diumenge, 25 d’octubre de 2009

AQUEIXA POR A VIURE

*
Aqueixa por a viure és molt antiga,
quan la veu de l'aigua mirà
de mesclar totes les seues nits amb la sordidesa.

No desitjà ser número al llot,
trià ser el foc prometeic
a través de paraules enceses.

Aqueix terror atàvic és un llaç
amb la lletra candent i luxuriosa
que s'abissa en llindars de la seua ferida.

Hi ha mons esperant...

Tot allò que no viu un ésser de síl·labes
es confabula
sempre,
per a deixar-lo al camí a soles.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ESE MIEDO A VIVIR

Ese miedo a vivir es muy antiguo,
cuando la voz del agua persiguió
mezclar todas sus noches con lo sórdido.

No deseó ser número en el lodo,
eligió ser el fuego prometeico
a través de palabras encendidas.

Ese terror atávico es un lazo
con la letra candente y lujuriosa
que se abisma en umbrales de su herida.

Hay mundos esperando...

Todo lo que no vive un ser de sílabas
se confabula
siempre,
para dejarlo solo en el camino.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari