ABSÈNCIA AL CAPVESPRE

*
La vida en els seus inicis sembla un gran espill sense fissures,
que està rondinejant l'ànima, per a vestir la pluja
de murs i silencis compartits. Esperits sense temps ni visions
s'amaguen de mirades. Estranyesa en l'atmosfera
de follia i marinada. El món des de sempre, amb el seu vertigen,
esbossa laberints de futurs furtats
a les grutes de terra. El somni de les platges seduïdes
diverteix les xicones embriagades, que dansen a l'arena,
amb túniques, descalces; mentre la vesprada abriga, solitària,
absència al capvespre.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

AUSENCIA EN EL CREPÚSCULO

La vida en sus inicios parece un gran espejo sin fisuras,
que está rondando el alma, para vestir la lluvia
de muros y silencios compartidos. Espíritus sin tiempo ni visiones
se esconden de miradas. Extrañeza en la atmósfera
de locura y marea. El mundo desde siempre, con su vértigo,
esboza laberintos de futuros robados
a las grutas de tierra. El sueño de las playas seducidas
divierte a las muchachas embriagadas, que danzan en la arena,
con túnicas, descalzas; mientras la tarde abriga, solitaria,
ausencia en el crepúsculo.


Ana Muela Sopeña