*
Un pètal en la vesprada melangiosa
m'ensenya entre partícules els arbres,
amb rosada de mons atrapats
en túniques de lli.
Un somni als portals de la llum
em permet en un viatge ser d'aigua,
en cofres d'azurita
i ocells perduts en la broma.
Immensitat de sorra
als teus llavis tancat pel fred.
Una pedra de sal sanglota al vent...
Les llums de la nit
s'albiren en grutes
i una llàgrima
arrossega les ciutats cap adins.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LOS PORTALES DE LA LUZ
Un pétalo en la tarde melancólica
me enseña entre partículas los árboles,
con rocío de mundos atrapados
en túnicas de lino.
Un sueño en los portales de la luz
me permite en un viaje ser de agua,
en cofres de azurita
y pájaros perdidos en la bruma.
Inmensidad de arena
en tus labios cerrados por el frío.
Una piedra de sal solloza al viento...
Las luces de la noche
se divisan en grutas
y una lágrima
arrastra las ciudades hacia dentro.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada