dijous, 22 d’octubre de 2009

ABSTRETA

*
Una ciutat buida
m'aguaita en eixir a caminar.

El fred de la tardor m'emporta
per llocs impossibles,
on només la teua imatge
es fa nítida
i em permet esser-hi
abstreta.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENSIMISMADA

Una ciudad vacía
me espera cuando salgo a caminar.

El frío del otoño me lleva por lugares imposibles,
donde sólo tu imagen se hace nítida
y me permite estar
ensimismada.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari