dilluns, 19 d’octubre de 2009

AMAGATALL DE GEL

*
Aquell home embastava
els fils de la mort,
per a somiar capvespres
enmig dels follets.

El seu amagatall de gel
s'omplia de lava,
cada vegada que la nit
duia una paraula.

En adonar-se del seu pànic
embolcallat en la seda,
tractà de restar amagat
a cavall en la boira.

Un dia de la tardor,
tot i saber que els mons
creixien invisibles
amb arbres i brúfols,
detectà entre les coves
les síl·labes del fum,
besllumenant despert
la bellesa d'un jonc.

Aquell home tan sols
descobrí que la broma
era només una llum
enmig de la seua ruta
i procurà mirar
enllà de l'oculta
enfiladissa negra,
fosca en les seues dues grutes.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

GUARIDA DE HIELO

Aquel hombre enhebraba
los hilos de la muerte,
para soñar crepúsculos
en medio de los duendes.

Su guarida de hielo
se llenaba de lava,
cada vez que la noche
traía una palabra.

Al saber de su pánico
envuelto entre la seda,
intentó estar oculto
a caballo en la niebla.

Un día del otoño,
sabiendo que los mundos
crecían invisibles
con árboles y búhos,
detectó entre las cuevas
las sílabas del humo,
vislumbrando despierto
la belleza de un junco.

Aquel hombre tan solo
descubrió que la bruma
era sólo una luz
en medio de su ruta
y procuró mirar
más allá de la oculta
enredadera negra,
oscura en sus dos grutas.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari