i lànguida,
en soledat persegueix la bellesa
que en solcs s'esbargeix per la ferida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL MIEDO SE DILUYE
El miedo se diluye
entre las sombras huecas de la tarde,
con murciélagos ebrios
que atrapan con su lengua seda y barro.
Las rosas de la noche
permiten que el perfume las delate,
como híbridos de sol
en eclipses de luna sobre el mundo.
Una visión de tierra
abraza entre su tacto las imágenes
de lluvia en las pupilas.
La piel oculta y lánguida,
en soledad persigue la belleza
que en surcos se derrama por la herida.
Ana Muela Sopeña
CICATRIUS
*
Cicatrius d'oceans sense alba,
en la sal sense futur dels cossos
que mai no es fregaren.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CICATRICES
Cicatrices de océanos sin alba,
en la sal sin futuro de los cuerpos
que nunca se rozaron.
Ana Muela Sopeña
Cicatrius d'oceans sense alba,
en la sal sense futur dels cossos
que mai no es fregaren.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CICATRICES
Cicatrices de océanos sin alba,
en la sal sin futuro de los cuerpos
que nunca se rozaron.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 14 d’octubre de 2009
DESCALÇA ENMIG DE LA PLUJA
*
I
Pluja als carrers,
mentre tu m'acaricies.
Tempesta blava.
II
Descalça enmig de la pluja
et bese als portals del meu somni.
III
La pluja del teu món
em permet enfilar en el teu silenci
els meus abraços de sal i de canella.
IV
A través de la pluja
el món em sembla més amable.
V
Una tempesta suau ens sorprén
caminant cap al centre de la llum.
La pluja transfigura el nostre assaig.
VI
Ombra de l'aigua
en la pluja silent.
Incertesa.
VII
Em desperte de matinet.
La pluja joiosa em sorprén.
Nua et rep en la meua cabanya.
VIII
Pluja en la nit,
a través dels teus ulls.
Llàgrima oculta.
IX
Els ocells de pluja
m'han parlat de tu.
Ja no conec abismes en la nit.
X
Quan t'insinues sense paraules
la pluja sap ser còmplice i seda.
I si pronuncies síl·labes de sucre
les voreres no dansen sobre el temps.
XI
Pluja damunt de la meua pell de les galaxies,
jeroglífics plens de la teua veu.
XII
Una pluja enigmàtica
transmuta el meu adn en el teu arn
i junts som vint aminoàcids.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DESCALZA ENTRE LA LLUVIA
I
Lluvia en las calles,
mientras tú me acaricias.
Tormenta azul.
II
Descalza entre la lluvia
te beso en los portales de mi sueño.
III
La lluvia de tu mundo
me permite enhebrar en tu silencio
mis abrazos de sal y de canela.
IV
A través de la lluvia
el mundo me parece más amable.
V
Una tormenta suave nos sorprende
caminando hacia el centro de la luz.
La lluvia transfigura nuestro intento.
VI
Sombra del agua
en la lluvia silente.
Incertidumbre.
VII
Me despierto temprano.
La lluvia jubilosa me sorprende.
Desnuda te recibo en mi cabaña.
VIII
Lluvia en la noche,
a través de tus ojos.
Lágrima oculta.
IX
Los pájaros de lluvia
me han hablado de ti.
Ya no conozco abismos en la noche.
X
Cuando te insinúas sin palabras
la lluvia sabe ser cómplice y seda.
Y si pronuncias sílabas de azúcar
las aceras no danzan sobre el tiempo.
XI
Lluvia sobre mi piel de las galaxias,
jeroglíficos llenos de tu voz.
XII
Una lluvia enigmática
transmuta mi adn en tu arn
y juntos somos veinte aminoácidos.
Ana Muela Sopeña
I
Pluja als carrers,
mentre tu m'acaricies.
Tempesta blava.
II
Descalça enmig de la pluja
et bese als portals del meu somni.
III
La pluja del teu món
em permet enfilar en el teu silenci
els meus abraços de sal i de canella.
IV
A través de la pluja
el món em sembla més amable.
V
Una tempesta suau ens sorprén
caminant cap al centre de la llum.
La pluja transfigura el nostre assaig.
VI
Ombra de l'aigua
en la pluja silent.
Incertesa.
VII
Em desperte de matinet.
La pluja joiosa em sorprén.
Nua et rep en la meua cabanya.
VIII
Pluja en la nit,
a través dels teus ulls.
Llàgrima oculta.
IX
Els ocells de pluja
m'han parlat de tu.
Ja no conec abismes en la nit.
X
Quan t'insinues sense paraules
la pluja sap ser còmplice i seda.
I si pronuncies síl·labes de sucre
les voreres no dansen sobre el temps.
XI
Pluja damunt de la meua pell de les galaxies,
jeroglífics plens de la teua veu.
XII
Una pluja enigmàtica
transmuta el meu adn en el teu arn
i junts som vint aminoàcids.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DESCALZA ENTRE LA LLUVIA
I
Lluvia en las calles,
mientras tú me acaricias.
Tormenta azul.
II
Descalza entre la lluvia
te beso en los portales de mi sueño.
III
La lluvia de tu mundo
me permite enhebrar en tu silencio
mis abrazos de sal y de canela.
IV
A través de la lluvia
el mundo me parece más amable.
V
Una tormenta suave nos sorprende
caminando hacia el centro de la luz.
La lluvia transfigura nuestro intento.
VI
Sombra del agua
en la lluvia silente.
Incertidumbre.
VII
Me despierto temprano.
La lluvia jubilosa me sorprende.
Desnuda te recibo en mi cabaña.
VIII
Lluvia en la noche,
a través de tus ojos.
Lágrima oculta.
IX
Los pájaros de lluvia
me han hablado de ti.
Ya no conozco abismos en la noche.
X
Cuando te insinúas sin palabras
la lluvia sabe ser cómplice y seda.
Y si pronuncias sílabas de azúcar
las aceras no danzan sobre el tiempo.
XI
Lluvia sobre mi piel de las galaxias,
jeroglíficos llenos de tu voz.
XII
Una lluvia enigmática
transmuta mi adn en tu arn
y juntos somos veinte aminoácidos.
Ana Muela Sopeña
ENTRE ELS ARBRES
*
Un món de passions silencioses
s'obri quan amague la mirada
entre els arbres.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ENTRE LOS ÁRBOLES
Un mundo de pasiones silenciosas
se abre cuando oculto la mirada
entre los árboles.
Ana Muela Sopeña
Un món de passions silencioses
s'obri quan amague la mirada
entre els arbres.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ENTRE LOS ÁRBOLES
Un mundo de pasiones silenciosas
se abre cuando oculto la mirada
entre los árboles.
Ana Muela Sopeña
LA BROMA ENS DILUEIX
*
I
La broma ens dilueix en el seu silenci
mentre la nit avança sobre el món.
II
Broma als teus ulls,
les meues nines t'esperen.
Veig un llampec.
III
El matí m'inspira enmig de la pluja
mentre la broma et sedueix.
IV
T'acarone la pell en el secret
de la broma enigmàtica d'ombra.
V
Broma del sud
a les meues mans de nàiade.
Bosc al meu calze.
VI
La llinda de la broma
t'inclina cap als vòrtexs de sorra.
VII
Els naufragis avisen
dels rellotges d'aigua al bell mig de la broma.
Detectar el destí no és tan fàcil.
VIII
El meu cor de broma et desitja
a través dels prismes dels segles.
IX
Broma de l'est,
espirals de llum.
Eclipsi i lluna.
X
Un misteri de broma et dissol
al centre del vòrtex.
XI
La broma del teu cos
em porta a laberints interiors,
m'hi reconstruesc amb la teua essència.
XII
Castells a l'arena del desert,
amb la broma inspirant
cap a un silenci etèric sense pluja.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA BRUMA NOS DILUYE
I
La bruma nos diluye en su silencio
mientras la noche avanza sobre el mundo.
II
Bruma en tus ojos,
mis pupilas te esperan.
Veo un relámpago.
III
La mañana me inspira entre la lluvia
mientras la bruma te seduce.
IV
Te acaricio la piel en el secreto
de la bruma enigmática de sombra.
V
Bruma del sur
en mis manos de náyade.
Bosque en mi cáliz.
VI
El umbral de la bruma
te inclina hacia los vórtices de arena.
VII
Los naufragios avisan
de los relojes de agua entre la bruma.
Detectar el destino no es tan fácil.
VIII
Mi corazón de bruma te desea
a través de los prismas de los siglos.
IX
Bruma del este,
espirales de luz.
Eclipse y luna.
X
Un misterio de bruma te disuelve
en el centro del vórtice.
XI
La bruma de tu cuerpo
me lleva a laberintos interiores,
allí me reconstruyo con tu esencia.
XII
Castillos en la arena del desierto,
con la bruma inspirando
hacia un silencio etérico sin lluvia.
Ana Muela Sopeña
I
La broma ens dilueix en el seu silenci
mentre la nit avança sobre el món.
II
Broma als teus ulls,
les meues nines t'esperen.
Veig un llampec.
III
El matí m'inspira enmig de la pluja
mentre la broma et sedueix.
IV
T'acarone la pell en el secret
de la broma enigmàtica d'ombra.
V
Broma del sud
a les meues mans de nàiade.
Bosc al meu calze.
VI
La llinda de la broma
t'inclina cap als vòrtexs de sorra.
VII
Els naufragis avisen
dels rellotges d'aigua al bell mig de la broma.
Detectar el destí no és tan fàcil.
VIII
El meu cor de broma et desitja
a través dels prismes dels segles.
IX
Broma de l'est,
espirals de llum.
Eclipsi i lluna.
X
Un misteri de broma et dissol
al centre del vòrtex.
XI
La broma del teu cos
em porta a laberints interiors,
m'hi reconstruesc amb la teua essència.
XII
Castells a l'arena del desert,
amb la broma inspirant
cap a un silenci etèric sense pluja.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA BRUMA NOS DILUYE
I
La bruma nos diluye en su silencio
mientras la noche avanza sobre el mundo.
II
Bruma en tus ojos,
mis pupilas te esperan.
Veo un relámpago.
III
La mañana me inspira entre la lluvia
mientras la bruma te seduce.
IV
Te acaricio la piel en el secreto
de la bruma enigmática de sombra.
V
Bruma del sur
en mis manos de náyade.
Bosque en mi cáliz.
VI
El umbral de la bruma
te inclina hacia los vórtices de arena.
VII
Los naufragios avisan
de los relojes de agua entre la bruma.
Detectar el destino no es tan fácil.
VIII
Mi corazón de bruma te desea
a través de los prismas de los siglos.
IX
Bruma del este,
espirales de luz.
Eclipse y luna.
X
Un misterio de bruma te disuelve
en el centro del vórtice.
XI
La bruma de tu cuerpo
me lleva a laberintos interiores,
allí me reconstruyo con tu esencia.
XII
Castillos en la arena del desierto,
con la bruma inspirando
hacia un silencio etérico sin lluvia.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 13 d’octubre de 2009
SIGNES EN LLINDES
*
A voltes són els signes més menuts
els que ens fan veure la realitat
com quelcom més amable.
Un somriure murri en un bosc,
el so de l'alba als cristalls,
les síl·labes tan nítides de tu.
Hi ha signes en llindes
que semblen eixits dels vòrtexs
del centre de la Terra,
però també hi ha traços
que només són màscares de pluja
en caretes pètries de la història.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SIGNOS EN UMBRALES
A veces son los signos más pequeños
los que nos hacen ver la realidad
como algo más amable.
Una sonrisa pícara en un bosque,
el sonido del alba en los cristales,
las sílabas tan nítidas de ti.
Hay signos en umbrales
que parecen salidos de los vórtices
del centro de la Tierra,
pero también hay trazos
que tan sólo son máscaras de lluvia
en antifaces pétreos de la historia.
Ana Muela Sopeña
A voltes són els signes més menuts
els que ens fan veure la realitat
com quelcom més amable.
Un somriure murri en un bosc,
el so de l'alba als cristalls,
les síl·labes tan nítides de tu.
Hi ha signes en llindes
que semblen eixits dels vòrtexs
del centre de la Terra,
però també hi ha traços
que només són màscares de pluja
en caretes pètries de la història.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SIGNOS EN UMBRALES
A veces son los signos más pequeños
los que nos hacen ver la realidad
como algo más amable.
Una sonrisa pícara en un bosque,
el sonido del alba en los cristales,
las sílabas tan nítidas de ti.
Hay signos en umbrales
que parecen salidos de los vórtices
del centro de la Tierra,
pero también hay trazos
que tan sólo son máscaras de lluvia
en antifaces pétreos de la historia.
Ana Muela Sopeña
ELLA SABIA
*
Ella sabia que la història era irreal,
però esperà fins al límit del vertigen.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ELLA SABÍA
Ella sabía que la historia era irreal,
pero esperó hasta el límite del vértigo.
Ana Muela Sopeña
Ella sabia que la història era irreal,
però esperà fins al límit del vertigen.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ELLA SABÍA
Ella sabía que la historia era irreal,
pero esperó hasta el límite del vértigo.
Ana Muela Sopeña
A GIACOMO LEOPARDI
*
A propòsit del seu poema "El somni"
En somnis he sentit la seua presència
parlant-me en xiuxiueigs d'un altre espai,
més enllà de l'abisme de la mort,
entre els matossars de la ruta.
L'ombra dels meus dies
s'entreté sense paranys
amb cèrvoles que dilueixen les seues pors,
en camins de sal i de pregàries.
Esperits d'hores que protegeixen,
al penya-segat de la nit,
la meua ànima de llum en les tenebres.
Amor entremesclat amb paraules
que subjau en el temps
a través dels segles, en la sang,
i lliura la veritat i la bellesa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A GIACOMO LEOPARDI
A propósito de su poema "El sueño"
En sueños he sentido su presencia
hablándome en susurros de otro espacio,
más allá del abismo de la muerte,
entre los matorrales de la ruta.
La sombra de mis días
se entretiene sin trampas
con ciervas que diluyen sus temores,
en caminos de sal y de plegarias.
Espíritus de horas que protegen,
en el acantilado de la noche,
a mi alma de luz en las tinieblas.
Amor entremezclado con palabras
que subyace en el tiempo
a través de los siglos, en la sangre,
y entrega la verdad y la belleza.
Ana Muela Sopeña
A propòsit del seu poema "El somni"
En somnis he sentit la seua presència
parlant-me en xiuxiueigs d'un altre espai,
més enllà de l'abisme de la mort,
entre els matossars de la ruta.
L'ombra dels meus dies
s'entreté sense paranys
amb cèrvoles que dilueixen les seues pors,
en camins de sal i de pregàries.
Esperits d'hores que protegeixen,
al penya-segat de la nit,
la meua ànima de llum en les tenebres.
Amor entremesclat amb paraules
que subjau en el temps
a través dels segles, en la sang,
i lliura la veritat i la bellesa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A GIACOMO LEOPARDI
A propósito de su poema "El sueño"
En sueños he sentido su presencia
hablándome en susurros de otro espacio,
más allá del abismo de la muerte,
entre los matorrales de la ruta.
La sombra de mis días
se entretiene sin trampas
con ciervas que diluyen sus temores,
en caminos de sal y de plegarias.
Espíritus de horas que protegen,
en el acantilado de la noche,
a mi alma de luz en las tinieblas.
Amor entremezclado con palabras
que subyace en el tiempo
a través de los siglos, en la sangre,
y entrega la verdad y la belleza.
Ana Muela Sopeña
ESBOSSOS EN LA BOIRA
*
I
La boira als teus arrels solitaris
no et permet veure
a l'espaordit infant de la lluna.
II
Un silenci de boira en la distància
em xiuxiueja en la nit
que ets meu.
III
Un jeroglífic
en la llinda de boira
es descomposa.
IV
Pretens que la boira et diluesca
en les paraules màgiques del somni.
V
Boira als teus ulls,
amor secret.
Sublimació.
VI
Un somni entre la boira et sedueix
i t'invita a viure
abstret.
VII
Els camps de cirerers a la boira
es dilueixen en caos fractal de tu.
VIII
La boira en la teua mirada
encén en la meua pell lúbrica mil somnis.
IX
Boira als carrers,
una ombra a la teua pell.
Em lliure càlida.
X
Naufragis en la boira de les teues parpelles
en relacions fredes de la teua història.
Una llum et fa veure que tot és somni.
XI
Contemple els rellotges de llavors
avançant sense treva
i un silenci fingit
als espais primigenis.
Esmicole els vòrtexs de boira.
T'aixoplugue al recer del meu cos.
XII
Camine pels carrers solitaris
i mussite a la boira.
Embaste les galàxies a la meua agulla
per a somiar amb mons de visions.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESBOZOS EN LA NIEBLA
I
La niebla en tus raíces solitarias
no te permite ver
al asustado niño de la luna.
II
Un silencio de niebla en la distancia
me susurra en la noche
que eres mío.
III
Un jeroglífico
en el umbral de niebla
se descompone.
IV
Pretendes que la niebla te diluya
en las palabras mágicas del sueño.
V
Niebla en tus ojos,
amor secreto.
Sublimación.
VI
Un sueño entre la niebla te seduce
y te invita a vivir
ensimismado.
VII
Los campos de cerezos en la niebla
se diluyen en caos fractal de ti.
VIII
La niebla en tu mirada
enciende en mi piel lúbrica mil sueños.
IX
Niebla en las calles,
una sombra en tu piel.
Me entrego cálida.
X
Naufragios en la niebla de tus párpados
en relaciones frías de tu historia.
Una luz te hace ver que todo es sueño.
XI
Contemplo los relojes de semillas
avanzando sin tregua
y un silencio fingido
en los espacios primigenios.
Desmenuzo los vórtices de niebla.
Te cobijo al amparo de mi cuerpo.
XII
Camino por las calles solitarias
y susurro a la niebla.
Enhebro las galaxias en mi aguja
para soñar con mundos de visiones.
Ana Muela Sopeña
I
La boira als teus arrels solitaris
no et permet veure
a l'espaordit infant de la lluna.
II
Un silenci de boira en la distància
em xiuxiueja en la nit
que ets meu.
III
Un jeroglífic
en la llinda de boira
es descomposa.
IV
Pretens que la boira et diluesca
en les paraules màgiques del somni.
V
Boira als teus ulls,
amor secret.
Sublimació.
VI
Un somni entre la boira et sedueix
i t'invita a viure
abstret.
VII
Els camps de cirerers a la boira
es dilueixen en caos fractal de tu.
VIII
La boira en la teua mirada
encén en la meua pell lúbrica mil somnis.
IX
Boira als carrers,
una ombra a la teua pell.
Em lliure càlida.
X
Naufragis en la boira de les teues parpelles
en relacions fredes de la teua història.
Una llum et fa veure que tot és somni.
XI
Contemple els rellotges de llavors
avançant sense treva
i un silenci fingit
als espais primigenis.
Esmicole els vòrtexs de boira.
T'aixoplugue al recer del meu cos.
XII
Camine pels carrers solitaris
i mussite a la boira.
Embaste les galàxies a la meua agulla
per a somiar amb mons de visions.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESBOZOS EN LA NIEBLA
I
La niebla en tus raíces solitarias
no te permite ver
al asustado niño de la luna.
II
Un silencio de niebla en la distancia
me susurra en la noche
que eres mío.
III
Un jeroglífico
en el umbral de niebla
se descompone.
IV
Pretendes que la niebla te diluya
en las palabras mágicas del sueño.
V
Niebla en tus ojos,
amor secreto.
Sublimación.
VI
Un sueño entre la niebla te seduce
y te invita a vivir
ensimismado.
VII
Los campos de cerezos en la niebla
se diluyen en caos fractal de ti.
VIII
La niebla en tu mirada
enciende en mi piel lúbrica mil sueños.
IX
Niebla en las calles,
una sombra en tu piel.
Me entrego cálida.
X
Naufragios en la niebla de tus párpados
en relaciones frías de tu historia.
Una luz te hace ver que todo es sueño.
XI
Contemplo los relojes de semillas
avanzando sin tregua
y un silencio fingido
en los espacios primigenios.
Desmenuzo los vórtices de niebla.
Te cobijo al amparo de mi cuerpo.
XII
Camino por las calles solitarias
y susurro a la niebla.
Enhebro las galaxias en mi aguja
para soñar con mundos de visiones.
Ana Muela Sopeña
dilluns, 12 d’octubre de 2009
SENSE ARRELS
*
La soledat m'atrapa,
em sorprén a la nit
nua i sense arrels.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SIN RAÍCES
La soledad me atrapa,
me sorprende en la noche
desnuda y sin raíces.
Ana Muela Sopeña
La soledat m'atrapa,
em sorprén a la nit
nua i sense arrels.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SIN RAÍCES
La soledad me atrapa,
me sorprende en la noche
desnuda y sin raíces.
Ana Muela Sopeña
ALS PORTALS DE LA LLUM
*
Un pètal en la vesprada melangiosa
m'ensenya entre partícules els arbres,
amb rosada de mons atrapats
en túniques de lli.
Un somni als portals de la llum
em permet en un viatge ser d'aigua,
en cofres d'azurita
i ocells perduts en la broma.
Immensitat de sorra
als teus llavis tancat pel fred.
Una pedra de sal sanglota al vent...
Les llums de la nit
s'albiren en grutes
i una llàgrima
arrossega les ciutats cap adins.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LOS PORTALES DE LA LUZ
Un pétalo en la tarde melancólica
me enseña entre partículas los árboles,
con rocío de mundos atrapados
en túnicas de lino.
Un sueño en los portales de la luz
me permite en un viaje ser de agua,
en cofres de azurita
y pájaros perdidos en la bruma.
Inmensidad de arena
en tus labios cerrados por el frío.
Una piedra de sal solloza al viento...
Las luces de la noche
se divisan en grutas
y una lágrima
arrastra las ciudades hacia dentro.
Ana Muela Sopeña
Un pètal en la vesprada melangiosa
m'ensenya entre partícules els arbres,
amb rosada de mons atrapats
en túniques de lli.
Un somni als portals de la llum
em permet en un viatge ser d'aigua,
en cofres d'azurita
i ocells perduts en la broma.
Immensitat de sorra
als teus llavis tancat pel fred.
Una pedra de sal sanglota al vent...
Les llums de la nit
s'albiren en grutes
i una llàgrima
arrossega les ciutats cap adins.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LOS PORTALES DE LA LUZ
Un pétalo en la tarde melancólica
me enseña entre partículas los árboles,
con rocío de mundos atrapados
en túnicas de lino.
Un sueño en los portales de la luz
me permite en un viaje ser de agua,
en cofres de azurita
y pájaros perdidos en la bruma.
Inmensidad de arena
en tus labios cerrados por el frío.
Una piedra de sal solloza al viento...
Las luces de la noche
se divisan en grutas
y una lágrima
arrastra las ciudades hacia dentro.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 11 d’octubre de 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
