*
Una ciutat buida
m'aguaita en eixir a caminar.
El fred de la tardor m'emporta
per llocs impossibles,
on només la teua imatge
es fa nítida
i em permet esser-hi
abstreta.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ENSIMISMADA
Una ciudad vacía
me espera cuando salgo a caminar.
El frío del otoño me lleva por lugares imposibles,
donde sólo tu imagen se hace nítida
y me permite estar
ensimismada.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada